31 de juliol 2013

LOGO ABELLAIRES

Avui, darrer dia del mes de juliol, Ecolluita es pren unes merescudes vacances, però amb la ferma voluntat de tornar pel mes de setembre. Aprofitem el comiat per presentar-vos el logo guanyador dels Abellaires, un concurs que ha estat molt disputat i que s'ha decidit per un sol vot de diferència (12 vots pel logo d'en Manel Sastre, 11 vots pel logo d'en Furi, 8 vots pel d'en David Martínez). El logo guanyador és el següent:

Bon estiu a tots!

Redacció d'Ecolluita

30 de juliol 2013

29 de juliol 2013

DÓNDE ESTÁN LAS ABEJAS?

otromundoesposible.net
Desde hace al menos una década, las colmenas de abejas melíferas, las dedicadas a la producción de miel, sufren en el hemisferio norte un calamitoso síndrome caracterizado por una desaparición repentina de las obreras: los insectos salen en busca de polen, se extravían en el regreso y acaban muriendo. Aunque la mayoría de los estudios son de ámbito local o poco fiables, se calcula que la cabaña apícola en España se puede haber reducido entre el 20% y el 30% desde el 2000. Algunas asociaciones estadounidenses hablan del 70% de bajas en algunos condados.

Para atajar el síndrome del colapso o despoblamiento de las colmenas (CCD, según sus siglas en inglés), la Comisión Europea accedió a las demandas de los apicultores y a finales de abril decidió prohibir el uso de tres insecticidas nicotinoides -de la familia de la nicotina- que han sido vinculados a la mortalidad. Las pruebas científicas parecían firmes, avaladas por un informe reciente de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA), pero la decisión no fue en absoluto sencilla, al tratarse de tres productos de uso muy habitual en agricultura. Es más: la mayoría de los especialistas suscriben que el CCD es casi con toda seguridad un fenómeno multifactorial en el que están implicadas diversas causas. La votación entre los estados miembros reflejó el debate: la prohibición se aprobó por una mayoría muy justa de 15 sobre 27.

28 de juliol 2013

27 de juliol 2013

POBRES ABELLES

todopueblos.com
De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi.
Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols. Ara bé, succeeix que les abelles pol·linitzen amb pol·len procedent d’una varietat fèrtil conreada en un camp veí. Aleshores es pot produir una veritable fecundació i apareixen inesperadament taronges o sobretot mandarines amb pinyols. Aquest fenomen s’anomena pinyolada i té conseqüències desastroses pel productor de cítrics, ja que els consumidors refusen els cítrics amb pinyols. La solució adoptada per l’Administració ha estat obligar a instal·lar els ruscos d’abelles a 5 km de distància dels camps de cítrics durant la primavera. A més, permet fumigar els arbres en flor per tal d’eliminar qualsevol insecte. Perjudicar les abelles va comportar una disminució de la pol·linització, que es va haver de resoldre amb l’addició artificial d’hormones vegetals que induïssin el desenvolupament partenogenètic dels fruits. Actualment, però, es tendeix a planificar amb molta cura el conreu de varietats compatibles de cítrics en camps adjacents, però les abelles continuen proscrites i la mel de taronger costa de trobar.

Font: quequicom

26 de juliol 2013

LA CASA DE LES ABELLES

 
El Centre Apícola Valencià no ha escatimado en recursos para conformar una oferta didáctica que se convierta en un atractivo turístico de referencia para Turís. Así, la visita a La Casa de les Abelles comenzará en el punto de expedición desde el que todos los días se envían diferentes tipos de mercancías hacia diversos puntos del mundo. Continuará por la planta envasadora para ver cómo la miel se decanta en los depósitos para ser depurada y posteriormente introducida en los tarros de cristal lista para el consumo. 
 
Realmente impactante será observar a más de 80.000 abejas en vivo a través de un apiario, quizá el más grande de España, que permitirá contemplar directamente como trabajan en su hábitat natural. 
 
La visita continuará a través de 90 metros cuadrados de paneles explicativos que decoran todo el recinto y de utensilios apícolas como los vestidos que utilizan los apicultores para recoger la miel o las propias colmenas. En la sala de audiovisuales se proyectará un entretenido documental explicativo apto para todos los públicos. Y como el aspecto cultural y educativo van inexorablemente de la mano, otro aliciente que hará especialmente atractiva esta visita será una réplica en cerámica de una divinidad de la fertilidad hallada en Creta en el siglo IV antes de Cristo que la artista turisana Ana Crespo ha realizado para. 
 
Para agilizar el régimen de visitas se ha puesto en marcha la web www.centreapicolavalencia.com.

25 de juliol 2013

24 de juliol 2013

EL DEUTOCERVELL


Tavi Algueró
La segona regió cerebral, anomenada Deutocervell, s’encarrega de la interpretació dels estímuls que arriben a través de les antenes.

Els receptors del so i del moviment són mecanoreceptors responsables d’informar dels moviments físics del cos, ja sigui amb la captació de minúsculs estímuls tàctics, com a partir de la recepció de sensacions tèrmiques o sonores del medi. En les antenes trobem uns sensibles pèls auditius, i en les tràquees dels insectes més evolucionats, unes autèntiques cavitats timpàniques especialitzades en l’amplificació de sons i en el manteniment de l’equilibri. L’emissió de sons és molt important en la vida sexual i comunicativa dels insectes, sons que són creats a partir de la fricció de les ales o de les diferents parts corporals, o fins i tot colpejant el cos contra el terra.  

23 de juliol 2013

DIVERSIDAD ORGANOLÉPTICA

daninland.blogspot.com
Las mieles monoflorales presentan una gran diversidad organoléptica ligada a la flora pecoreada por las abejas. Sin embargo esta riqueza olorosa y gustativa es aún dificilmente apreciable ya que muy pocos trabajos se han dedicado a consagrar con precisión un vocabulario específico para describirla. Este vocabulario debe traducir fielmente las sensaciones percibidas por el degustador y debe ser comprensible para cualquier otro individuo.


Para establecer este léxico o las palabras elegidas para describir el olor y aroma de una miel que tengan una significación precisa y el mismo sentido para todos, es necesario recurrir a un análisis sensorial descriptivo y establecer un "banco" de referencias olorosas. 

22 de juliol 2013

EL LLENGUATGE DE LES ABELLES

Dansa en rodó

Indica que l’aliment es troba a una distància d’uns 10 m a la rodona. La velocitat indica la quantitat i la qualitat del menjar.

 

Dansa de la falç

En forma de vuit. Indica que el menjar es troba a més de 10 m.
l’orientació ve donada per la de la línia del centre del vuit respecte del sol, i la distància precisa per la durada de la dansa en el punt de creuament del vuit.


Dansa de la cua

Senyala que l’aliment es troba a distàncies més grans. La distància precisa s’indica pel nombre de repeticions de la dansa per minut.

Senyal "Missatge" Comportament del receptor
Dansa en cercle Instrucció: buscar la font d’aliment en 10 m en cercle al voltant del rusc Cerca a l’atzar en l’àrea indicada
Dansa de la falç Instrucció: buscar la font d’aliment entre 25 i 100 m el cercle al voltant del rusc Vol en direcció a la bisectriu del moviment de la dansa
Dansa de la cua Instrucció: buscar la font d’aliment a una distància x, volant a y graus respecte del sol Cerca de la font d’aliment segons les indicacions de la dansa

Font: liceu.uab.es

21 de juliol 2013

20 de juliol 2013

COMPTATGE DE NOSEMA


Equip necessari: Microscopi 400X, càmera de comptatge, morter, aigua destil·lada, mesurador 1-15 ml, pipetes de transferència i pinces

Recol · lecció i preparació de les mostres per a les proves de Nosema
 
El primer pas consisteix a recollir una mostra de 30 a 60 abelles de la colònia. Les abelles s'obtenen de l'entrada, així que aconseguirem abelles de les més velles. La captura es pots fer a partir de crear el buit amb un petit aspirador.

Les abelles poden ser analitzades fresques, congelades (-18 ºC) o emmagatzemats en alcohol per provar més endavant.

Traieu l'abdomen (o budells) de les abelles i poseu-les en un morter. Tritureu tot el contingut. Afegiu 0,5 ml d'aigua per cada abella i ho barregeu amb el mà de morter.

Poseu una gota de la mostra a la ranura triangular de la cambra de comptatge. Cal assegurar-se que s'ompli completament, tot deixant reposar-la durant un minut per permetre que les espores s'assentin.

Per assegurar la precisió, ompliu a banda i banda de la càmera. Primer un costat de la càmera i buidem la pipeta, i torneu a omplir la pipeta per carregar el segon costat.
Espores de Nosema són ovals de forma regular amb un contorn fosc.


Compteu el nombre d'espores en cinc caselles.Multipliqueu el nombre d'espores en les 5 caselles per 25.000 per obtenir la càrrega d'espores per a la seva mostra. Per exemple, 100 espores totals en cinc quadrants x 25.000 = 2,5 milions d'espores per abella.

Font: Universitat de Minnesota

19 de juliol 2013

EL CONTRAST CROMÀTIC DE LES FLORS

© iava777
Les flors de colors que contrasten millor les seves peces fèrtils amb el fons són més ben acceptades per a les abelles en comparació amb les flors de colors més pàl·lids d'acord amb una nova investigació, per Heather Whitney de la Universitat de Cambridge al Regne Unit. La seva observació de com els patrons de pigmentació en els pètals de flors influeixen en el comportament dels borinots "suggereix que les línies de color donen pistes sobre la ubicació de les fonts de nèctar. Per contra, però, les abelles tenen una preferència innata per les flors ratllades. El treball s'ha publicat a la revista Naturwissenschaften Springer - La ciència de la Naturalesa.
 
Són molt poques les flors que presenten un simple bloc d'un sol color. Els patrons de pigmentació es manifesten en la gamma de colors que presenten els pètals. Aquests patrons es creu que són importants per a la pol·linització. Les abelles poden identificar, i de vegades se senten més atretes per les flors estampades en perjudici de les flors simples. Aquests patrons poden augmentar la velocitat amb què les abelles localitzen la recompensa del nèctar en una flor.
 
Els autors van analitzar les formes d'aquestes línies de colors i com influeixen en el comportament dels borinots i abelles. Van exposar les abelles que no havien vist les flors abans, a diferents patrons cromàtics. Des de la perspectiva de les abelles, les flors vermelles reflecteixen poca llum, mentre que les línies vermelles en flors d'ivori provoquen un canvi general en el color de la flor.

Els autors conclouen: "els patrons de línies podrien ser freqüents a la natura, ja que poden ser guies de nèctar útils, sobretot quan també augmenten la visibilitat de la flor, però sembla que el contrast de color d'una flor amb el seu fons té una major influència en la preferència de les abelles".

18 de juliol 2013

L'APICULTURA A EGIPTE

Temple del Sol (Ne-user-re, Abu Ghorab)
Els primers registres escrits (2700 aC) destaquen el valor farmacèutic i nutricional de la mel i van ser trobats a Mesopotàmia, bressol de les primeres comunitats organitzades.

L'evidència més antiga coneguda de la utilització de ruscs en la pràctica apícola, prové de les arnes cilíndriques de fang que vénen de l'antic Egipte. Segons la mitologia, la cera de les abelles van néixer de les llàgrimes del déu solar Ra, i l'abella es va considerar com una guia en el llarg viatge cap a l'altre món del més enllà.  Ja en la cinquena dinastia (2480-2350 aC) es poden observar gravats que representen la recol·lecció, filtrat i emmagatzematge de la mel.  

La mel es feia servir com antisèptic i, possiblement, en el procés de momificació. Sembla que el seu ús era originalment un privilegi reial i posteriorment la seva utilització i comerç es va estendre a la població en general, després de la dinastia Medi (2060-1786 aC).  

Uns anàlisis dels continguts d'un rusc trobat en una fossa de la 19a dinastia (1350 aC) a Tebas (Deir el-Medineh) va permetre estudiar les particularitats dels grans de pol·len de l'època i que van ajudar en l'estimació de la magnitud del canvi en les plantes productores de mel en aquell temps. 

Durant aquest període, els egipcis col·locaven els ruscs en els vaixells que viatjaven pel Nil, a la recerca de plantes amb flors, en altres paraules, tenim el que podria ser el primer intent de nòmades de l'apicultura o transhumància apícola. Per contra, la caça de la mel "salvatge" va ser molt popular en aquella època, pràctica que va ser molt protegida per l'exèrcit del rei. Els apicultors es trobaven entre els súbdits del rei i disposaven de privilegis, i la mel n'era el seu valor d'intercanvi. Els ruscos reials es llogaven i el pagament es podia fer amb monedes o amb mel.

Font: gousiaris.gr

17 de juliol 2013

RESTRICCIÓN DEL FIPRONIL

Greenpeace celebra la restricción del fipronil por su peligrosidad para las abejas

 

La gran mayoría de los países de la UE ha respaldado la propuesta de la Comisión Europea de prohibir parcial y temporalmente este plaguicida

 

Reportaje - julio 16, 2013
Greenpeace aplaude la decisión de la Comisión Europea de restringir el uso del fipronil, un plaguicida que se ha demostrado ser tóxico para las abejas. Esta propuesta ha recibido hoy el apoyo de una gran mayoría de los representantes de los países de la UE. 
23 estados miembros de la Unión Europea (UE) votaron a favor de una prohibición temporal del fipronil, solo dos votaron en contra y tres se abstuvieron. Greenpeace considera que la prohibición temporal propuesta es un nuevo paso para salvar a las abejas pero no será suficiente para permitir su recuperación y que solo una prohibición total a largo plazo puede ayudar a restaurar la salud de los polinizadores.

Solo dos países han votado en contra: Rumanía y ESPAÑA.

16 de juliol 2013

LES CARACTERÍSTIQUES DE LA GELEA

stayiafarm.blogspot.com


La gelea és una substància viscosa, com una llet un xic aigualida i que presenta una coloració nacrada. El seu gust és una mica àcid amb lleugers tocs dolços i una olor que recorda al fenol.

El consum humà de la gelea té uns efectes estimulants i recuperadors d’estadis immunodeprimits. La gelea dóna un plus de vigor a les persones que es troben sotmeses a un desgast físic i intel·lectual molt exigent. Per la seva enorme potencialitat nutritiva, la gelea en estat pur s’ha de consumir amb precaució, amb preses molt petites i pel matí en dejú. Aquestes ingestes controlades han de venir acompanyades de períodes de supressió, doncs els seu consum continuat no és recomanable i pot arribar a ser contraproduent. 

Autor: Apicesteve.cat

15 de juliol 2013

ABEJAS, EL DECLIVE SILENCIOSO

Greenpeace/ Matías Costa

El humo precede la llegada de Manuel a las colmenas. Ahumador en mano, consigue tranquilizar al enjambre, que parece calmarse mientras comienza a trabajar. Se mueve despacio, enfundado en su traje de apicultor, con la seguridad de la experiencia y de un acto mil veces repetido, sin importarle las cientos de abejas que zumban amenazantes a su alrededor. Cada día, durante más de 25 años, comprueba el estado de sus panales. Y, cada día, es testigo de cómo, silenciosamente, las abejas están desapareciendo.

Biólogo de carrera y apicultor de profesión, lleva más de un cuarto de siglo inmerso en el fascinante mundo de las abejas. Explica, con voz calma y acento andaluz, cómo es la relación de un apicultor con sus colmenas. “Yo siempre digo que a las abejas hay que dejarlas que hablen, que te cuenten qué cosas les gustan de lo que tú les haces, qué cosas no les gustan”.

14 de juliol 2013

13 de juliol 2013

PROHIBICIÓN DEL FIPRONIL

COMUNICADO DE PRENSA
12 de julio de 2013

MÁS DE 100 ENTIDADES PIDEN A ARIAS CAÑETE QUE DEFIENDA LA PROHIBICIÓN DEL FIPRONIL POR SU TOXICIDAD PARA LAS ABEJAS

Los días 15 y 16 de julio se debatirá en la Comisión Europea la prohibición de este peligroso insecticida

 Asociaciones apícolas, organizaciones agrarias, de consumidores, ecologistas o sindicales (120 entidades en total) se han unido para pedir que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente defienda la prohibición del insecticida Fipronil de cara al próximo debate que se realizará en la Comisión Europea. La reunión del Comité Permanente de la Cadena Alimentaria y de Sanidad Animal tendrá lugar en Bruselas entre el 15 y 16 de julio y supone una nueva oportunidad para la protección de las abejas y otros polinizadores.

 El pasado día 27 de mayo la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA por sus siglas en inglés) publicó su dictamen sobre la evaluación de riesgo del Fipronil para las abejas. Una de sus principales conclusiones fue que este insecticida plantea "un riesgo agudo elevado para las abejas cuando se utiliza como tratamiento de semillas de maíz". Además, la EFSA señaló una serie de carencias en los datos disponibles. Esta falta de datos ha impedido evaluar completamente los riesgos asociados a la exposición al polvo, polen y néctar contaminados, así como otras vías potenciales de exposición.

12 de juliol 2013

UNA LLIÇÓ D'ECOLOGIA

"En els últims quatre anys, la indústria química ha gastat   $ 11.200.000 en una iniciativa de relacions públiques per dir a tothom que no és culpa d'ells, quan tots sabem de qui és la culpa". Jon Cooksey


Sabem el que està matant les abelles. La "Bee Colony Collapse Worldwide" no és un misteri tan gran com l'empresa química ens vol fer creure. La naturalesa sistèmica del problema fa que sigui complex, però no impenetrable. Els científics saben que les abelles s'estan morint per una gran varietat de factors - els plaguicides, la sequera, la destrucció de l'hàbitat, el dèficit nutricional, la contaminació de l'aire, l'escalfament global, i així successivament. Les causes del col·lapse es fusionen i actuen sinèrgicament, però sabem que la humanitat n'és l'autora, i que les dues causes més importants semblen ser els pesticides i la pèrdua d'hàbitat.

Els biòlegs han descobert més de 150 residus químics diferents en el pol·len d'abella, una mortal "còctel de pesticides", segons la Universitat de Califòrnia i investigat per l'apicultor Eric Mussen. Les empreses químiques Bayer, Syngenta, BASF, Dow, DuPont i Monsanto s'arronsen d'espatlles davant la complexitat sistèmica, com si el misteri fos massa complicat i no anés amb ells. Advoquen perquè tot continui igual i no es produeixi cap canvi en la política dels plaguicides. Després de tot, la venda de verins per als agricultors del món és molt rendible.

A més, l'hàbitat de les abelles silvestres es redueix cada any, doncs l'agroindústria converteix prats i boscos en finques de monocultiu, les quals estan essent contaminades amb pesticides. Per invertir en el món decadent de les abelles hem d'arreglar el nostre sistema agrícola disfuncional i destructiu.

Font: Greenpeace

11 de juliol 2013

EL RUSC I L'EIXAM

franklinbees.co.nz
L'eixamenada és una part instintiva del cicle de vida anual de les abelles. La tendència sol ser més gran a la primavera, quan les abelles augmenten la seva població ràpidament abans de la gran afluència de mel.

L'eixam d'abelles que deixen el rusc ho solem fer amb la vella reina. Abans que l'eixam es produeixi, el rusc inicia la cria de noves reines. L'eixam principal pot ser tant gran com la meitat de les abelles del rusc. En general, les abelles de l'eixam són les més velles i totes elles omplen els seus paps amb mel abans de sortir perquè estiguin preparades per a un nou començament en un altre lloc.
 
L'eixam format aterrarà en una branca generalment prop de l'assenament. En aquest moment les abelles exploradores són enviades per trobar una nova llar permanent. Quan tornen, indiquen la situació de la nova llar amb un ball.
 
Per capturar-lo col · loqui el rusc davant l'eixam, i si cal, utilitzeu el fumador per tal de dirigir millor el bestiar. El millor mètode consisteix a moure el seu rusc tan a prop de l'eixam com sigui possible, i amb l'ajuda d'un raspall facilitar la seva entrada. Una vegada que les abelles comencen a entrar en el rusc, la resta seguirà com formigues marxant del formiguer.

10 de juliol 2013

MENYS ABELLES I MÉS MEL?

