Fa 110 milions d’anys, quan la Terra encara era poblada pels
dinosaures, un grup d’insectes que transportava pol·len va quedar
atrapat en gotes de resina. Eren quatre femelles de tisanòpters –trips-
amb el cos recobert de grans de pol·len, que s’han conservat fins ara en
una peça d’ambre d’Àlaba. Es tracta de l’evidència de pol·linització
més antiga coneguda fins avui, i l’única del Mesozoic (fa entre 250 i 65
milions d’anys).
Els experts Enrique Peñalver i Eduardo Barrón, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME); Xavier Delclòs, del departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB), i Carmen Soriano, del Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró , entre altres, han presentat aquesta nova troballa. El fòssil principal es va digitalitzar amb una tècnica anomenada holotomografia al sincrotró a Grenoble (França). Així es va poder conèixer la distribució dels grans de pol·llen en el cos dels insectes. Gràcies a aquestes dades, es va generar una pel·lícula que permetés apreciar en tres dimensions aquest diminut fòssil i el pol·len que transportava.
Segons l’estudi que es publica a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), una de les femelles va quedar atrapada en la resina quan transportava 140 grans, mentre que una altra en transportava 137. Aquests petits insectes (menys de dos mil·límetres de longitud) tenen al cos uns pèls amb petits anells seriats, que no s’havien vist mai abans. Els faciliten la recollida i transport del pol·len. Aquests pèls són similars als que tenen les abelles i que compleixen la mateixa funció. Els investigadors també han trobat mascles, encara que sense aquests pèls i sense pol·len.
Noves espècies
Els insectes s’han descrit dins d’un nou gènere anomenat Gymnopollisthrips, nom que fa referència a les gimnospermes, al pol·len i als trips. A partir del conjunt de fòssils, els experts han descrit dues espècies, G. minor i G. maior. Aquest gènere extint, Gymnopollisthrips, pertany a una família que existeix actualment, la Melanthripidae. La quantitat de grans transportats per cada femella indica que els Gymnopollisthrips eren pol·linitzadors molt eficients, gaire bé igual com els millors que ara existeixen.
Les plantes necessiten intercanviar el pol·len per reproduir-se i els insectes són la via més eficient. Actualment, hi ha unes 200.000 espècies d’animals pol·linitzadors, la majoria insectes.
Quin tipus de pol.len transportaven aquests insectes antics?
La pol·linització de gimnospermes per part d’insectes és un fenomen molt rar. Les gimnospermes actuals, com els pins, els avets, les araucàries i les ciques, pol·linitzen mitjançant el vent, que transporta el pol·len a l’atzar. Fa 110 milions d’anys, en ple Cretaci (fa entre 135 i 65 milions d’anys), els boscos estaven constituïts principalment per gimnospermes, i les angiospermes eren una minoria.
En aquest període, les gimnospermes resiníferes produïen molta resina, que ara es troba fossilitzada en forma d’ambre. Un exemple son les peces d’Àlaba on han quedat atrapades aquests insectes. L’estudi conclou que el pol·len, pertanyent al grup Cycadopites, va poder produir algun tipus de ginkgo o de cica, que actualment són grups relictes.
Dels ginkgos, ara només sobreviu una espècie, el Ginkgo biloba, que es considera un fòssil vivent. Els grans de pol·len d’aquesta espècie són molt petits, unes 20 mil·lèsimes de mil·límetre, i havien de tenir una superfície amb certa capacitat adherent, segons es desprèn dels agrupaments observats en l’ambre. Aquests dos trets són característics del pol·len que precisa dels insectes per dispersar a altres flors.
D’altra banda, es coneixen ciques pol·linitzades per escarabats i trips. L’únic cas conegut d’un gènere de trips que pol·linitza exclusivament un grup de ciques es dóna a Austràlia. Però la troballa en ambre espanyol no està relacionat amb aquests casos australians, encara que sembli el contrari.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada