Foto: wikimedia.org
Tot i que no s’ha realitzat
una feina de selecció adequada, és recomanable la utilització de l’abella negra
autòctona (Apis
mellifica mellifica),
ja que és la que està millor adaptada a les nostres condicions bioclimàtiques.
Aquesta raça té unes qualitats i potencial interessant perquè és molt rústica i està ben adaptada als contrastos de temperatura amb hiverns freds i estius calorosos. Les colònies d’abella negra es mantenen fortes a l’hivern en clima mediterrani i tenen baixa tendència a l’eixamenament, la deriva i el pillatge.
És considerada bona productora, netejadora i resistent a les malalties. En contrapartida, és força sensible a la falsa tinya i pot presentar un caràcter força agressiu.
Aquesta raça té unes qualitats i potencial interessant perquè és molt rústica i està ben adaptada als contrastos de temperatura amb hiverns freds i estius calorosos. Les colònies d’abella negra es mantenen fortes a l’hivern en clima mediterrani i tenen baixa tendència a l’eixamenament, la deriva i el pillatge.
És considerada bona productora, netejadora i resistent a les malalties. En contrapartida, és força sensible a la falsa tinya i pot presentar un caràcter força agressiu.
La freqüent compra i introducció de reines seleccionades
d’altres races ha provocant la conseqüent hibridació de bona part de la
població d’abelles. Aquesta pràctica dificulta el camí de millora de la raça
d’abella negra local.
És aconsellable el control de l’edat i la renovació
periòdica de les reines. Només mantenint reines joves de menys de 3 anys es pot
estabilitzar la producció i evitar colònies dèbils amb major incidència a
malalties oportunistes.
Tot i la complexitat de la selecció de reines i la
indeterminació de la genètica de l’abegot, que fecunda la reina, és bàsic establir
un programa de selecció. Per realitzar satisfactòriament la selecció, caldrà
portar un acurat control de la producció i dels altres aspectes observats en
cada rusc durant les visites i anotar-los en una fitxa de control. Aquest
control donarà dades per escollir les millors colònies a reproduir o aquelles a
les quals calgui un canvi de reina i de la seva genètica.
A part de la capacitat productiva, un aspecte actualment
rellevant en la selecció és la resistència a les malalties, i concretament la
selecció de colònies que tinguin un elevat comportament higiènic davant la
varroa, la cria enguixada i la cria podrida (varietat americana).
Altres aspectes a considerar en la selecció són el
reduït instint d’eixamenament i la baixa agressivitat.
La divisió de les colònies seleccionades només es pot realitzar
en èpoques de forta afluència de nèctar i pol·len, emprant aquells sistemes de
reproducció que assegurin suficients reserves d’aliments propis per a
cada una de les noves colònies.
També està permès incorporar
cada any un 10% d’abelles reines i eixams seleccionats procedents de
l’apicultura convencional. Els eixams incorporats sempre s’hauran d’in· troduir
en caixes amb bresca o làmines de cera estampada procedents de la PAE.
Autor: Manel Simón - Dossier del DAAM
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada