 |
| abejas.org |
Des de sempre la mel i
l'abella han format part dels grans mites de la humanitat i tanquen una riquesa
simbòlica extraordinària.
Per als grecs tots els
fenòmens de la natura eren d'origen diví. Les abelles exercien una veritable
fascinació i el seu origen misteriós s'inspira de la llegenda de Aristeu:
Aristeu, fill del déu Apol·lo, posseïa un abellar. Però va voler seduir
Eurídice, dona d'Orfeu, i aquesta, escapant a les seves proposicions, va morir
d'una picada de serp. Orfeu per venjar-se, destruir l'abellar d'Aristeu. Per
calmar la ira dels déus enfadats per la seva falta, Aristeu sacrificar quatre
bous i quatre vedells: de les seves entranyes van sortir nous eixams gràcies a
les quals Aristeu va poder reconstituir el seu abellar i ensenyar l'apicultura
als homes. Aquesta llegenda és relatada per Virgilis, el gran poeta llatí, en
els famoses Geòrgiques. Com els antics grecs, pensava que les abelles naixien
espontàniament de cadàvers d'animals.
En els textos de l'antic
Egipte, les abelles van néixer de les llàgrimes del Déu del Sol Ra. Caient a
terra es van transformar en abelles, que després van construir bresques i
fabricar meL.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada