CASTES I CANVIS ESTACIONALS EN COLÒNIES DE VESPA VELUTINA

Caste differentiation and seasonal changes in Vespa velutina (Hym.: Vespidae) colonies in its introduced range

Q. Rome1, F. J. Muller1, A. Touret-Alby1, E. Darrouzet2, A. Perrard1,3 & C. Villemant1

1 ISYEB UMR 7205 CNRS MNHN UPMC EPHE, Mus_eum National d’Histoire Naturelle, Paris, France

2 IRBI UMR CNRS 6172, Universit_e de Tours Grandmont Park, Tours, France

3 Division of Invertebrate Zoology, American Museum of Natural History, New York, NY, USA

Traducció de l'article original:

Diferenciació de castes i canvis estacionals en colònies de Vespa velutina dins el seu rang d'introducció.                               

Des de la seva introducció a França ara fa 10 anys, la vespa asiàtica de potes grogues, Vespa velutina, s'ha escampat ràpidament pels països veïns (Espanya, Portugal, Bèlgica, Itàlia, i Alemanya). L'eficàcia del progrés invasiu ha estat facilitada per trets socials eficients. Només es coneixen treballs escassos i incomplets de la seva àrea de distribució nativa. L'estudi de la biologia de l'espècie i el seu rang de distribució va ser un prerequisit per la implementació de mètodes de control eficients per a un futur pròxim. Durant un treball de camp de 3 anys, es varen recollir 77 nius per investigar unes quantes característiques claus de la colònia de l'espècie. Els nostres resultats ens han habilitat a quantificar acuradament cada una de les castes i a entendre millor la sincronització al llarg de l'estació. El nostre estudi ha mostrat que els nius madurs poden arribar a produir fins a 13.000 individus i que la mida del niu madur està correlacionada amb el número d'individus produïts. Aquesta correlació permet la inferència d'una característica a l'altra. De fet, cada niu madur pot produir centenars de potencials reines fundadores, una dada crucial per a la campanya no regulada de control per trampes. A més a més, la dissecció dels nius permet saber la incidència de la reubicació del niu per primer cop en aquesta espècie. És a dir que es pot saber si els nius secundaris han estat formats de nius primaris o han estat reubicats.  Els resultats van ser discutits recordant el que és conegut de les altres espècies Vespidae, amb un focus concret en les espècies Vespul,a que són conegudes per ser invasores en altres països de tot el món.

Conclusions:

Els insectes socials com V.velutina representen un grup particularment eficient de plaga invasora, notablement a causa de la seva habilitat de produir milers d'individus en una colònia iniciada per una única reina. La majoria dels individus són obreres estèrils que arriben al seu nombre màxim a la tardor, quan ha nascut tota la cria. Contràriament a moltes altres espècies Vespa, les castes femelles no poden distingir-se per la mida. En el nostre estudi s'ha demostrat que les femelles reproductores de V.velutina poden ser separades de les obreres a partir de la base del seu pes, habilitant-nos  a evaluar el nombre de futures reines produïdes per un niu madur: una mitjana de 200 i un màxim de 563 reines fundadores per niu han estat contades d'octubre a desembre. Tot i que estan subjectes a molts factors mortals, que són normals en les colònies de vespes (Archer 2012), les reines fundadores juguen un rol important en la multiplicació i dispersió de la plaga gràcies al seu número i a la capacitat de dispersió.

Finalment, es mostra que la producció d'individus d'un niu pot ser estimada basant-se en la mida del niu de la colònia.

Per millorar la nostra comprensió de la dinàmica de la vespa invasora, aquest estudi ha anat un pas més lluny en la quantificació de l'impactes d'espècies que afecten a les abelles de la mel i a l'entomofauna. Les noves dades i eines, amb les que s'ha fet l'estudi per evaluar les característiques claus de la colònia, com la producció total d'individus i de reines fundadores, pot també millorar el desenvolupament d'estratègies de millora per al seu maneig.

Agregació de coneixements a partir de diversos articles: 

Tenint en compte aquest article, i altres articles traduïts i publicats a Diari Apícola Ecolluita, (Couto, A; et al (2014), (Monceau, K; et al (2014)) i (Rome, Q; et al (2015)), es veu que el senyal amb el que es guia una obrera de V.velutina per trobar un rusc d'abelles, és l'olor de pol·len i de mel, i també la senyal de la feromona geraniol. I el que interessa a la V.velutina a l'hora de triar un rusc d'abelles està relacionat per la quantitat d'abelles de la colònia que surten a defensar el rusc a l'entrada (Monceau, K; et al (2014)). I amb l'últim article traduït i publicat, s'ha sabut que en un niu de V.velutina neixen de mitjana més de 200 reines fundadores (el seu nombre disminueix a causa dels factors mortals a que estan exposades). També s'ha demostrat que la producció d'individus d'un niu pot ser estimada a partir de la mida del niu de la colònia (Rome, Q; et al (2015)).

Traducció i Conclusions: Roger Coromina

Font: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jen.12210/abstract