QUALITAT DE LA MEL CATALANA

Jaume Clotet

El passat dissabte 18 d'octubre vaig tenir el privilegi d'assistir a la conferència que va realitzar en Josep Serra, científic del Laboratori Agroalimentari del DAAM sobre la qualitat de la mel catalana i l'eliminació dels residus a la cera. La jornada era organitzada per Unió de Pagesos i la Federació Catalana d'Apicultors a l'Hotel del Bruc.

Josep Serra, com sempre, no em va decepcionar el més mínim, amb el seu llenguatge directe i sense complexos, a vegades utilitzant un llenguatge excessivament elevat pels assistents, però en tot cas un discurs lliure i gens polític. 

La primera part fou sens dubte la més sucosa i contundent, llençant tot tipus de missatges directes com un obús a l'immobilisme de les associacions d'apicultors i al sindicat que els representa. Hom es pregunta com algú pot ser tant inconscient de convidar una persona que sense complexos pot mat-xacar sense pietat als propis organitzadors... ingenuïtat? inexperiència? o simplement, deixadesa?...

En Josep va negar de totes totes la possibilitat de parlar de qualitat de la mel catalana, doncs ningú s'ha preocupat d'investigar en profunditat el valor biològic de les mels del nostre país. "Els treballs de caracterització de la mel fa més de 20 anys que estan fets i oblidats en un calaix" diu Serra, "però avui dia això ja no serveix de res, doncs el que realment cotitza el preu d'una mel és el seu potencial biològic, i això a ningú li ha preocupat de fer-ho". Josep assenyala als dirigents apícoles com a responsables d'aquesta maldestre gestió, sobretot quan durant anys hi han hagut molts recursos econòmics que no s'han utilitzat "adequadament".

La mel ens interessa per les seves propietats antixidants i curatives, i aquests atributs cal demostrar-los a l'Agència Europea de Seguretat Alimentària i als possibles països importadors de mel catalana. "Fer mel artificialment és fàcil", diu Serra, "només cal fer un xarop de blat de moro i manipular-lo químicament". El que realment és irrepetible són les diferents propietats bacteriostàtiques de la mel natural, aquella que no és pasteuritzada. Si prendre una mel és una manera de fer salut, cal demostrar-ho als ulls dels científics mundials, o sinó tot plegat són paraules buides de rigor.

A continuació Josep Serra va fer una càrrega definitiva contra l'insuficient registre que disposen la quinzena de mels del nostre país, paraules que van indignar l'altre ponent de la jornada, el senyor Alfons Conesa, director de l'Agència Catalana de Consum. Serra va afirmar amb una potent contundència que no existeix un reglament útil per classificar les mels, i que això ens deixa en clara desavantatge per una possible exportació. Per altra banda, les portes del nostre país estan obertes a qualsevol mel estrangera, doncs aquestes es poden manipular pol·línicament, de manera que una mel de la Xina pot semblar perfectament autòctona tot afegint-li pol·len català. 

Josep va acabar la primera part de la seva xerrada parlant dels altres productes apícoles, pol·len i pròpolis. Del pol·len, Serra no entenia com podia que ser que un país com Espanya, que és el primer productor europeu de pol·len no tingui un reglament clar i actualitzat. Del pròpoli en va destacar el seu valor antioxidant, molt més alt que la pròpia mel, i per tant un producte molt interessant de barrejar amb mel i crear un propo-mel comercial.

Les afirmacions d'en Josep Serra crearen en tot moment molt d'interès entre el públic, i un neguit i preocupació entre els organitzadors, sentint-se en tot moment incòmodes amb les seves paraules.

Gràcies Josep per ser com ets, moltes gràcies

Autor: Esteve Miràngels