Els estams, per tant, són fulles que fabriquen grans de pol·len o micròspores, a dins d’uns petits esporangis (=sacs pol·línics o microsporangis). Cada estam porta 4 sacs pol·línics a l’antera.
Els
grans de pol·len es formen de quatre en quatre a dins del sac pol·línic
i normalment es dispersen aïllats. No obstant, a nivell de les
ericàcies com ara la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), els brucs
(Erica sp.), la bruguerola (Calluna vulgaris) o l’arboç (Arbutus unedo),
quan es formen els grans de pol·len no s’acaben de separar del tot i
es dispersen junts en unitats de quatre. És per aquest motiu que quan
hom parla del pol·len d’ericàcies es fa esment de les tètrades, ja que
aquestes plantes dispersen els granets de pol·len en grups de quatre
unitats.
Les
flors encara tenen un altre tipus de fulles: els carpels, que porten
les futures llavors tancades en una cavitat. Per regla general la fulla
carpelar de les angiospermes està diferenciada en tres parts: l’ovari,
que conté les llavors, l’estil sovint allargat i l’estigma que situat al
capdamunt de l’estil forma una zona receptora de grans de pol·len. El
conjunt de carpels s’anomena gineceu.
A
les flors pot haver-hi una o diverses fulles carpelars. En aquest
darrer cas les fulles carpelars poden estar lliures o soldades entre
elles.
Les
flors que presenten els carpels soldats poden produir un nombre de
llavors més elevat, ja que amb una descàrrega pol·línica se’n poden
originar moltes. Les espècies que tenen els carpels lliures, necessiten,
per regla general, més quantitat de pol·len per fabricar llavors.
Font: Manual de les flors de les abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada