Les abelles talladores de fulles tenen una gran importància pol·linitzadora, essent la seva tasca més eficient que fins i tot la de les abelles de la mel. Per altra banda la seva acció podadora de les fulles no sol ser en general negativa per a les plantes, doncs les fulles generalment presenten zones rossegades en forma de mitja lluna que no comprometen la seva supervivència.
Aquest tipus d'abella mostra predilecció per fer els seus nius en cavitats dins la fusta tova o podrida, tot revestint el seu interior amb els trossos de fulla recol·lectats. Algunes espècies, però, els poden substituir per trossos de pètals. Les cel·les resultants són petites, i tenen la seva entrada segellada amb un tros vegetal que fa de porta. Si ens plantegem col·locar nius articials, una bona estratègia és utilitzar trossos de canya buida, amb orificis d'1cm de diàmetre.
Les femelles són les encarregades de fabricar aquestes cel·les, i a dins hi posaran un ou del qual en neixerà una larva que serà alimentada amb abundant pol·len. Un cop la larva sigui gran i faci la metamorfosi, la pupa acabarà el seu desenvolupament a la primavera següent, que serà quan neixeran les noves famelles. Un fet curiós és el mecanisme de recollida de pol·len, diferent al que practiquen els borinots i les abelles de la mel, doncs enlloc d'acumular-lo a les extremitats, l'empaqueten en la part ventral de l'abdomen com si fossin feixos de ferratge.
Font: buzzaboutbees.net
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada