http://apicesteve.cat/portal/apunts/images/profilaxi.pdf
El desabellament i la pèrdua de colònies va molt lligada a una deficient hivernació, moltes vegades deguda a una mala praxis durant la tardor...
http://apicesteve.cat/portal/apunts/images/flora.pdf
foto: insider.com/
foto: bats.org.uk
El futur pot ser negre, depèn de nosaltres la seva viabilitat...
En el seu comportament sexual destaquen les concentracions de mascles, en una mena de leks que tenen un atractiu especial per als abellots. En aquestes zones, la visita de les reines verges seria més freqüent, possibilitant així una major eficiència fertilitzadora.
Article: theconversation.com
http://apicesteve.cat/portal/apunts/images/maneig.pdf
Foto: beewellhoneyfarm
Imatge: shibreqah.net
http://www.apicesteve.cat/portal/apunts/images/reproduccio.pdf
Salut i estudi.
Foto: Country living magazine
Para ello: i) se evaluará la eficacia y posible toxicidad en las abejas de los nuevos productos, ii) existe también un objetivo medioambiental y sanitario, ya que se persigue la reducción o ausencia total de residuos en la miel natural y otros productos derivados de la colmena (cera, propóleo), lo que también será evaluado, iii) se pretende además abaratar los costes que supone para los apicultores y productores los tratamientos actuales frente a la varroa, asociados, en parte, a la frecuencia en aplicación.
Los investigadores de la Universidad de las Islas Baleares
(UIB) están estudiando ahora la genética de la avispa asiática, una especie
invasora capaz de devorar 50 abejas de la miel al día, matar personas, frenar
la polinización y, por tanto, poner en jaque al ecosistema. A través de esas
complejas ‘pruebas de paternidad’, se descubrirá de dónde vienen y se logrará
cortar su vuelo allá donde se dirigen.
La avispa asiática estaba erradicada en Baleares gracias a
un proyecto pionero: mediante trampas con jarabe de frutas y un ingenioso plan
de seguimiento y eliminación de sus ‘casas’. «No nius (nidos, en catalán), good
news (buenas noticias, en inglés)», se celebró en 2020, tras dos años
desaparecida.
Pero las malas noticias han regresado con la aparición de un
nuevo y pequeño nidal, con la avispa reina y una veintena de ejemplares dentro,
localizado hace un par de meses dentro de un muro cercano a un conocido
hipermercado de la localidad mallorquina de Marratxí. ¿Ha entrado de nuevo en
la isla o es uno antiguo que se pasó por alto? «No lo sabemos todavía, pero la
hipótesis es que se erradicó y ha vuelto a entrar, probablemente dentro de la
mercancía llegada al centro comercial», explica preocupada Mar Leza, doctora en
Biología de la UIB, que se ha propuesto desvelar esta incógnita estudiando el
ADN de esta peculiar avispa, peligrosa para el ecosistema autóctono.
En todo el mundo
La avispa asiática es una especie en expansión en todo el
mundo, como consecuencia del comercio y el transporte de mercancías. Llegó a
Francia en 2004 dentro de una tacita de café procedente de China. Tras muchos
estudios, la comunidad científica sólo tiene hipótesis sobre sus vías de
entrada en Europa. «Por eso es muy importante determinar cómo y por dónde ha
llegado. Si lo supiéramos, se podrían establecer las medidas necesarias para
impedir o dificultar en gran medida que se expanda y pueda volver a instalarse
en la isla», explica Leza, que sostiene la tesis de que el nido de Marratxí es
diferente al que llegó a Mallorca en octubre de 2015.
La avispa asiática estaba erradicada en Baleares gracias a
un proyecto pionero, pero ha reaparecido un pequeño nidal, con la avispa reina
y una veintena de ejemplares dentro
Desde que se detectó el primer ejemplar de avispa asiática en Mallorca, en lo alto de un pino del valle de Sóller, esta especie ha sembrado el terror entre los apicultores. En 2016, se detectaron nueve nidos más en los municipios de Sóller, Deyá, Fornaluch y Buñola. Y al año siguiente, veintiún nidos en esas localidades y otros también en Valldemossa, Esporlas, Santa María del Camí, Lloseta y Escorca. «Una progresión exponencial», rememora Leza, que inmediatamente se puso manos a la obra para combatir a la intrusa.
Junto con la Consejería de Medio Ambiente y el Consorcio de
Recuperación de la Fauna de las Islas Baleares (COFIB), Leza y su equipo
crearon un grupo de trabajo y dieron prioridad a la búsqueda activa de los
nidos. Durante los meses de primavera, se pusieron trampas en las zonas
‘calientes’, como Sóller, Valldemossa y Deyá, para capturar a las reinas. Se
colgaron de los árboles trampas sencillas y eficaces: unas botellas de plástico
cortadas por la mitad y con el cuello metido del revés, con dulce y un
atrayente puré de frutas y cerveza en su interior.
La avispa asiática crea sus nidos con maderas de árboles de
la zona, que va juntando con su saliva, y su color parduzco se camufla
perfectamente entre el follaje. Arriba, un nido destruido de 7,5 kilos de peso.
A la izquierda, la bióloga Mar Leza junto a otro nido
LA AVISPA ASIÁTICA CREA SUS NIDOS CON MADERAS DE ÁRBOLES DE
LA ZONA, QUE VA JUNTANDO CON SU SALIVA, Y SU COLOR PARDUZCO SE CAMUFLA
PERFECTAMENTE ENTRE EL FOLLAJE. ARRIBA, UN NIDO DESTRUIDO DE 7,5 KILOS DE PESO.
A LA IZQUIERDA, LA BIÓLOGA MAR LEZA JUNTO A OTRO NIDOUIB
Surtió efecto. La avispa asiática picaba el ‘anzuelo’, los
técnicos retiraban el reclamo y se ponía un cebo con migas de pescado, «no para
que se lo comiera, sino para que lo llevara a su nido y seguir el rumbo cuando
entrega el alimento a sus crías», recuerda Leza.
En Baleares, todavía hay esperanza. Dos años es el plazo
máximo para erradicar una especie exótica del ecosistema desde que se detecta.
Pero para eso hay que cazarla. No es nada fácil, dado que la avispa asiática
crea sus ‘casas’ con madera de árboles de la zona, que va juntando con su
saliva, y su color parduzco se camufla perfectamente entre el follaje. De modo
que hay que cogerlas literalmente al vuelo. No hay otra forma. Prismáticos,
paciencia y esperar al atardecer o el amanecer. Ese es el momento perfecto.
«Una vez localizado el nido, se calcula el tamaño y se
confecciona una bolsa a medida para meterlo dentro», detallan desde el
Consorcio, que llegó a retirar 32 nidos y capturar 89 ejemplares en los tres
años, 2015, 2016 y 2017, que reapareció. Durante 2018 y 2019, no hubo ni una.
Baleares se convirtió en el primer territorio europeo que, en apariencia,
erradicó a la avispa asiática. «Una noticia excepcional para la biodiversidad
del archipiélago», celebró entonces el consejero balear de Medio Ambiente y Territorio,
Miquel Mir.
A diferencia de otras regiones de España, Baleares ha hecho
varias cosas muy bien. La primera, el seguimiento de los nidos y su retirada.
Siempre de noche, cuando todas las avispas se encuentran en su interior.
«Usamos una luz roja para no molestarlas, se descuelga el nido y se mete en un
saco». Luego se congelan dos días y posteriormente se analizan. «Nunca se
tiran». Eso ha marcado la diferencia en la lucha balear contra la ‘velutina’.
«En otros lugares de España, sólo se quitaron si estaban cerca de un colegio o
un centro de salud», recuerda Leza, con cierto asombro.
Con el ADN de estas avispas capturadas en Mallorca y otras enviadas desde Galicia, el País Vasco y Cataluña, pronto sabremos si llegaron en barco y cuál era su procedencia. «Con la información genética que obtengamos de cada ejemplar, podremos determinar las relaciones genéticas entre todos y establecer cuál fue el foco desde el que se propagó por la Península y Mallorca. Sabremos si la avispa encontrada hace dos meses en Marratxí es o no parte de una nueva introducción de avispa asiática en Mallorca», augura Leza, al frente de este proyecto del Departamento de Biología de la UIB y apoyado por la Fundación Biodiversidad y del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
La ‘vespa velutina’ puede devorar entre 25 y 50 abejas
comunes al día; potencialmente, puede cazar 12 millones de abejas, unas 3.000
colmenas
El trabajo consiste en hacer una extracción y secuenciación
del mapa genético de la ‘vespa velutina’ a través de pruebas muy complejas,
«similares a las que se hacen para la paternidad de un hijo», prosigue Leza.
Conocer la diversidad genética de la avispa asiática es esencial para
comprender sus vías de entrada a la Isla y analizar cómo fue el proceso de
dispersión y el comportamiento de sus poblaciones en todo el territorio.
«Cada trampa es un tesoro», confiesa la bióloga. Y cada nido
ha dado información valiosísima. Se sabe que la avispa asiática va poniendo
huevos dentro desde el centro hasta la capa exterior. O que a partir del 15 de
septiembre aparecen los machos, lo que implica que hay que eliminar los nidos
antes de esa fecha. Pero hoy ya no queda ningún cepo, ya que se retiraron al
creerla erradicada.
Ecosistemas en peligro
La ‘vespa velutina’ puede devorar entre 25 y 50 abejas
comunes al día; potencialmente, puede cazar 12 millones de abejas, unas 3.000
colmenas. «Sin abejas no se polinizan el 80 por ciento de las especies
vegetales y silvestres que llegan a nuestras mesas. Y si no se poliniza, se
pone en peligro nuestro ecosistema», resume Leza, acerca del peligro que
implica esta especie invasora. La intrusa también supone una amenaza para una
veintena de abejas y avispas endémicas, propias de Baleares, que se encuentran
en peligro de extinción al convertirse en un alimento fácil para ella. «Su
voracidad y gran tamaño infunden temor en las colmenas. Se posa en la parte
delantera y espera a la abeja para cazarla al vuelo; la mata de un golpe de
mandíbula y se queda con su tórax, con la proteína que alimentará a sus
larvas».
La avispa asiática también ha sembrado el terror por sus
picaduras, capaces de provocar la muerte por un shock anafiláctico. Su última
víctima fue una mujer de Asturias. Cualquiera puede ayudar a cazarlas. Por
ejemplo, con una ‘app’ gratuita, Vespapp, que ha recibido más de 1.200 avisos
desde que se activó. Si cree haberla visto, haga una fotografía, especifique el
lugar y el día, y mándela a la aplicación para ayudar a los expertos.
Compte! En cas de sobredosificació aquestes poden ser algunes de les seves conseqüències:
foto: indap.gob.cl
Els animals que ens
poden picar a Catalunya són bàsicament els artròpodes, bestioles
invertebrades formades per un esquelet extern, amb el cos segmentat i les
extremitats articulades. N’hi ha dues classes: els aràcnids i miriàpodes
(artròpodes de més de 6 potes), i els insectes, que són la
classe predominant dels artròpodes: uns invertebrats amb sis potes i dos
parells d’ales membranoses, a excepció de les mosques que en tenen
un únic parell i les formigues, que no en tenen.
Comencem amb els
insectes, i en una pròxima entrega us parlarem dels aràcnids.
Dípters: mosquits, tàvecs i
mosques
Els que tenen un sol
parell d’ales són els anomenats dípters, fet que els distingeix
d’altres insectes alats. En aquesta classe s’hi inclouen els mosquits,
els tàvecs i les mosques.
Els mosquits
Mosquit significa
mosca petita. No totes les espècies de mosquits piquen. Els que ho
fan, especialment, són el mosquit comú (Culex pipiens)
i el mosquit tigre (Aedes albopictus). Piquen els
mosquits femella perquè necessiten la sang (proteïna) per produir ous, i poden
picar diverses vegades. En canvi, els mascles no piquen, tenen una
funció purament sexual i viuen molt poc, entre dos i tres dies. Les
principals malalties que podrien transmetre els mosquits són el dengue, la
zika, el chikungunya i la febre groga, habituals en els països tropicals. En
canvi, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no hi ha proves que la
Covid-19 o la sida es pugui transmetre per mitjà de mosquits.
El mosquit comú és
una espècie nocturna que s’orienta bé en la foscor i localitza les seves víctimes gràcies a
la respiració i la suor. Són els que entren a la nostra habitació i ens
desperten a la nit pel soroll que fan.
El mosquit tigre és
un nouvingut a Catalunya. És d’hàbits diürns. A la península ibèrica es va detectar per primera vegada l’any 2004,
a Sant Cugat. Es distribueix per tota la costa mediterrània i cap a l’interior,
i s’ha establert en regions de França i Itàlia. Els efectes de la seva
picada són una mica més dolorosos que la del mosquit comú.
A causa de la
globalització i el canvi climàtic les espècies de mosquits ampliaran la seva
àrea de distribució i es preveu una possible arribada de noves espècies
com el mosquit de Corea, el mosquit de la febre groga i el del Japó.
Els tàvecs i les mosques
Les mossegades dels
tàvecs i les mosques produeixen protuberàncies doloroses amb sensació de
formigueig que poden convertir-se en butllofes.
Els tàvecs
freqüenten a les zones muntanyoses i humides, particularment on hi hagi animals grossos com equins i vaques, i
durant les hores de màxima insolació a l’estiu es mostren molt actius. Les
persones afectades senten un dolor intens, que és degut a les robustes peces
bucals, i la saliva injectada provoca una inflamació intensa i pruriginosa
al voltant de la picada. Les espècies de tàvecs del nostre país s’agrupen en 3
gèneres: els Tabanus, els Chrysops, i els Haematopota.
La mosca negra és
un insecte diürn les picades del qual són força doloroses i poden sagnar lleugerament. A Catalunya
no són gaire freqüents, però de vegades apareixen massivament, en especial a
l’aire lliure, en zones agrícoles i ramaderes. Les espècies més comunes
són Simulium intermedium i Simulium ornatum.
Hemípters: la temuda xinxa
Un altre grup
d’insectes que ens piquen són els que tenen una part de les ales
anteriors dura i una altra de membranosa. L’ordre dels hemípters inclou les
xinxes. Aquests són xucladors nocturns de sang, l’espècie més
habitual és la xina domèstica (Cimex lectularius). De
dia s’amaga entre els llençols, plecs de roba i esquerdes de fusta. Si
s’esclafen, emeten un líquid pudent. La picada té una petita marca dura de
color blanc, i produeix una picor suau que pot durar unes hores. Es recomana no
rascar-se, l’ajuda d’un antihistamínic la reduirà.
Sifonàpters: l’odiada puça
Els que s’alimenten de
sang dels seus hostes, ectoparàsits de mamífers i aus són els anomenats sifonàpters,
que inclouen les puces, i curiosament no tenen ales sinó que
salten. La femella quan s’alimenta de la sang és quan diposita els ous sobre
l’hoste (mamífers i aus). Ocasionalment piquen els humans i és habitual
que ho facin a l’alçada dels turmells i cames. Les picades causen un punt
hemorràgic envoltat de taques vermelles urticants causades per la inoculació de
la saliva de la puça.
Himenòpters: mandíbules poderoses
Els que
posseeixen un aparell bucal mastegador, amb unes mandíbules
poderoses, són els himenòpters, i en formen part les formigues,
les abelles, les vespes i els borinots. Aquestes picades solen
provocar un intens dolor acompanyat d’inflamació i coïssor que pot
arribar a durar unes hores. La picada és una taca vermella amb un punt blanc al
centre.
L’abella de la mel
(Apis mellifera)
És clau per a
l’apicultura arreu del món. Les abelles tenen un fibló dentat en forma
d’arpó. Quan l’abella pica part de l’aparell digestiu es desprèn i per
això posteriorment l’abella es mor. Per això només pica en cas de
necessitat extrema, com ara la defensa del rusc. Diuen que l’abella és dels
animals més antics, va aparèixer abans que els humans. Si pica a un
altre insecte no es mor, de manera que els humans són els principals enemics de
l’abella. En cas de picada, es recomana retirar el fibló sense pressionar.
El problema és quan es produeixen picades múltiples per l’abatiment d’algun
rusc, on elles tenen tendència a picar qualsevol animal en moviment. En el cas
que es produeixin reaccions anafilàctiques, cal acudir immediatament a un
servei d’urgències.
Les vespes
Prefereixen marxar
abans que atacar els humans, però ataquen per defensar el seu niu fins el
final. Hi ha diverses espècies de vespes, la vespa comú (Vespula
vulgaris), la vespa europea (Vespa crabro), la
vespa punyal (Megascolia maculata), entre d’altres. I la
recent arribada vespa asiàtica (Vespa velutina), que té una
coloració més fosca respecte de les altres. Les vespes no piquen sinó
que mosseguen, i ho poden fer diverses vegades. També piquen quan
deixen anar el fibló però, a diferència de les abelles, no es desprèn.
Els abellots o
borinots
Del gènere Bombus,
l’espècie més habitual és Bombus terrestris. Les colònies de borinots
s’agrupen en menys individus que les de les abelles, i poden volar
a temperatures més baixes. Són molt bons pol·linitzadors de tot tipus
de plantes i fan mel però no tanta quantitat com les abelles. També tenen un
fibló per picar però no l’utilitzen tant.
Les formigues
Hi ha una gran
varietat d’espècies de formigues. Les més habituals al nostre país són la formiga
segadora (Messor sp.), la formiga roja (Formica
sp.), el cuallevat o formiga dels arbres (Crematogaster
scutellaris), i les petites formigues de les cases, espècies com Lasius
niger i Iridomyrmex humilis. Les formigues ataquen
i es defensen per mitjà de mossegades. Algunes espècies també piquen i injecten
o polvoritzen substàncies com l’àcid fòrmic.
Lepidòpters: la fastigosa eruga
El grup de les
papallones diürnes i nocturnes són els lepidòpters. L’erugua de la
papallona més perillosa per la seva picada és la processionària del pi (Thaumetopoea
pityocampa) en el seu estat larvari. Les erugues tenen coloracions
vermelloses amb un gran nombre de pèls urticants als laterals del seu cos.
Els pèls produeixen al·lèrgies i irritacions a la pell i poden, fins i tot,
provocar la mort per intoxicació en cas d’ingesta.
Consells per a les picades
Quan ens pica algun
insecte, el més habitual és que la inflamació i la picor desapareguin en unes
hores o uns dies, sense la necessitat de cap tractament específic. Tot i això,
de vegades convé algun tractament addicional. Les mesures bàsiques en cas de
picada són:
Rentar la pell amb
aigua i sabó sense trencar les butllofes en el cas que se n’hagin format.
Aplicar fred al lloc
de la picada per calmar el dolor i la inflamació. Es pot aplicar gel uns 10
minuts, esperar un 10 minuts i seguir aplicant.
Desinfectar la zona amb
desinfectants que no colorin la pell.
Evitar rascar-nos, si
és possible.
Aplicar algun preparat
amb amoníac, crema tòpica, analgèsic i/o antihistamínic oral.
Per prevenir de les
picades, un dels mètodes és l’ús de repel·lents d’insectes. Es recomana
vestir roba poc vistosa que cobreixi tot el cos, evitar els perfums i col·locar
mosquiteres.
En este canal trataremos muchos temas sobre calidad de vida, salud y tratamientos en medicina tradicional, complementaria , tambien acupuntura, herbolaria y apiterapia
Queremos ser un medio abierto, serio y con la posibilidad de mostrar tratamientos y conferencias de muchos doctores de distintos países
El contenido es para médicos, pacientes y publico en general. Te pedimos que lo recorras, veas los videos, las conferencias son con posibilidad de obtener diplomas de asistencia gratis
Te dejamos el link de algunos de los temas mas visitados y para que veas el nivel y la calidad de nuestros videos
SUSCRIBITE GRATIS y estas invitado/a participar
CANAL DE VIDEOS: https://www.youtube.com/c/ApiterapiasinFronterasLaNuevaMedicina/videos
· Artritis y Artrosis : Consejos y mejora con la Apiterapia. Sintomas, que es y tratamientos : https://www.youtube.com/watch?v=Xp-pJ-JTmzM
· Apicosmetica: Recetas con productos de la colmena, usos y beneficios en la cosmética y salud: https://www.youtube.com/watch?v=M1cs0ZV5aiE
· Apiterapia Basica todo lo que necesitas saber sobre esta terapia increíble: https://www.youtube.com/watch?v=9BsiYQgDPZU
· Artritis Reumatoidea: Sintomas, causas y tratamiento efectivo con Apiterapia: https://www.youtube.com/watch?v=7-i2wvbQiNU
· Masoterapia y Apiterapia " la combinacion perfecta para tratamientos y lesiones : https://www.youtube.com/watch?v=v1LjbXmsm1A
· Apiterapia con Meliponas que tratamientos y recetas podemos realizar con las meliponas: https://www.youtube.com/watch?v=rsU1IvrG8DA
· Los INCREÍBLES BENEFICIOS de los productos apicolas en la Salud de las personas: https://www.youtube.com/watch?v=BgCut6sNFwo
· Envejecimiento Cardiovascular - Objetivos Apiterapeuticos -APITERAPIA MODERNA: https://www.youtube.com/watch?v=Zm0CO6hCleo
· Ayuno y desintoxicacion para fortalecer el sistema inmune: https://www.youtube.com/watch?v=NrT98f2R21w
· El impacto molecular de la Apitoxina: https://www.youtube.com/watch?v=DlAmKwVzosk
Conferencia Principal: https://www.youtube.com/watch?v=5swwdFks6cE&list=PLZ9pu3at7RmNFP641G-SXsOL6_2SWAjHQ
Conferencia con mas visitas: https://www.youtube.com/watch?v=-wbyltTX4Ts&list=PLZ9pu3at7RmO_oksitgB0HSctLDJe8ysN
Conferencia con mayor repercusión; https://www.youtube.com/watch?v=qgsJ32fsKtA&list=PLZ9pu3at7RmMNBKJHL5D5lqhrpkOZtuiF
Video con mas replicas y reconocimiento en el mundo de la medicina complementaria: https://www.youtube.com/watch?v=qyHZJ_i17ew
Temas con mucho interés: https://www.youtube.com/watch?v=DlAmKwVzosk
Productos y tratamientos innovadores: https://www.youtube.com/watch?v=aFE26nDgYdM
Algunos tratamientos de afecciones virales: https://www.youtube.com/watch?v=xX388G75lVI
Ver y controlar alergias a distintos productos apiterapeutas; https://www.youtube.com/watch?v=IeKFUUa9XWA
Rodrigo Gonzalez
Les abelles són uns insectes increïbles. No només tenen memòria per als llocs on hi ha aliments i es comuniquen entre elles sinó que, a més, tenen cura de les larves i s’organitzen per defensar-se dels atacs. Gairebé per damunt de tot això, però, hi ha la construcció dels ruscs, hexàgons gairebé perfectes malgrat que la mida de les cel·les és diferent per a cada tipus d’abella i que, sovint, comencen a fer-los pels extrems i es troben al centre. Tot plegat, sembla, no és només fruit de l’instint sinó que el pensament hi està involucrat.
En un article publicat a la revista ‘PNAS’, un equip de científics explica com ha fet servir un sistema d’anàlisi d’imatges automàtica per identificar quins recursos fan servir. Segons sembla, les abelles veuen venir els problemes que hi haurà en la construcció i van introduint petits canvis per evitar-los, un fet sorprenent tenint en compte que en la construcció d’un rusc hi participen moltes abelles obreres. L’estudi recull dades estadístiques sobre els ruscs i els classifica segons la funció de les cel·les i si són iguals que les altres o bé són diferents. La majoria, és clar, són per a les obreres, però a mesura que es preparen per fer les dels borinots la mida es va fent més gran, amb un parell de cel·les de transició.
Pel que fa a la unió d’un rusc començat per diversos cantons, és possible que acabin fent falta cel·les amb un número de costats diferent a l’habitual. Tot i que el típic és sis, s’han detectat cel·les d’entre quatre i nou costats, que suposen un 5% del total, i sovint són o bé als extrems del rusc o bé on diverses parts s’ajunten. Les abelles tendeixen a fer servir el mínim de variacions possibles, i la majoria d’aquestes cel·les “estranyes” tenen entre 5 i 7 costats. A més, abans que es produeixi el problema, totes soles comencen a girar les cel·les per fer-les encaixar amb les que estan fent les seves companyes perquè no quedin espais buits. Tot plegat, conclouen, no pot ser instintiu sinó el resultat d’un procés cognitiu durant la construcció. Els coneixements matemàtics que han demostrat tenir, però, ja havien obert una porta a un món de possibilitats: que les abelles, malgrat el que pugui semblar, pensin i calculin.
