LA VESPA VELUTINA, UN PERILL REAL PER A L'APICULTURA

En Joaquim Soler és un apicultor de l'Alt Empordà que a part de la seva afició per les abelles és també un estudiós d'altres insectes. En aquest article ens parla de les catastròfiques conseqüències que pot tenir aquesta vespa asiàtica en els nostres abellars.

Tots n’hem sentit parlar d’aquesta parenta llunyana de l’abella, i que tant de maldecaps està portant als companys dels països, als que malauradament hi ha arribat; entre ells el nostre (Guipúscoa). A França, (aquí al costat mateix) m’explicava un apicultor del Departament de l’Herault, que era esfereïdor veure les vespes davant de les piqueres esperant les abelles que arriben cansades per saltar-les al damunt i agafar-les a ple vol per emportar-se-les un cop les han escapçat el cap amb les mandíbules, cosa que fan amb una gran precisió, i sense que les abelles puguin fer res degut a la major grandària d’aquest depredador.

 

Aquestes vespes construeixin els seus nius en els arbres de força alçària, i aquest fet fa que resulti molt difícil el poder eliminar-les. Aquests nius fets amb fibres vegetals, que masteguen i converteixen en una mena de bola de cartró, serveixen de la primavera a la tardor per desenvolupar la cria de la colònia, que pot arribar a ser de 2000 individus, dels que vora 150 poden ser reines. Dit això, i afegint que la grandària d’una d’aquestes vespes és de vora 30mm, junt amb el fet de que son molt agressives, podem deduir el que pot passar, si tenim la desgràcia de tenir una colònia vora un buquetar. També es pot donar el cas de que s’ajuntin unes quantes d’elles per atacar directament un rusc, aconseguint la major part de les vegades matar-lo.

Aquí però, fent uns reductors de piquera calibrats al pas d’una abella s’evita el perill de que puguin entrar. Per al trànsit d’abellots, és necessari deixar un forat un xic mes gros i que ells ja tenen cura de trobar, i les abelles de defensar-lo si alguna vespa se li acudeix d’intentar passar per ells. S’ha de dir també que quan una vespa entra en el rusc, les nostres abelles, i sobretot en aquells llocs on ja fa un cert temps que aquestes vespes hi són, ja han desenvolupat les seves pròpies tàctiques defensives. Les abelles les envolten com fan amb les reines quant les volen matar, i elevant la temperatura fins els 45 graus les asfixien. Per sort la Vespa velutina, no suporta les temperatures altes, cosa que tal vegada salvi el nostre país de que es converteixi en un malson.

Un altra dificultat afegida, per lluitar contra elles, és el fet de que a l’hivern, època a la que entren en hivernació, es moren tots els individus de la colònia, menys les reines, que el passen sota escorces d’arbres, o qualsevol forat, ja sia natural o artificial. Això fa impossible el poder eliminar-les. Un mètode emprat per matar-les és agafar ampolles de plàstic buides i tallar-les per on el cos comença a tenir l’amplada, tot posant la part més curta dins de la més llarga com si fos un embut i s’uneixen les dues parts amb grapes. Després amb un tall de filferro gruixut es fa una mena d’ansa, com en el cas de les galledes, però a la part de dalt fent de ganxo, i es pengen dels arbres a la primavera per agafar las reines, posant a dins d’esquer (cervesa i croquetes de menjar pels gats). Com que la proteïna les atrau solen caure-hi força. Els paranys s’han d’omplir fins una tercera part i s’han de penjar a l’ombra per evitar una dessecació massa ràpida, i regularment es tenen que tornar a omplir, o buidar quan estiguin plens.

Es dóna el cas de que aquí des de sempre les nostres abelles han conviscut més o menys pacíficament amb la “vespa europea” o Vespa cabro d’igual mida que la “vespa asiàtica” o Vespa velutina, però menys perillosa per elles que aquesta última. Pel que es veu d’Àsia no ens arriba mai res de bo, com en el cas de la Varroa, o la Nosema cerana, o mels barates carregades de cloranfenicol. Es fàcil distingir-les:

Vespa velutina

Vespa cabro

Autor: Joaquim Soler i Padern. Apicultor i entomòleg aficionat