Una de les opcions que garanteix una màxima qualitat dels productes apícoles és la de produir seguint les normes de la producció agrària ecològica (PAE). La producció apícola ecològica és quasi inexistent ara per ara a Catalunya. En Manel Simón ens explicarà en diferents articles els secrets d'aquesta producció.
La tria dels llocs adequats per situar els abellars és un dels aspectes clau per reeixir en aquest sistema de producció. La normativa limita les zones aptes per als assentaments a aquells llocs on en un radi de 3 km no hi hagi importants focus de contaminació agrícola o d’una altra mena. A la pràctica, per les condicions geogràfiques del territori català les zones que majoritàriament reuneixen aquestes condicions són aquelles zones de muntanya (alta, mitjana o baixa) d’una certa extensió amb predomini de la vegetació silvestre.
Aquestes zones són adequades per produir mels poliflorals o monoflorals de plantes silvestres. En canvi, en PAE, la possibilitat de produir mels monoflorals de plantes cultivades està limitada a finques agrícoles ecològiques aïllades o separades suficientment d’altres parcel·les agrícolas de producció convencional.
La idoneïtat dels llocs dels assentaments vindrà determinada per la major o menor presència a la zona d’espècies vegetals d’interès apícola per la seva aportació de nèctar, pol·len o melat. Per realitzar una estimació del potencial productiu del lloc s’haurà de valorar l’abundància, en un radi de recol·lecció d’uns 2-3 km al voltant del lloc de l’assentament, i la fenologia d’aquestes espècies.
En clima mediterrani sovint hi ha major densitat d’espècies arbustives d’interès apícola en zones amb boscos poc madurs i garrigues. Elevades densitats d’espècies arbòries limiten l’entrada de llum al sotabosc i, en conseqüència, la presència i la floració de les espècies arbustives mel·líferes
Per establir unes condicions òptimes d’instal·lació dels abellars és recomanable:
- Ajustar el nombre de ruscs a les condicions de l’entorn. En producció ecològica, el maneig i el seguiment de les colònies haurà de ser més exhaustiu i estricte i, per tant, el nombre de ruscs visitats per jornada haurà de ser més reduït que en producció convencional. És aconsellable no instal·lar més de 50-60 ruscs per abellar.
- La proximitat i estabilitat en èpoques de sequera d’un punt d’aportació d’aigua neta sense contaminacions químiques.
- L’absència de contaminació ambiental.
- La situació adequada dels ruscs, amb el trescador orientat entre l’est i el sud.
- Una suficient distància entre abellars que ens eviti competència o possibles focus de transmissió de malalties.
- Una col·locació de les caixes en que restin suficientment alçades i aïllades de terra.
- Separar suficientment les caixes entre elles i/o diferenciarles amb dibuixos o colors visibles per a les abelles, per evitar al màxim la deriva. L’ús de pintures queda limitat a aquelles que no contenen productes fitosanitaris.
Autor: Manel Simón - Enginyer Tècnic Agrícola i Apicultor Ecològic
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada