La mel, com a producte final de les abelles i que ens arriba al consum humà depèn d’un conjunt de factors que en condicionen les seves particularitats. En primer lloc el règim de secreció de nèctar de les flors, diferent segons el tipus de planta, i influenciat per factors climàtics, geogràfics, geològics i biològics de la pròpia planta, fet que en determinaran el seu valor apícola.
En segon lloc, les transformacions bioquímiques que es produeixen en l’interior del cos de l’abella, on el diferents enzims faran possible la transformació del nèctar en mel. Existeixen factors genètics que determinen que no totes les races d’abella facin aquesta transformació amb la mateixa eficàcia, de manera que la seva rusticitat i adaptació evolutiva a l’entorn, en determinarà la seva vàlua.
El procés de maduració de la mel i el seu posterior magatzem en les cel·les de la bresca també seran factors molt importants. La quantitat d’abelles que integren la colònia condicionen la qualitat del producte final, doncs el seu major nombre determinen un grau més elevat de trofolàxia i una millor reducció del percentatge d’aigua present en la mel.
Finalment, la manipulació d’aquest aliment per part de l’apicultor serà clau en l’obtenció final d’un producte d’altíssima qualitat. Cal recordar que qualsevol substància que l’apicultor introdueixi a l’interior de l’arna pot contaminar la mel i de rebot un aliment que té de destinatari final l’ésser humà. És per això que caldria fer els tractaments sanitaris lluny de les èpoques d’entrada de nèctar, aplicar correctament els períodes de supressió i millor encara utilitzar productes no químics i un maneig profilàctic i curatiu per combatre les diferents malalties de les abelles.
Manual del maneig de les abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada