Jordi Bertran
Les plantes amb flor o angiospermes constitueixen
el grup de vegetals més diversificat en nombre d’espècies a la Terra. Les
angiospermes van aparèixer durant el Cretaci i el seu èxit evolutiu ha estat tan
gran, que avui dia són els vegetals dominants en els sistemes terrestres.
El nom d’angiosperma vol dir “que fa les llavors a dins d’una cavitat”, és a dir, a dins d’un fruit. Per tant amb l’aparició de les angiospermes també va aparèixer el que hom coneix com a fruit. Als sistemes terrestres existeix un altre grup de plantes que també fa llavors: les gimnospermes com ara pins, avets o xiprers, però aquestes mai fan fruits, només produeixen llavors en branques o fulles especialitzades.
L’aparició de la llavor va suposar un canvi notable en la forma de dispersió que tenien les plantes. Fins llavors les poblacions de plantes es reproduïen i es dispersaven a través d’espores (com encara ara ho fan avui dia les falgueres o les molses). La llavor conté un embrió (una planta en petit), unes reserves nutrícies i una coberta sòlida.
El nom d’angiosperma vol dir “que fa les llavors a dins d’una cavitat”, és a dir, a dins d’un fruit. Per tant amb l’aparició de les angiospermes també va aparèixer el que hom coneix com a fruit. Als sistemes terrestres existeix un altre grup de plantes que també fa llavors: les gimnospermes com ara pins, avets o xiprers, però aquestes mai fan fruits, només produeixen llavors en branques o fulles especialitzades.
L’aparició de la llavor va suposar un canvi notable en la forma de dispersió que tenien les plantes. Fins llavors les poblacions de plantes es reproduïen i es dispersaven a través d’espores (com encara ara ho fan avui dia les falgueres o les molses). La llavor conté un embrió (una planta en petit), unes reserves nutrícies i una coberta sòlida.
Algunes d’aquestes plantes feien les llavors a prop
de les fulles que produïen pol·len. Gràcies a aquest fet, alguns insectes, com
ara els escarabats primitius, visitaven aquestes fulles productores de pol·len
per alimentar-se. Aquests escarabats eren molt voraços, ja que menjaven el
pol·len i les llavors que anaven
trobant. De tal manera, que algunes plantes van començar a protegir les seves llavors
a dins d’una cavitat: el fruit. L’aparició d’una estructura que protegia les
llavors assegurava a la planta la seva supervivència i alhora afavoria el
transport de pol·len que, inconscientment, feien els insectes primitius. Aquest
fet, que coneixem amb el nom de pol·linització, va tenir com a conseqüència una
major diversitat genètica dels embrions (llavors) que es produïen i per tant un
major grau d’adaptació al medi i diversificació de les poblacions de les
diferents espècies vegetals.
Aquesta relació funcional entre els insectes i els vegetals ha estat un dels trets co-evolutius més interessants i importants de la biosfera, tal i com la coneixem avui dia.
Font: Manual de les flors de les abelles
Aquesta relació funcional entre els insectes i els vegetals ha estat un dels trets co-evolutius més interessants i importants de la biosfera, tal i com la coneixem avui dia.
Font: Manual de les flors de les abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada