El
verí d’abella esta compost de varies substancies que produeixen símptomes
locals de inflamació. Aquestes substancies que son estranyes al nostre cos
poden estimular al sistema immune, per a produir anticossos del tipus IgE
contra elles. En el següent contacte, es a dir una nova picada, aquests
anticossos IgE reaccionarien amb el verí inoculat per l’abella i amb unes
cèl·lules especifiques del nostre cos (mastòcits i basòfils) i es desenvolupa
la reacció al·lèrgica.
Servei d’Al·lergologia. Hospital de Tortosa “Verge de la
Cinta”
Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la SCAIC.
Les
reaccions al·lèrgiques a picades de abella es poden dividir en:
Reaccions
locals :
Edema,
calor, pruïja o dolor i inflamació localitzada en el lloc de la picada, en mig
de la zona de inflamació hi haurà el punt d’entrada central del fibló. Aquesta
es un reacció habitual en quasi tothom que ha rebut alguna picada i, com molt bé
saben tots els apicultors, es molt probable que les abelles deixin l’agulló
clavat a la pell. El primer pas es treure’l ràpidament per evitar que segueixi
injectant verí.
El
que diferencia en aspecte a una reacció local al·lèrgica d’una normal es la
grandària. Si la inflamació és de més de 10 cm de diàmetre, més o menys la grandària
d’una taronja o més, llavors parlarem d’una probable reacció al·lèrgica local
extensa o gegant. També si afecta tota l’extremitat on hagin picat o si l’edema
(la inflor o inflamació) afecta a varies articulacions de la mateixa. Si hi ha
una picada a la zona de la cara es mes probable que l’edema sigui més extens.
Aquestes reaccions poden desenvolupar-se en uns minuts i parlarem de reaccions
immediates; o durant varies hores, fins a 24 a 48 hores, i aleshores parlarem
de reaccions retardades.
El
tractament d’una reacció al·lèrgica local gegant és primer extreure l’agulló,
aplicar fred local (bossa de gel embolicada en un drap), antihistamínics orals
o injectables segons la extensió de la reacció i un corticoide en crema o
pomada a la zona de la reacció. Si la reacció és molt extensa o dificulta la
mobilització de la extremitat o es deformant es poden afegir corticoides orals
durant 3 dies. Si la inflor afecta una extremitat cal mantenir-la elevada.
Si a
part de la reacció localitzada a la zona de la picada nota algun altre símptoma
a altres llocs o òrgans del cos, contacti amb un metge sense tardança.
D’especial
interès son les reaccions locals immediates que es produeixen després de
picades al coll, boca o llengua. Poden aparèixer símptomes d’ofec, dificultat a
la parla o per empassar, que indicarien inflamació a les vies respiratòries
superiors (zona de faringe, laringe, úvula) amb el possible risc d’ obstrucció
de la via aèria i asfíxia.
En aquest
cas es urgent el tractament amb adrenalina amb injecció intramuscular, que es
pot aplicar per mitja d’un autoinjector (dispositiu injecta una quantitat predeterminada
de medicament) o pels serveis d’urgències. Una vegada administrat el tractament
amb adrenalina, encara que el efecte d’aquesta es molt ràpid, es precís anar a
un centre d’urgències per observació de la reacció i completar el tractament
addicional que pugui ser necessari.
Reaccions
sistèmiques o anafilaxi:
Parlem
de reaccions al·lèrgiques sistèmiques o anafilaxi quan, a més de la reacció
local a la zona de la picada o sense ella, hi ha símptomes en altres llocs de l’organisme
de forma immediata (des de minuts a com a màxim una hora) després de la picada
d’abella.
El
10% de la població pateix una reacció adversa després de la picada d’un
himenòpter, encara que no més <1% en nens i fins al 4% en adults pateixen
reaccions sistèmiques.
