L’hexàgon és
una de les figures geomètriques més eficient, tant pel seu aprofitament de
l’espai, com per la seva fortalesa. És per això que el trobem altament
representat en la natura.
Podem trobar figures hexagonals en la cristal·lització del basalt o en floquets de neu i cristalls d’aigua. Les abelles també utilitzen aquesta forma geomètrica per construir els seus ruscs, creant vertaderes meravelles arquitectòniques.
Aquests
insectes en treuen un alt rendiment de la seva utilització. D’una banda, l’hexàgon
els permet emmagatzemar una major quantitat de mel, alhora que economitza al
màxim, la de cera usada, essent, per tant, energèticament és molt efectiva. De
la mateixa manera, és una forma que encaixa perfectament quan la posem en
sèrie, sense deixar cap espai buit entremig i amb un màxim aprofitament espaial.
D’altra banda,
és una de les estructures més resistents: pot suportar fins a 30 vegades el seu
propi pes. Per això, les abelles poden
fer les cel·les d’un gruix més petit que 0,1 mm i, tot i així, resisteixen al
pes de la mel que hi emmagatzemen.
A més a més, les cel·les estan fetes amb tanta perfecció que fins i tot han tingut en compte el seu acabament, utilitzant una geometria que permet economitzar, encara més, l’ús de la cera. Les abelles acaben les cel·les en una forma piramidal, de manera que, en ajuntar-se tres cel·les d’una banda, creen la forma buida específica, tal que hi encaixa perfectament una cel·la de l’altra banda, tal i com s’observa en la figura.
Finalment, a banda de tenir en compte l’elecció de la figura geomètrica, una altra cosa realment fascinant és la manera com les abelles poden construir les cel·les amb tanta precisió. Per donar-hi resposta, només es pot dir que se sap que les abelles porten aquesta informació en el seu ADN, per això qualsevol abella del món és capaç de construir un rusc de forma instintiva. Depenent de la mida de l’abella, les cel·les també canviaran la seva proporció, usant les parts del seu cos com a únics instruments de mesura; fent servir el cap, concretament, com a plomada.
Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga
A més a més, les cel·les estan fetes amb tanta perfecció que fins i tot han tingut en compte el seu acabament, utilitzant una geometria que permet economitzar, encara més, l’ús de la cera. Les abelles acaben les cel·les en una forma piramidal, de manera que, en ajuntar-se tres cel·les d’una banda, creen la forma buida específica, tal que hi encaixa perfectament una cel·la de l’altra banda, tal i com s’observa en la figura.
Finalment, a banda de tenir en compte l’elecció de la figura geomètrica, una altra cosa realment fascinant és la manera com les abelles poden construir les cel·les amb tanta precisió. Per donar-hi resposta, només es pot dir que se sap que les abelles porten aquesta informació en el seu ADN, per això qualsevol abella del món és capaç de construir un rusc de forma instintiva. Depenent de la mida de l’abella, les cel·les també canviaran la seva proporció, usant les parts del seu cos com a únics instruments de mesura; fent servir el cap, concretament, com a plomada.
Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga
Bibliografia consultada:
1 comments:
En principio parece ser que las celdas son cilidricas, la forma hexagonal resulta de la pequeña contracción que sufre el material de construcción.
En cierta ocasión leí algo sobre esta teoría pero no recuendo donde, si alguien conoce algo sobre este tema me gustaría mucho saberlo.
Las menospreciadas avispas también saben construir prismas hexagonales pero en lugar de cera utilizan celulosa que recogen en la naturaleza.
Publica un comentari a l'entrada