Unaf
Encara que les abelles de tot Europa han anat desapareixent a un ritme alarmant i sense precedents, la quantitat de mel que s'ofereix en el mercat ha anat en augment. Així que, com era d'esperar, els preus estan baixant i el consum va en augment.

L'explicació podria ser fàcil. A mesura que el nombre de colònies d'abelles disminueix a un ritme de més de 300.000 per any, principalment a causa de l'ús d'insecticides, ha augmentat les seves importacions per cobrir la demanda.

Així, en l'última dècada, la producció de mel s'ha reduït a la meitat, mentre que les importacions s'han triplicat. Però això no s'explica el perquè els pots de mel que es vènen principalment per grans cadenes de supermercats estan etiquetats com produïts a França, Itàlia o Espanya. Per fi, el misteri ha estat resolt: Frau.

09 de juliol 2013

ARENGADES AMB RAÏM I VINAGRETA DE MEL

montsec.info

Ingredients:

  • 100 ml de vinagre blanc
  • 1 cullerada de Mel del Montsec
  • Ous d'arengada
  • Arengades
  • Raïm
  • Oli d'oliva Extra verge

Elaboració

Calentar el vinagre, afegir la Mel i reservar.
Pelar i treure les espines de l'arengada, netejar-la bé i deixar-la amb l'oli.
Posar les arengades en un plat amb el raïm i amanir-ho amb la vinagreta feta amb el vinagre de Mel i els ous d'arengada.
Salut i disfruteu de la dolçor del Montsec.

Font: montsec.info

Autor: Casa Mercè (Fontdepou) 

08 de juliol 2013

EL CASTANYER - Castanea sativa

mieldeibias.com
El castanyer és un arbre caducifoli, de 15 a 35 m d’alçada i una capçada ampla. Les seves fulles són oblongo-lanceolades, amb el marge fortament dentat i disposades de forma esparsa.
 
Presenta flors masculines i flors femenines. Les masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. A la base d’aquesta estructura, neixen les flors femenines, que habitualment només són 3, i que un cop fecundades formaran fruits.
 
Les castanyes queden protegides dins un embolcall espinós molt característic.

És un arbre comú als boscos de caducifolis del nord-est de Catalunya, tot i que pot presentar-se també a la muntanya mediterrània. Als Prepirineus pot atènyer els 1.400 m. El castanyer prefereix indrets muntanyencs, plujosos, amb substrat silícic i àcid.
 
Per les abelles el castanyer és un bon recurs de nèctar i pol·len, així com de melat. En els darrers anys els castanyers estan patint la malaltia fúngica del xancre, fet que ha provocat una reducció dels seus boscos, i de retruc una disminució en la producció de la seva mel.

Autora: Cristina Pera - Biòloga

07 de juliol 2013

06 de juliol 2013

LA SALUT DE L'APICULTOR (2a PART)

supercampo.perfil.com


L’al·lèrgia pot aparèixer en qualsevol moment, però la majoria d’apicultors la manifesten en els dos primers anys de tenir abelles o un cop porten acumulades més de 50 picades d’abella. Els símptomes més evidents acostumen a manifestar-se amb les primeres picades de primavera, o sigui després de la parada hivernal, període que els apicultors no reben picades. Una persona ha de sospitar d’una possible al·lèrgia quan després d’una o poques picades noti molèsties anormals de forma immediata,  malestar general amb picor a palmells, plantes, genitals, cap... erupció vermellosa escampada per la pell dificultat per respirar, afonia o dificultat per empassar, debilitat extrema amb incapacitat d’estar-se dempeus o inflor exagerada al lloc de la picada o a una certa distància (llavis, parpelles, mans...). En cas de patir alguna d’aquestes manifestacions seria molt oportú consultar a l’al·lergòleg abans de poder tornar a ser picats per les abelles.

Les autoritats mèdiques recomanen que les persones al·lèrgiques abandonin l’apicultura pel risc que noves picades poden representar per a la seva salut. Si no és possible o l’addició per aquest món ho fa inviable, caldrà prendre una sèrie de precaucions. La primera de totes serà millorar les mesures de protecció personal, amb una vestimenta més protegida i hermètica. En segon lloc disposar d’una farmaciola completa i saber en tot moment quin procediment cal seguir. Finalment,  i si la persona ha tingut una reacció al·lèrgica sistèmica, pot sotmetre’s a tandes de vacunació a fi de millorar la seva susceptibilitat al verí de les abelles.

05 de juliol 2013

HONIGSEE


Avui us mostrem un bonic escut d'armes, on les abelles tornen a ser les protagonistes. L'escut pertany a una petita població de menys de 500 habitants i anomenada Honigsee i la trobem situada al nord d'Alemanya, molt aprop del mar Bàltic.

Font: Wikipèdia 

04 de juliol 2013

CONTINUA LA MASACRE


commanster.eu
L'ús dels maleïts insecticides estan provocant dia sí i dia també la mort massiva de pol·linitzadors, com explica l'article que avui us oferim i que parla de la gran mortalitat esdevinguda a Willsonville (Oregon).  
  
En aquest cas la intoxicació va ser molt greu pels abellots pol·linitzadors, els anomenats Bombus, que estaven treballant tranquil·lament en una explotació de til·lers. El responsable torna a ser un Neonicotinoide, anomenat dinotefuran, conegut comercialment com a Safari.

Encara que aquest fenomen quedi lluny de casa nostra, són molts els agricultors de casa nostra que tenen la tentació d'utilitzar aquests productes en la lluita contra les plagues d'insectes, com ara els pugons, i que tant busquen les abelles, doncs els seus dolços excrements acaben essent la matèria primera de la melassa. 

Des d'Ecolluita reclamem al Deparment una actitud més decidida en la defensa dels pol·linitzadors silvestres, així com una acció més contundent sobre la venda il·legal de productes insecticides descatalogats i que resten en estoc en magatzems de dubtosa professionalitat.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas
Font: beeinformed 

Opinió: Redacció Ecolluita



maríamg

03 de juliol 2013

ESTUDI PRODUCTIU I SANITARI D'UNA EXPLOTACIÓ APÍCOLA

Avui us informem d'una jornada formativa que es durà a terme el proper dissabte 21 de setembre de 2013, a càrrec del veterinari d'abelles Esteve Miràngels (Apicesteve.cat).

Sota el títol "Estudi productiu i sanitari d'una explotació apícola" es presentarà en primícia un treball pilot que Apicesteve ha dut a terme durant el 2012 amb un conjunt de 20 ruscs, tot controlant un ventall de més de 20 paràmetres sanitaris i productius. 

La jornada vol ser un punt de partida per a la formació d'abellaires en la tècnica de controlar de forma metòdica el rendiment de les arnes d'una explotació, aprenentatge que té per objectiu final l'assoliment de competències per una apicultura sostenible i autosuficient.

Els abellaires interessats a participar de la jornada poden realitzar la preinscripció a la nostra bústia (ecolluita@apicesteve.cat). El cost és de 10 euros per participant i gratuïta per els membres del Col·lectiu d'Abellaires.

Apicesteve.cat

02 de juliol 2013

PELIGRO DE EXTINCIÓN?

lea noticias
Las abejas son parte importante del ecosistema, ya que de ellas depende no lo sólo la producción de alimentos como la miel, polen y sus derivados, sino que también son las encargadas de llevar a cabo la polinización, es decir, ellas son las encargadas de que la mayoría de las especies del mundo vegetal se reproduzcan.

Por estas y poras muchas razones más, es ta alarmante el fenómeno que se  hizo patente el año 2005: las abejas están muriendo y rápido, afectando a colmenas completas en diferentes partes del mundo, veamos por qué sucede.

El colapso de las colmenas
Hace 8 años, se empezó a hablar del llamado “desorden del colapso de las colmenas,” producto del cual las abejas comenzaron a morir en masa y sin causa aparente. En los años siguientes se investigó el problema y ahora se trabaja para solucionarlo, aunque el daño ya está hecho.

Se cree que existen dos culpables claros en el fuerte aumentos de la mortandad de las abejas: el primero de ellos es el uso de pesticidas conocidos como Neonicotinoides y, en segundo lugar, el aumento de la emisión de ondas electromagnéticas por parte de teléfonos y antenas móviles.
Subscriure's a: Missatges (Atom)