Des de fa pocs anys ençà de forma peròdica van sortint informacions a la premsa i notícies del sector apícola sobre una nova amenaça: la vespa asiàtica (Vespa velutina). Fins ara se sap que s’ha estès pel sud-oest de França, on va arribar l’any 2004 en un vaixell de mercaderies xinès. Sembla ser que algunes vespes mare en període d’hivernació haurien arribat amb diversos materials de jardineria.
Abans d’entrar en el tema, només fer un apunt referent a les espècies al.lòctones i invasores, ja que cada cop n’hi ha més. El principal agent causant de l’expansió d’aquestes espècies és l’home i en particular l’activitat comercial de mercaderies a escala global. En un congrés celebrat a Saragossa l’any 2009 es posà de manifest que l’expansió i augment d’espècies invasores és extraordinari. N’hi ha des de microscòpiques: bacteris, virus o fongs, fins a més aparents, com ara insectes, àcars, moluscs, peixos, mosquits, nemàtodes, plantes, etc. Com a molt els biòlegs estudien els efectes que tenen aquestes espècies sobre la flora, fauna i ecosistemes autòctons, però ja podem comptar que mai més seran erradicades. Quan aquestes espècies invasores afecten alguna activitat productiva, llavors els governs i administracions diverses financien el seu estudi i possible control, amb èxit escàs. Pel contrari, si les espècies dites invasores, no afecten cap activitat productiva solen escampar-se sense control, a menys que hi hagi algun col.lectiu ecologista o científic que en faci un seguiment pel seu compte. Aquest és el panorama general.
En el cas de la Vespa velutina, el primer que hem de saber és com reconeixer-la, ja que a Catalunya existeix una vespa molt semblant, autòctona, anomenada popularment vespa xana (Vespa cabro, http://www.scaic.cat/scaic/adaphi/pdf/cabro.pdf), que te unes dimensions semblants: uns 2-3 cm de longitud. La diferència es troba a nivell de l’abdomen, V. cabro te l’abdomen groc amb uns dibuixos negres i la V. velutina te l’abdomen brunenc o marronós amb uns dibuixos negres diferents. Ara per ara (febrer 2011), oficialment no hi ha cap evidència, ni denúncia de la presència d’aquesta espècie a Catalunya i els possibles casos corresponen a exemplars de V. cabro. No obstant, és qüestió de temps la seva arribada als nostres ecosistemes.
foto: J. Llorente
La vespa asiàtica viu en colònies d’uns 2000 individus, en nius papiracis esfèrics, de fins a 50 cm de diàmetre, que fan sobre branques d’arbres a uns 8-10 m d’altura. Diverses mares fèrtils funden les colònies a l’inici de la primavera i la colònia va augmentant fins a l’estiu. En aquest període (primavera-estiu) és quan aquesta vespa delma les colònies d’abelles de la mel i també d’altres insectes. Es freqüent veure-la volar en petits grups al davant de la piquera de les arnes, on van eliminant les abelles guardianes, a les que escapsen el cap i devoren el seu tòrax. Un cop eliminades les guardianes l’accés a la colònia és més fàcil, tot i que les abelles responen a aquest atac. Després de poc temps les abelles ocupen tota la piquera i disminueix fins a gairebé zero la seva activitat de recollida de nèctar i pol.len, per tal de fer front a l’atac de les vespes. No obstant, si el número de vespes és de 30-50 poca cosa poden fer les abelles. A part de menjar abelles, les vespes assiàtiques també s’emporten fins a un 30-40% de larves, això fa que l’eixam es debiliti força. Com que aquests eixams estan debilitats, les colònies atacades també són espoliades per altres abelles de l’apiari. Per tant, l’efecte sobre l’activitat apícola és obvi, però hores d’ara no està quantificat el nivell d’afectació en termes de pèrdua de producció de mel, etc. Per tant, un dels primers treballs que s’han de controlar en apiaris seleccionats a Catalunya és el d’avaluar amb un cert grau d’exactitud quines pèrdues hi ha cada any en la producció de mel. Paral.lelament, sembla que els apiaris més afectas són els dels apicultors hobbistes amb 10-12 arnes, ja que tot i que en apiaris professionals també hi ha pèrdues, com que el nombre de colònies és superior, també n’hi ha moltes que sobreviuen.
Quan arriba l’hivern les vespes abandonen els nius que queden buits, les femelles fecundades cerquen llocs abrigats del fred on passen l’hivern. No obstant, si tenim en compte la suavitat de l’hivern mediterrani pot donar-se que els nius romanguin actius també a l’hivern, és una possibilitat que no s’ha de descartar, però més val que no occorri.
L’expansió de Vespa velutina a França ha estat relativament ràpida, en progressió geomètrica, calculant-se que cada any l’espècie pot arribar a avançar uns 100 kmts.
Tot i que comencen a haver-hi alguns estudis, en ser un fenomen nou, no hi ha gaires publicacions científiques (que són les úniques fiables), ni molt menys se sap com fer-hi front. En general es recomana posar trampes caça-vespes a la vora de les arnes i reduir la mida de les piqueres, però fins ara aquestes mesures no són gaire eficaces. Les abelles assiàtiques (Apis cerana), que també són atacades per aquesta vespa, han après a fer-hi front amb un comportament social molt curiós anomenat hipertèrmia, que consisteix en rodejar d’abelles la vespa intrusa i això fa augmentar la temperatura de la vespa fins als 45-50ºC, que resulta mortal per la vespa.
A Catalunya, creiem que tant el sector, com l’administració, com els professionals veterinaris ja haurien d’estar treballant per fer front a aquesta vespa quan arribi, especialment seria recomanable fer tallers, fitxes descriptives i detallar els mètodes de lluita. Paral.lelament s’hauria de planificar un seguiment científic de la biologia, l’expansió de les poblacions i el seu grau d’adaptació al nostre clima i hàbitats, a més d’avaluar l’impacte real que pot arribar a tenir sobre l’activitat apícola productiva i després d’obtenir totes aquestes dades, es podria plantejar si escau, algun ajut econòmic per paliar les possibles pèrdues.
Autor: Jaume Cambra - Apicultor ecològic i prof. Botànica Univ. Barcelona
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada