EL CAP DE LES ABELLES

L'Esteve Miràngels ens ha facilitat aquest nou escrit del seu Manual de la Vida de les Abelles. En aquesta ocasió ens parla del cap dels insectes tot centrant-se en el cap de les abelles.

Continua l'article de l'apicesteve.cat

La regió del CAP, formada a partir de la fusió de sis metàmers, es troba ben delimitada. Aquesta regió lateralment presenta dos grans ulls compostos acompanyats moltes vegades d’uns petits ulls anomenats ocel·les. En aquesta regió cefàlica destaquen també les diferents peces bucals, diferents segons l’alimentació que tingui l’insecte, ja sigui mastegador, picador, xuclador o llepador. També trobem un parell d’antenes articulades, apèndixs que tenen una important feina sensorial.

·          El cap de les abelles es troba format per un conjunt de peces o esclerites quitinoses perfectament suturades i que, com en el cas del nostre crani, li proporcionen rigidesa i protecció. És un cap amb dos ulls compostos formats cada un d’ells per una munió de petits cristallets o facetes, de tres mil a set mil, anomenats omatidis. Aquest nombre tan variable es deu a les diferents races d’abelles i al sexe, ja que els mascles disposen d’uns ulls més grans i més junts. Les abelles també tenen tres ulls simples o ocel·les disposats dibuixant un triangle entremig dels dos ulls compostos. Un triangle on un vèrtex senyala en direcció a la boca i que podria ser el punt de partida d’un eix de simetria que els dividís el cap en dos parts iguals, dreta i esquerra.

·          Les antenes estan formades per un total de dotze petites peces o artells. El primer artell és el més llarg i actua de peu articulat, possibilitant el moviment de l’antena respecte del cap.

·          La regió de la boca de l’abella, protegida pel llavi superior o labre, està especialitzada en la seva funció mastegadora – llepadora. Hi trobem dues mandíbules que li permeten trossejar o pastar les substàncies, i una trompa del nèctar que xuclarà la dolça recompensa dels quasi inaccessibles dipòsits nectarífers de les flors. La trompa està formada per dos palps maxil·lars, dos palps labials i una llengua o proboscis. La longitud d’aquesta llengua (de 5 a 7 mm) és un caràcter de gran interès en la selecció genètica d’Apis mellifera.

Font: Manual de la vida de les abelles