Les
reaccions sistèmiques lleus consisteixen en l’afectació generalitzada de la
pell, no tan sols en el lloc de la picada, amb favasses o eritema (zones de la
pell enrogides o inflades, com picades per tot el cos) o edema cutani (inflor
localitzada de la pell). Pot haver-hi també pruïja intensa, que pot començar
als palmells de les mans o a les plantes dels peus. El 90% de les reaccions sistèmiques
tindran algun símptoma cutani, que son els mes freqüents.
Les anafilaxis
moderades tenen afectació d’altres òrgans: alteracions lleus o moderades del
sistema pulmonar (sensació d’opressió toràcica, ofec, xiulets al respirar, tos
seca), afectació de vies respiratòries superiors (afonia, ofec, o dificultat al
empassar), símptomes cardiovasculars (mareig, alteracions del ritme cardíac)
o/i gastrointestinal (nàusees, vòmits, diarrees).
Les anafilaxis
greus poden arribar al xoc (per vasodilatació generalitzada amb baixada de
tensió arterial, afectació cardíaca i respiratòria, sensació de mort imminent,
a més de l’afectació cutània) amb pèrdua de consciència i parada
cardiorrespiratoria.
Tractament
urgent
Aquestes
reaccions son una urgència vital i precisaran de tractament amb adrenalina el
mes ràpid possible.
Si
després de rebre una picada comença a notar de forma immediata pruïja a la
pell, rojors, o inflor a llocs diferents de la picada o si presenta ofec,
xiulets al respirar, mareig, dolor abdominal i malestar general pot estar
davant d’una reacció al·lèrgica generalitzada o sistèmica. Es necessari avisar l’acompanyant
de la situació i buscar assistència mèdica.
Si
el malalt ha estat diagnosticat com al·lèrgic al verí d’abella (amb anafilaxi) el
seu al·lergòleg li haurà recomanat que porti sempre a sobre adrenalina autoinjectable
(hi ha varies marques com Altellus® o Jext® a dosis úniques preestablertes per
adults i nens) i l’haurà instruït sobre com administrar-se-la. S’aplica sobre
la cara externa de la cuixa (zona de la butxaca) i al pressionar injecta de
forma intramuscular l’adrenalina. Es important posar la persona afectada estirada
a terra amb les cames aixecades per evitar un desmai.
Encara
que s’hagi rebut tractament mèdic immediat cal portar al malalt a un hospital o
centre d’urgències per control i observació (de vegades apareix una reacció
retardada al cap d’unes hores). Segons la gravetat de la reacció pot requerir
d’altres mesures com oxigenoterapia, administració de líquids intravenosos i
altres medicaments vasoactius que ajudin a estabilitzar-lo.
El
tractament amb antihistamínics i corticoides no es tan útil en aquestos casos
com l’adrenalina, ja que no son ni tan ràpids en actuar, ni tan eficaços.
Una
minoria (<10%) de les reaccions sistèmiques no presenten símptomes cutanis i
poden manifestar-se com una pèrdua de coneixement sobtada per hipotensió
després de la picada d’una abella.
Quan
algú ha patit una reacció anafilàctica o sistèmica després d’una picada
d’abella la recomanació es que consulti amb l’al·lergòleg el més aviat
possible, ja que és el que pot fer el diagnòstic, valorar el seu grau de risc i
d’exposició, recomanar-li un tractament per si presenta una nova picada. En cas
necessari valorarà un tractament preventiu causal amb immunoteràpia especifica
amb extracte de verí d’abella.
Si
es apicultor la recomanació es de no anar als ruscos fins que estigui amb la
dosi de manteniment del tractament amb immunoteràpia especifica, que li oferirà
protecció davant noves picades.
Les
persones amb una historia de reaccions generalitzades al·lèrgiques o anafilaxi
han de portar sempre a sobre una farmaciola (bossa) d’emergència amb una dosi d’adrenalina
preparada pel seu us (autoinjectable). En alguns casos poden existir
contraindicacions per usar adrenalina: caldrà avaluar el cas amb ajuda del
cardiòleg.
Pot
ser d’utilitat el portar una placa o polsera d’alerta mèdica indicant el tipus
de al·lèrgia que pateix i el quadre clínic que ha desenvolupat. També portar a
sobre el telèfon mòbil per avisar les emergències mèdiques (112).
Es
una mesura de prudència l’anar acompanyat al rusc per una altra persona que
conegui que som al·lèrgics al verí d’abella, que sàpiga on és la farmaciola,
com s’usa l’adrenalina i la forma mes ràpida de contactar per rebre assistència
mèdica.
Es impossible
de predir el risc de desenvolupar una reacció al·lèrgica generalitzada amb una
propera picada en una persona individual amb historia de reaccions al·lèrgiques
prèvies per picada.
El
risc de patir una reacció anafilàctica després de una nova picada segons els
estudis dependrà de la gravetat de la reacció prèvia: després d’una reacció
local gegant menys del 5% desenvolupen una reacció sistèmica. Si han patit una
reacció sistèmica lleu el 15-20% desenvolupen una reacció sistèmica de nou. I
si la reacció sistèmica prèvia es greu mes del 50% dels adults presentaran una
altra reacció anafilàctica amb una nova picada. Els nens tenen millor pronòstic:
el 16 % amb una reacció sistèmica lleu
presentaran una altra lleu al ser picats de nou, però si ha estat moderada o
greu la probabilitat de repetir la reacció en cas de nova picada es de un 32%.
Aquest risc es més alt amb pacients amb mastocitosi.
També
pot haver-hi una reacció sistèmica per picada múltiple d’abelles, més de 25-50.
En aquest cas el mecanisme de la reacció es per efecte tòxic per la gran quantitat de verí rebut, però els símptomes
poden ser similars (múltiples favasses per picades, malestar general, ofec,
pèrdua de coneixement) encara que s’hi afegeixen altres símptomes diferents
dels de l’al.lèrgia (insuficiència renal i cardíaca). Després d’haver sofert una picada múltiple
convindrà estudiar si aquesta persona s’ha sensibilitzat al verí, o sigui si té
anticossos IgE en front al verí d’abella, que potencialment podrien causar una
reacció al·lèrgica si rep una picada d’abella posteriorment.
Les
abelles se senten atretes pels perfums, la roba de colors intensos i les
begudes dolces. Hi ha una sèrie consells per intentar evitar les picades
d’abella per part del no apicultor:
- Si està a prop de un rusc eviti moviments bruscos i retiris lentament.
- Si una abella es fica damunt seu no intenti matar-la o espantar-la, faci moviments lents o quedis quiet fins que s’allunyi
- Si beu alguna beguda ensucrada miri que no hi hagi cap abella dins o al voltant.
- Vagi en compte en menjades a l’aire lliure, no s’apropi a cubells de brossa.
- Si deixa la roba a terra a l’exterior, espolsi-la abans de posar-se-la de nou.
- Eviti caminar descalç per l’exterior
- Utilitzi roba poc llampant (sense colors vius) si surt al camp i no usi perfums.
- Vigili al segar gespa o esporgar plantes amb flor a la temporada d’activitat
- En aquesta època no vagi pel camp amb les finestres del cotxe baixades.
- Si és picat a prop del rusc, allunyis. La picada allibera substancies que atrauen a altres insectes i els inciten a picar.
Varies picades , reacció no al·lèrgica
Angioedema de parpella després de picada
Urticaria generalitzada
Article de Remei Guspí Bori
Servei d’Al·lergologia. Hospital de Tortosa “Verge de la
Cinta”
Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la SCAIC.
1 comments:
Interesante artículo pero no olvides que causan mas accidentes graves los coches que las abejas, además estos polucionan y las abejas polinizan.
Publica un comentari a l'entrada