Un dels indicis més antics de l'existència d'algun tipus
d'abella, pertany al Cretaci Inferior, al voltant de fa 130 a 100 milions
d'anys, a Sibèria, on s'han trobat restes de pol∙len de coníferes al tracte
digestiu d'himenòpters fossilitzats, la qual cosa a més constata que llavors ja
existia certa relació de dependència entre els insectes i les espècies
vegetals.
No és gens fàcil concretar amb exactitud quan van aparèixer
les abelles al nostre planeta. L'ambre, resina fòssil transparent de color
groc, procedent de les coníferes del Terciari, ha conservat algunes restes, a
varis llocs del món, que han permès situar algunes espècies d'abelles primitives,
en fa uns 80 milions d'anys segons publicà Butler.
Segons aquest autor, sembla que l'abella evolucionà a
partir d'alguna vespa solitària al sur del continent d'Àsia. Aquesta vespa,
s'organitzà en colònies per tal de sobreviure a condicions ambientals difícils.
Amb el pas del temps, aquestes societats d'abelles s'estendrien als altres
continents.
A Rubielos de Mora (Terol) i a Ribesalbes (Castelló),
s'ha trobat ambre procedent del Miocé, de fa uns 20 milions d'anys, amb
himenòpters com la raça d'abella Apis aquisextana, espècie que també s'ha
identificat a alguns indrets de França en els fòssils que allí han aparegut. La
conclusió a la qual arriben diferents historiadors és que les abelles
organitzades ja en eixams, viuen a la Terra des de 600.000 anys enrere, molt
abans d'aparèixer l'espècie humana, calculada en 130.000 anys, però el més
probable és que els homínids de fa 3 o 4 milions d'anys ja aprofitaven la mel
en la seva alimentació.
Autors: Miguel Blanes
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada