En la mitologia grega, l'abella de mel ocupa un lloc important:
Deessa o dimoni? Amb un cos mig abella mig dona, trobem la gran Deesa mare de Pre-Artemis, i amb una estreta relació amb els déus de la vegetació.
*Àrtemis d'Efessos. Apareixen abelles juntament amb altres animals i roses en la roba de la Deessa. És la Deessa de la fertilitat i la virginitat. Les sacerdotesses d'Artemisa d'Efessos, Reva, Cibeles, Demèter i Persèfone eren anomenades també "Μέλισσαι" o abelles.
*Zeus (Melisseu "mel" o Melisseos Isihios-"melosa amablement-"). Segons el mite, Sacerdotesses d'abelles van alimentar i criar a Zeus en la cova Ideon Andron a Creta.
*Apol·lo va menjar nèctar i ambrosia i va arribar a ser tan guapo que el seu pare, Zeus, el va anomenar el Déu de la llum.
*La mel està relacionada amb mites sobre sacerdotesses com Pitia i Thria.
*Afrodita, Eros-Honey. Teócrito ens diu en el seu famós poema que Eros volia robar bresques plenes de mel, i com a càstig, les abelles el van picar, fent referència simbòlica a la naturalesa agredolça de l'amor.
*Trofonio, un Déu que va ser alimentat per les nimfes de la mel en una cova. Aquesta deïtat prehelénica agragria (era el Déu de la pluja i la vegetació) amb capacitats terapèutiques i profètiques. Els seus pares eren Bacus i Persèfone, Apol·lo i Epicaste, Zeus i Jocasta, i Ergino i Jocasta.
*Aristeu. Una altra deïtat prehelénica agrària de la vegetació. Fill d'Apol·lo i de la nimfa Cirene, que va ser segrestat pel Déu als marges del riu Pineus i va ser portat a la Líbia distant. Aristeus quan va néixer, Hermes se'l va emportar a la la Terra per tal de fer-lo immortal tot donant-li de menjar nèctar i ambrosia. Adorat com el protector dels ramats.
*Segons
Nono (Dionyssiac 5, 212-286), el rusc d'abelles, el vestit de lli i l'ús
de fum contra les abelles s'atribueixen a Aristeu. El mateix autor es refereix a l'oferta de Aristeus 'de la mel als déus i els éssers humans i de vi per Dionyssus.
*Hebe i Ganímedes. Els déus de l'Olimp van ser alimentats amb ambrosia (mel) i nèctars de fruites, servida per la deessa de la joventut, Hebe (filla de Zeus i Hera) i més tard per Ganímedes, després del casament d'Hebe a Hèrcules.
*Glauc i Polyidos. Glauc, fill de Minos i Pasífae (o Creta), es va ofegar en un pot de mel i va ser retornat a la vida per les Polyidos endeví amb l'ajuda d'una herba màgica. El mite era molt popular en l'antiguitat, i l'expressió "Γλαύκος πιών μέλι ανέστη", o "Glauc que va beure mel i va ser ressuscitat", va ser utilitzat comunament per una persona que estava en perill de mort, però va sobreviure. Èsquil, Sòfocles i Eurípides tots van usar el mite en les seves obres, Polyidos (endeví), Polyidos i cretencs, respectivament.
*El Inframón (Hades). Hermes es disfressa com un escarabat per tal de cridar als esperits del inframón, mentre que una abella vola per sobre. Els morts, en el seu viatge a l'inframón al riu Aqueronte, va portar un pastís de mel per tal d'aplacar a Cèrber, el guardià de l'Hades.
*Roseyfingered Eos. La Deesa Afrodita no troba satisfacció eròtica quan Eos és encantat per Ares. A la "caça" d'un company, es va trobar amb Titón, que el van segrestar i li donava de menjar ambrosia per mantenir-lo sempre jove i fort.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada