La pol·linització per insectes és molt important en
els fruiters. El paper del vent és mínim. La majoria de les varietats
són autoincompatibles, és a dir necessiten pol·len d'una altra varietat
per fructificar. En un camp les diferents varietats es planten en
diferents fileres. Els ametllers i cirerers, poden arribar a fructificar
un 40% de les flors que produeixen i per això és important pol·linitzar
el major nombre de flors possible.
En principi està prohibit fumigar amb insecticides
durant la floració. De totes maneres, els enverinaments són
relativament freqüents. Si es fumiga un camp no florit quan fa vent,
l'insecticida pot arribar a un altre camp florit. Altres vegades es
tracta amb fungicides durant la floració. Es considera que els
fungicides no són tòxics per als insectes, però poden causar efectes
subletals (comportamentals). Aquests efectes no es detecten quan es fa
una anàlisi toxicològica al laboratori, però al camp fan disminuir la
pol·linització i el creixement de les poblacions d'abelles.
Altres pràctiques associades a l'agricultura
intensiva posen en perill les poblacions de pol·linitzadors. Per
exemple, l'ús d'herbicides elimina la flora acompanyant que altrament
serviria de font de pol·len i nèctar un cop acabada la floració del
conreu i permetria el creixement de les poblacions d'abelles. Moltes
espècies d'abelles nien en sòls nus o amb poca vegetació, en marges
entre camps, en troncs d'arbusts i d'arbres. La pavimentació de camins i
l'eliminació d'aquests substrats comporta la desaparició d'aquestes
espècies.
És paradoxal, doncs, que d'una banda requerim l'ajuda d'aquests insectes i d'una altra els hi fem la vida impossible.
Font: CREAF
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada