Les abelles
utilitzen el verí per defensar la colònia dels possibles intrusos. El fibló
n’és l’instrument inoculador, una arma que ha patit una curiosa transformació
al llarg de l’evolució. L’origen del fibló cal cercar-lo en un ovopositor que
tenen alguns insectes i que serveix per a la posta dels ous. Aquest estri va
perdre la seva funcionalitat en les abelles i va reconvertir-se en fibló, fet
que explicaria el perquè els mascles no en tenen.
En els
segments terminals de l’abdomen de l’abella es troben les glàndules de verí, una
productora d’un verí àcid i l’altra de verí alcalí. Aquest òrgan defensiu
disposa d’una bufeta que actua de reservori del verí, cisterna que es troba
envoltada per fibres musculars que amb la seva contracció afavoreixen la
sortida del verí.
La morfologia
del fibló també condiciona l’ús que fan les abelles del verí, doncs aquesta
arma té forma de tub rígid dentat, fet que un cop clavat en un teixit tou,
n’impossibilita la seva extracció. Aquest fet provocarà l’esquinçament de
l’abdomen de l’abella, però la seva mort no serà en va, doncs el fibló
continuarà la seva funció d’injecció del verí en l’intrús.
El verí de les
abelles un cop inoculat en les persones pot tenir respostes ben diferents. En
alguns casos, la majoria, la picada d’abella no determina cap mena de reacció,
però en d’altres es pot generar una reacció inflamatòria local o fins i tot un
procés global que pot acabar en un xoc anafilàctic. Tot plegat depèn de la
susceptibilitat de la persona al verí de les abelles, sensibilitat que va
canviant durant la vida d’una persona i que pot fer que una persona esdevingui
al·lèrgica al verí de les abelles.
L’al·lèrgia és una reacció anormal del nostre sistema defensiu. El
nostre cos fabrica anticossos contra verí d’abella. Una persona mai desenvolupa
una al·lèrgia en la primera picada. Seran en les futures exposicions al verí
quan els anticossos produïts desencadenaran la reacció al·lèrgica. El risc de reacció
al·lèrgica per picada d’abella augmenta segons el nombre de picades: com més
picades, més risc. Per tant els apicultors tenen un risc elevat de patir
aquesta al·lèrgia.
Qualsevol
apicultor cal que porti sempre una farmaciola amb amoníac, tintura de iode i
crema corticoide. Aquests tres productes serviran per alleujar els possible
símptomes que apareixen en una reacció local. En casos de patir reaccions
sistèmiques, cal ampliar la farmaciola amb antihistamínics orals i corticoides
orals o adrenalina, encara que aquests dos últims productes només cal
utilitzar-los en situacions extremes.
Autor: Esteve Miràngels - apicesteve.cat
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada