La septicèmia és una malaltia bacteriana difícil de diagnosticar, amb quadres clínics poc clars i de presentació irregular. Les abelles queden infectades quant els
microorganismes (Bacillus o Pseudomones) penetren per via respiratòria, a
través dels estigmes que tenen les tràquees. Altres mecanismes infectius menys
freqüents serien la via digestiva o per contacte, a través de les lesions de la
cutícula.
Les abelles obreres són les més susceptibles a
la malaltia, sobretot si les abelles estan sotmeses a estrés. El microorganisme
un cop dins de l’abella es reprodueix en les cèl·lules greixoses i des d’allà
s’escampa a partir de l’hemolimfa.
La infecció avança amb la degradació del
teixits musculosos, alliberant-se una forta olor a descomposició.
Altres símptomes:
- Les abelles estan inquietes i dèbils. Moltes d’elles s’arrosseguen ja que han perdut la capacitat de volar. Les ales es presenten a vegades obertes.
- L’abdomen és voluminós
- Poden presentar melanosi, o sigui una major pigmentació de l’abella
- Les abelles són molt manses, ja que no piquen.
- Els cadàvers es desintegren en les seves diferents parts estructurals.
- L’hemolimfa perd el color a òpal i es torna lletós.
- Els cadàvers alliberen una olor fètida i pútrida.
Tractament:
El tractament no serveix de gaire si no eliminem el factor que ha desencadenat la malaltia, com per exemple l'estrés.
El tractament és el mateix que en el cas de la
Loque, o sigui utilitzant antibiòtics sota control veterinari.
Disminuir el grau d’infestació per varroes és interessant sempre, ja
que sembla ser que podrien actuar com a vectors dels microorganismes causants.
Font: Manual de les malalties de les abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada