Foto:1way2directions
La vida dins de la colònia esdevé metòdica, i
cadascuna de les abelles realitza la seva tasca. Quan les entrades de nèctar i
pol·len són abundants, i la reina és jove i ben alimentada, el seu ritme de
posta és molt intens, amb pics de més de dos mil ous diaris. Aquest dinamisme
no deixa d’ésser fràgil, ja que la maquinària depèn de molts factors
interrelacionats: les reserves d’aliment, l’activitat constructora de noves
cel·les, el treball de les obreres mainaderes, l’estat sanitari, la
climatologia, l’eficàcia recol·lectora, l’espai disponible, i molts d’altres.
El trencament d’aquest equilibri pot desencadenar dues situacions completament
diferents: la crisi reproductora o l’explosió demogràfica.
La crisi
reproductora és només la conseqüència final de tot un seguit d’alteracions
que pateix el grup, on la manca d’aliment, l’excés de fred o calor, la mala
ventilació i sobretot les malalties poden desmuntar el complex mecanisme de
supervivència de la colònia. Un mal estat sanitari provoca la disminució del
nombre de naixements, l’escurçament de la vida productiva de les abelles i,
finalment, una disminució en el ritme de posta de la reina. A mesura que el
temps passa i la causa primària no reverteix, la situació passa a ser cada cop
més irreversible, fins a la desaparició progressiva de cadascun dels equips que
conformen la colònia.
L’altre extrem el trobem en l’explosió demogràfica del rusc. Una
situació on tots els factors bufen a favor: bon estat sanitari amb abundants
naixements, entrades constants de nèctar i pol·len, bona climatologia amb
reserves abundants d’aliment i, per tant, un alt ritme de posta d’ous per part
de la reina. L’èxit reproductiu implica un desequilibri entre el nombre de
naixements, que és molt alt, i el nombre de defuncions. La gran munió d’abelles
acaba impossibilitant el bon funcionament de la colònia i impedeix la correcta
disseminació de les feromones reials entre la població. L’olor reial és un
senyal de tranquil·litat dins del rusc, informa a les abelles de la seva
presència, manté la disciplina i la jerarquia de funcions. L’evolució, però, ha
dotat els insectes socials de mecanismes per reconduir aquests desgavells
poblacionals, estratègies que comporten la partició del grup en dos o més
parts.
La necessitat de neutralitzar l’efecte del
col·lapse demogràfic engega un procés que no té marxa enrera i que es basa en
la fabricació de cel·les reialeres, que com diu el seu nom, albergaran futures
femelles fèrtils. De la mateixa manera es començaran a construir cel·les per a
abellots, on la posta d’ous no fecundats assegurarà una correcta inseminació de
les reines verges. Es produeix un fet si més no curiós, on la grandària de les
cel·les i sobretot l’alimentació que rebran les larves determinarà el naixement
d’unes abelles que canviaran el curs de la colònia, motivant la seva partició.
Davant d’aquest fet ens podríem preguntar: qui pren les decisions? Les abelles
mainaderes? Les constructores? I la reina present no decideix res? És un acord
consensuat? I quins mecanismes regulen aquest procés? Les hormones? L’instint
genètic? La densitat poblacional? L’entrada de nèctar? L’espai disponible? El
nombre d’immadurs? ... Moltes preguntes i encara més possibles respostes que
emboliquen encara més el fenomen de l’eixamenada.
Font: Manual de la Vida de les Abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada