AMETLLER - Prunus dulcis

Avui us presentem una nova col·laboradora, la Cristina Pera, que mes rera mes ens obsequiarà amb una fitxa botànica de les diferents espècies mel·líferes de casa nostra. Benvinguda i gràcies.

Continua l'article de la Cristina Pera

Nom científic: Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Nom comú català: Ametller

Nom comú castellà: Almendro

Època de floració:

Gener, Febrer, Març.

Característiques:

El gènere Prunus inclou nombroses espècies arbustives i arbòries, algunes de les quals són àmpliament cultivades per als seus fruits, com és el cas de l’ametller, i d’altres són plantades amb fins ornamentals (jardins).

L’ametller és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 12 metres d’alçada, tot i que habitualment presenta una alçada d’entre 3 i 5 m.

Les fulles són simples, amb forma de llança (lanceolades), i amb els marges lleugerament serrats. Són d’un color verd intens i tenen una textura coriàcia.

El tronc és llis i de color marró en els exemplars joves, mentre que en els adults és escamós i d’un to grisós.

Els fruits, ben coneguts per tothom, fan d’uns 3 a 6 cm de llargada i són comestibles. En termes botànics el fruit es descriu com a una drupa, que significa que és un fruit carnós constituït per l’epicarpi (la pell), el mesocarpi (la polpa) i l’endocarpi (el pinyol). Presenta una forma ovada, i està recobert d’uns petits pèls.

Si comparem el fruit de l’ametller amb el fruit d’un cirerer, a primer cop d’ull no hi veurem gaires semblances. No obstant, tots dos són drupes.

En el cas de les cireres, la identificació de l’epicarpi, mesocarpi i endocarpi és molt senzilla. En el fruit de l’ametller, en canvi, el mesocarpi és una mena de pell que es va assecant durant la maduració del fruit, fins que s’obre alliberant el pinyol. Aquest conté la llavor (l’ametlla), que és la part comestible. 

Origen i àrea de distribució:

Els ametllers són originaris de l’oest d’Àsia i nord-est d’Àfrica. Probablement van ser introduïts al nostre país pels fenicis. Actualment són cultivats a gran escala a tota la regió mediterrània, en algunes zones de l’Amèrica del Nord i a l’extrem Orient.

A Catalunya, el trobem àmpliament conreat a contrades mediterrànies de secà que gaudeixen d’hiverns suaus.

Autora: Cristina Pera - Biòloga

Bibliografia:

BOLÒS, O. De; VIGO, J. -  Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino: Fundació Jaume I (1984 – 2001)

CAMBRA, J.; PERA, C.; GIL, M.; MIRÀNGELS, E. – Manual de les Flors de les Abelles. (2008)