06 de juliol 2013

LA SALUT DE L'APICULTOR (2a PART)

supercampo.perfil.com


L’al·lèrgia pot aparèixer en qualsevol moment, però la majoria d’apicultors la manifesten en els dos primers anys de tenir abelles o un cop porten acumulades més de 50 picades d’abella. Els símptomes més evidents acostumen a manifestar-se amb les primeres picades de primavera, o sigui després de la parada hivernal, període que els apicultors no reben picades. Una persona ha de sospitar d’una possible al·lèrgia quan després d’una o poques picades noti molèsties anormals de forma immediata,  malestar general amb picor a palmells, plantes, genitals, cap... erupció vermellosa escampada per la pell dificultat per respirar, afonia o dificultat per empassar, debilitat extrema amb incapacitat d’estar-se dempeus o inflor exagerada al lloc de la picada o a una certa distància (llavis, parpelles, mans...). En cas de patir alguna d’aquestes manifestacions seria molt oportú consultar a l’al·lergòleg abans de poder tornar a ser picats per les abelles.

Les autoritats mèdiques recomanen que les persones al·lèrgiques abandonin l’apicultura pel risc que noves picades poden representar per a la seva salut. Si no és possible o l’addició per aquest món ho fa inviable, caldrà prendre una sèrie de precaucions. La primera de totes serà millorar les mesures de protecció personal, amb una vestimenta més protegida i hermètica. En segon lloc disposar d’una farmaciola completa i saber en tot moment quin procediment cal seguir. Finalment,  i si la persona ha tingut una reacció al·lèrgica sistèmica, pot sotmetre’s a tandes de vacunació a fi de millorar la seva susceptibilitat al verí de les abelles.

El procediment a seguir per part de les persones sensibles a la picada d’una abella seria: aplicar damunt la zona afectada amoníac o alguna cosa freda, millor gel, i desinfectar-la amb una solució iodada. Si cal, l’ús de cremes corticoïdes ens pot ajudar a rebaixar la zona inflamada. Si malgrat aquest tractament pal·liatiu, la picor persisteix, seria bo prendre un comprimit antihistamínic, tot i que aquest tardarà uns 30 minuts a fer efecte. En cas de persistir la inflamació, el més recomanable és visitar el metge.

Finalment, i si la reacció anafil·làctica és general, amb alteració del pols, la respiració, la consciència...  caldrà l’aplicació urgent d’una injecció d’adrenalina, administració que ens donarà uns efectes molt ràpids, amb una clara disminució de la sensació d’ofec, la hipotensió i l’expansió de l’edema. Tot i això l’adrenalina té efectes secundaris indesitjables com ara: tremolor, ansietat, sudoració, palpitacions, mal de cap ...A dosis altes pot provocar una crisi hipertensiva / angina de pit / infart de miocardi. A nivell comercial l’adrenalina es comercialitza amb el nom d’ Altellus®. Indicacions d’ús:

  • Retirar la tapa gris
  • Subjectar l’autoinjector per la part mitja
  • Col·locar l’extrem negre a la part externa de la cuixa, en un angle recte (mai a la natja)
  • Pressionar enèrgicament
  • Mantenir-lo clavat 10 segons

La vacunació és sens dubte el tractament recomanat per a tots aquells apicultors que hagin presentat una reacció al·lèrgica sistèmica moderada o greu. La immunoteràpia s’inicia amb l’administració subcutània de dosis creixents de verí d’abella fins els 100-200 mcg. A continuació, les vacunacions entraran en una fase de manteniment, on el pacient rebrà una dosi cada 4-6 setmanes durant un període d’uns 5 anys. L’èxit del procés pot arribar al 90% dels casos tractats.

Font: Manual del maneig de les abelles