bradleydrake.wordpress.com
Al llarg de la
historia trobem diferents referències a l’ús de la cera. En aquest article es
nombren algunes d’aquestes ressenyes de fa centenars i milers d’anys.
Els antics egipcis, que van ser uns dels primers
apicultors de la història, usaven la cera en activitats quotidianes com a
segell o adhesiu, per a les construccions navals, com a base de medicaments,
etc. A més, durant les cerimònies funeràries, usaven la cera per momificar els
cossos i per modelar figures en forma de les seves deïtats.
En la mitologia grega, se cita la cera en el
mite de Dèdal i Ícar. Aquests personatges, pare i fill, respectivament, van
construir el Laberint de Creta, per ordre del rei Minos amb la finalitat de
tancar-hi al seu fill Minotaure. Per tal que els constructors no poguessin
divulgar el secret del laberint, el rei Minos els va retenir a l’illa. Arran
d’això, Dèdal va construir unes ales amb plomes i cera per escapar-se volant,
però el seu fill Ícar va volar massa prop del sol, la cera se li va fondre i va
caure fatídicament.
A l’època dels romans, hi ha referències on
es descriu la cera blanca, obtinguda després de bullir la cera groguenca de les
abelles en aigua salada. Aquesta cera era usada per alimentar als malalts de
disenteria o suavitzar la pell. Actualment la cera es continua usant en
cosmètica. D’altra banda, també hi ha mostres de romans que van ser honorats
amb figures de cera, la qual cosa ha pogut inspirar els museus de cera actuals.
Més endavant,
durant l’Edat Mitjana a Europa, la
cera va ser usada com a moneda de canvi per al comerç o per pagar impostos i
taxes.
D’altra banda,
al continent asiàtic, fa més de 2000
anys que es va iniciar l’art del batik, el qual encara continua vigent
en l’actualitat, especialment a l’illa indonèsia de Java. Aquesta tècnica
ancestral és un tipus de tinció de roba que usa la cera per aprofitar les seves
propietats impermeables. El procés és molt laboriós ja que requereix fer una tinció
per cada color, des del més clar fins al més fosc. En acabar una tinció, s’ha d’eliminar
la cera del teixit i tornar-la a aplicar a les parts que no volen ser tenyides
amb el nou color, i així successivament fins a obtenir el resultat desitjat. La
propietat que té la cera d’esquerdar-se un cop s’endureix, permet que els tints
hi penetrin i es formin línies fosques sobre els colors clars, constituint el
segell identificador d’aquesta tècnica. Actualment ja no s’utilitza cera pura
d’abella sinó que es mescla amb parafina.
Finalment, un
dels usos més conegut i usat al llarg de la història és el de la fabricació d’espelmes
pels cultes religiosos, principalment de l’església catòlica. Tal era la
importància de la cera durant aquestes litúrgies, que els colonitzadors
espanyols van introduir, durant el segle XVII, les abelles de la mel a Puerto
Rico per facilitar la producció de cera.
Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga
REFERÈNCIES:
Genaro y Franz
(2008): The bees of Greater Puerto Rico http://digitalcommons.unl.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1569&context=insectamundi&sei-redir=1&referer=http%3A%2F%2Fwww.google.es%2Furl%3Fsa%3Dt%26rct%3Dj%26q%3Dhoney%2Bbees%2Bpuerto%2Brico%252Bhistory%26source%3Dweb%26cd%3D2%26cad%3Drja%26ved%3D0CDoQFjAB
VÍDEO de la tècnica del Batik:
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada