queenbcandles.wordpress.com
L’observació externa de l’abdomen dels insectes ens permet diferenciar encara la seva segmentació externa, formada a partir de la unió d’onze metàmers. En aquesta regió, els primitius apèndixs locomotors tenen ara uns funcionalitat reproductora o defensiva. A nivell del vuitè o novè segment trobem el porus genital, amb diferenciacions reproductives com l’ovopositor de la femella, que és el conducte per on es ponen els ous, o l’òrgan copulador del mascle. En les parts terminals de l’abdomen es poden trobar els estris defensius, com ara els fiblons i els cercs.
La regió abdominal de les abelles està format per set segments, tot i que només sis són visibles a ull nu. Aquest fenomen respon al fet que el primer segment abdominal s’articula internament amb el metatòrax, unint-se a ell amb un teixit membranós i permetent l’amplia gamma de moviments de l’abdomen de les abelles. Cada segment, a l’igual que el tòrax, presenta una parella d’estigmes laterals que es comuniquen amb les tràquees internes.
Observant el seu llom destaquen unes fileres de
pèls anomenades toment o borrissol, que es mesuren en longitud i
en abundància de pèl per establir les característiques que descriuen les
diferents races d’abelles.
En el dors de l’abella, concretament entre el sisè i setè segment, trobem l’orifici de la glàndula de Nassanoff, que aboca a l’exterior substàncies volàtils que seran escampades amb el moviment de les ales. Les olors emeses porten un missatge impregnat, induint a la formació de l’eixam en un lloc concret o marcant cada rusc amb la seva olor característica.
La part ventral de l’exosquelet abdominal presenta 4 parelles de fines prolongacions anomenades miralls, unes estructures en forma de teula que amaguen sota seu les glàndules cereres.
En la porció terminal del cos de l’abella, entre el penúltim i últim segment ventral, trobem l’orifici genital extern, que comunica amb la vagina femenina o que permet la sortida del penis o fal·lus masculí.
En l’últim segment abdominal trobem l’anus, un orifici que aboca la femta a l’exterior però que també permet la sortida del fibló defensiu. El fibló és una estructura que evolutivament prové dels ovopositors que tenen alguns insectes femenins, fet que explicaria el perquè els mascles no en tenen. Internament està format per dues glàndules de verí, una productora de verí àcid i l’altre de verí alcalí. A continuació una bufeta fa de reservori fins que la compressió muscular provoca la sortida del verí que circula per un canal rígid dentat.
Font: Manual de la vida de les Abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada