japogosfronklins |
Les abelles entren i surten dels seus ruscos per xuclar
nèctar i pol·len de les flors i fabricar el seu aliment bàsic: la mel. Però pel
que fa a la producció de cera, a aquests insectes els va bé una ajuda.
Cada quatre anys, les làmines de cera on les reines ponen els ous i on es desenvolupen les larves s'han de renovar. Apicultors de la Cooperativa Apícola Tarragonina, les canvien per làmines noves, perquè les abelles les puguin seguir utilitzant. Així els estalvien feina.
Francesc Brull, pres. Coop. Apícola Tarragonina: "És construir una làmina de cera que a una temperatura de 36-37 graus que és la que hi ha dins de l'arna no se'ls derrumbi tota, en dies de tanta calor, la làmina que és tan fina la que fan elles, hi ha perill de derrumbament i aleshores s'ofeguen i es moren. Si els hi fiquem ja el tenen fet, tenen una base sòlida per construir-hi damunt i elles simplement el que fan són escames, anar-les amotllant als hexàgons que nosaltres els hi donem fets".
Si els apicultors no canviessin les làmines, les abelles buscarien altres llocs on fer el rusc. Per això, renovar-les permet tenir arnes fixes.
Cada quatre anys, les làmines de cera on les reines ponen els ous i on es desenvolupen les larves s'han de renovar. Apicultors de la Cooperativa Apícola Tarragonina, les canvien per làmines noves, perquè les abelles les puguin seguir utilitzant. Així els estalvien feina.
Francesc Brull, pres. Coop. Apícola Tarragonina: "És construir una làmina de cera que a una temperatura de 36-37 graus que és la que hi ha dins de l'arna no se'ls derrumbi tota, en dies de tanta calor, la làmina que és tan fina la que fan elles, hi ha perill de derrumbament i aleshores s'ofeguen i es moren. Si els hi fiquem ja el tenen fet, tenen una base sòlida per construir-hi damunt i elles simplement el que fan són escames, anar-les amotllant als hexàgons que nosaltres els hi donem fets".
Si els apicultors no canviessin les làmines, les abelles buscarien altres llocs on fer el rusc. Per això, renovar-les permet tenir arnes fixes.
Però per obtenir làmines noves cal reaprofitar la cera de
les velles. També es recupera la que utilitzen les abelles per recobrir les
làmines de mel. Tota va a parar a una moderna planta de reciclatge que la
Cooperativa Apícola Tarragonina va inaugurar fa uns mesos al Perelló. La cera
passa per un primer procés on se n'eliminen les restes de mudes i altres elements.
Una part de la cera bullida, aproximadament la meitat, és l'anomenada brisa ("orujo"), que serà utilitzada en calderes de biomassa o com a adob als camps. La resta servirà per fer les làmines. Però la cera s'ha de conservar en estat líquid. Si s'ha de guardar molt de temps, una alternativa és solidificar-la. Així es formen uns blocs que pesen 20 quilos. D'aquesta forma, es poden conservar fins que es torni a liquar.
La cera líquida passa a la laminadora. Aquesta màquina supleix les abelles en la feina laboriosa de fabricar les làmines on les reines pondran els ous. Són fines, però prou sòlides perquè aguantin bé dintre les arnes. També reprodueixen exactament les cel·les hexagonals. Aquest aprofitament de la cera reciclada significa un gran estalvi: per produir un quilo de cera, les abelles necessiten consumir set quilos de mel, que l'apicultor deixaria d'obtenir. També significa un sobreesforç per als insectes, perquè l'han de segregar i enganxar en unes condicions determinades.
Les làmines de cera es tornen a col·locar als quadres. Les abelles només hauran d'amollar petites quantitats de cera als hexàgons. A la planta del Perelló es poden laminar 500 quilos de cera diaris. Significa un estalvi i una comoditat per als 226 socis de la cooperativa. I, sens dubte, també una comoditat per a les abelles.
Una part de la cera bullida, aproximadament la meitat, és l'anomenada brisa ("orujo"), que serà utilitzada en calderes de biomassa o com a adob als camps. La resta servirà per fer les làmines. Però la cera s'ha de conservar en estat líquid. Si s'ha de guardar molt de temps, una alternativa és solidificar-la. Així es formen uns blocs que pesen 20 quilos. D'aquesta forma, es poden conservar fins que es torni a liquar.
La cera líquida passa a la laminadora. Aquesta màquina supleix les abelles en la feina laboriosa de fabricar les làmines on les reines pondran els ous. Són fines, però prou sòlides perquè aguantin bé dintre les arnes. També reprodueixen exactament les cel·les hexagonals. Aquest aprofitament de la cera reciclada significa un gran estalvi: per produir un quilo de cera, les abelles necessiten consumir set quilos de mel, que l'apicultor deixaria d'obtenir. També significa un sobreesforç per als insectes, perquè l'han de segregar i enganxar en unes condicions determinades.
Les làmines de cera es tornen a col·locar als quadres. Les abelles només hauran d'amollar petites quantitats de cera als hexàgons. A la planta del Perelló es poden laminar 500 quilos de cera diaris. Significa un estalvi i una comoditat per als 226 socis de la cooperativa. I, sens dubte, també una comoditat per a les abelles.
Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado
1 comments:
Una comodidad para los socios? de acuerdo, pero para las abejas lo dudo.
Publica un comentari a l'entrada