20 de febrer 2020

EMPRENEDORIA I INNOVACIÓ AGROALIMENTÀRIA I RURAL


18 de febrer 2020

MILLONES DE MUERTES DE ABEJAS AMENAZAN LA COSECHA DE ALMENDRAS DE AUSTRALIA


Los incendios forestales que se extendieron por el este y el sur de Australia mataron a millones de abejas y destruyeron vastas extensiones de bosque donde se alimentan los insectos, poniendo en riesgo la producción de almendras y miel del país.

Las abejas desempeñan un papel crucial en la nación multi- industria de la horticultura US$1.000 de dólares, la polinización de las almendras no sólo, pero la fruta, incluyendo manzanas, peras y cerezas. Australia es el segundo mayor productor mundial de almendras y los productores ya están lidiando con años de sequía.

Los incendios destruyeron alrededor de 6.000 colmenas solo en el estado de Nueva Gales del Sur, según el presidente de la Asociación de Apicultores de Nueva Gales del Sur, Stephen Targett, y otras colmenas experimentaron pérdidas de existencias cuando las abejas perecieron o se perdieron en el espeso humo.

"En una temporada normal podríamos reemplazarlos, pero estamos lejos de ser normales", dijo Targett. "Estamos en sequía". Cinco millones de hectáreas de bosque de eucaliptos donde se alimentan las abejas también han sido arrasadas, dejando a los apicultores luchando por el jarabe de azúcar o el sustituto del polen para nutrir sus existencias, dijo.

En Australia del Sur, se informó que más de 2.000 colmenas fueron destruidas en incendios en la Isla Canguro, en las Colinas de Adelaide y en el sureste del estado, a partir del 17 de enero, según el departamento de industria principal del estado. En total, la polinización de las abejas melíferas tiene un valor estimado de US$6.000 millones anuales para la economía australiana, según las estimaciones en un informe parlamentario de 2014.

Con la producción de miel a punto de recibir un golpe, es probable que algunos apicultores abandonen la industria, según Targett. "Prevemos que la producción de miel en Nueva Gales del Sur podría ser al menos un 30% inferior al promedio histórico durante 10 años".

Almendras Amenazadas
En términos de almendras, la nación exportó US$552,4 millones (US$371 millones) en 2018-19, un 12% más que un año antes, gracias a una excelente cosecha y fuertes ventas a China, según la Junta de Almendras de Australia.

Es demasiado pronto para medir el impacto de las pérdidas de abejas en la producción futura, según el CEO de Almond Board, Ross Skinner. Esto se debe a que no está claro qué proporción de las colmenas perdidas se utilizaron para la producción de miel y para la polinización.

Los productores de almendras están trabajando con la industria de las abejas para encontrar soluciones, dijo Skinner, incluido el reclutamiento de apicultores que tradicionalmente se han centrado en la miel para proporcionar servicios de polinización. También hay llamados para un mayor acceso a los parques nacionales para permitir que las abejas se alimenten antes del comienzo de la temporada de polinización de julio.

"Podría tomar de cinco a 20 años para recuperarse, dependiendo de la gravedad del incendio", dijo Skinner, refiriéndose al daño del bosque.

17 de febrer 2020

TROBEN UNA ABELLA FOSSILITZADA FA 100 MILIONS D'ANYS QUE JA TRANSPORTAVA POL·LEN


És el registre més antic d'un himenòpter primitiu que s'alimentés de plantes amb flor, un grup que va aparèixer fa 140 milions d'anys

Fa cent milions d'anys, uns escarabats paràsits, enfilats en una abella primitiva, van fer que aquesta cometés un error en el seu vol quan tornava de recol·lectar pol·len i quedés enganxada a la resina d'un arbre. Tant l'abella com els seus paràsits van morir i van ser preservats en ambre, d'una manera molt semblant als mosquits emprats al llibre 'Jurassic Park'de Michael Crichton, i a la pel·lícula homònima de Steven Spielberg, per recuperar l'ADN dels dinosaures. Recentment, l'abella, amb els seus paràsits, va ser descoberta i identificada per un investigador de la Universitat Estatal d'Oregon, George Poinar Jr., que en un article a la revista 'BioOne Complete'la col·loca com a membre d'una família, un genus i una espècie desconegudes fins ara.

Aquesta abella fòssil de mitjans del període Cretaci, descoberta a Myanmar, ésl'exemple més antic d'una abella primitiva amb pol·len i també de l'existència d'aquests escarabats paràsits, que a dia d'avui continuen afectant les abelles. De fet, la troballa aporta molta informació sobre els primers temps de l'existència de les abelles i de l'evolució que han patit fins ara, així com també de la diversificació de les plantes amb flor, que van aparèixer fa només 140 milions d'anys. Els pol·linitzadors ajuden a la reproducció d'aquestes plantes i són claus en el manteniment de la biodiversitat de gairebé tots els ecosistemes del món. D'entre ells, les abelles són els més coneguts perquè són presents gairebé a tot arreu i en grans quantitats. Tot i que no se sap gaire cosa de com van evolucionar, se sap que provenen d'un tipus de vespes carnívores.

L'abella trobada en ambre té algunes característiques en comú amb les abelles modernes però continua tenint trets físics que la relacionen clarament amb les vespes apoides, de manera que és perfecta com a estadi intermig que ens permet veure com es va produir l'evolució, especialment pel que fa a passar d'alimentar-se d'altres insectes a fer-ho de pol·len d'unes flors que havien aparegut feia relativament poc. En el cas d'aquesta abella, el pol·len descobert a les seves potes mostra que havia visitat una o més flors, com també ho demostren les larves d'escarabat, que normalment creixen a les flors esperant l'arribada d'una abella que les dugui al seu niu, on s'alimentaran de les seves provisions i les seves larves.

15 de febrer 2020

CONGRESO VIRTUAL

Encara que sembli impossible ja hem arribat fins aquí, estem apunt d'obrir aquest baúl de saviesa al món per compartir-la plantant llavors que esperem germinin, brotin, creixin i facin el seu cicle natural.

Veiem que el Congrés està creant molta expectativa, ja estem a 3.222 inscrits de tots els punts del planeta.



A poques hores del Congrés em dirigeixo a cadascun de les persones que l'heu fet possible per a donar-vos, una vegada més, les gràcies per la vostra predisposició, la vostra paciència i el vostre compartir. Gràcies, gràcies, gràcies! 

Una abraçada forta,

13 de febrer 2020

LAS ABEJAS USAN LA MEDICINA DE LOS HONGOS PARA PREVENIR SU EXTINCIÓN


El ser humano está pensando constantemente en el futuro y en lo que éste le deparará, pero garantizar ese futuro, implica hacer cambios en el presente.
Para lograr esos cambios, algunas veces es importante dar una mirada al pasado, volver al origen, a la naturaleza y retomar su inherente sabiduría y resiliencia. Esto permitirá encontrar soluciones a muchos de los problemas actuales que nos están llevando hacia una catástrofe mundial.
Un claro ejemplo de esto está en las abejas, que presentan comportamientos fascinantes y que incluso podrían haber encontrado una manera natural para evitar su propia extinción.

LAS ABEJAS ENCONTRARON EN LOS HONGOS, LA CURA PARA EVITAR SU EXTINCIÓN

PERO ¿POR QUÉ SE ESTÁN EXTINGUIENDO?

Los expertos han definido la situación de las colonias de abejas como colapso, porque están muriendo de forma masiva y eso genera un caos en sus complejas comunidades.
El investigador mexicano Ernesto Guzmán-Novoa, revela las siguientes razones:
El uso masivo de pesticidas tóxicos (como por ejemplo los de Monsanto), es la causa principal del colapso de las colonias de abejas, pero no es la única causa, la contaminación ambiental les dificulta localizar las flores y el cambio climático está modificando los ciclos naturales.
Sin embargo, la prioridad ahora es encontrar la cura para los virus que invaden a las abejas, mientras se pone en marcha el uso de pesticidas alternativos.

¿POR QUÉ UN EXTRACTO DE HONGOS CURA A LAS ABEJAS?

Un estudio publicado en la revista Nature, realizado en dos grupos de abejas, evidenció los siguientes hallazgos:
El primer grupo fue alimentado con jarabe de azúcar mezclado con un extracto del micelio fúngico (una serie de filamentos presentes en los cuerpos del hongo). Este grupo desarrolló defensas contra dos virus comunes que están causando el colapso.
El segundo grupo, fue alimentado sólo con el jarabe de azúcar y resultó mucho más propenso a contraer ambos virus.

ORIGEN DEL ESTUDIO

En 1984, el micólogo, escritor y activista Paul Stamets notó que las abejas en su patio se alimentaban de los hongos que usaba para sus investigaciones, y creyó que lo hacían por los azúcares naturales presentes en los hongos.
Pero, con conocimiento de las propiedades “mágicas” del micelio fúngico (que, entre otras cosas, es un gran antiviral), Stamets se cuestionó si las abejas no estarían, más bien, medicándose con los hongos.
Stamets comenzó a colaborar con Walter Sheppard, jefe del Departamento de Entomología de la Universidad Estatal de Washington.
Ambos analizaron los efectos del micelio, experimentando durante 12 años, hasta concluir y llegar a la investigación citada, publicada en la revista Nature.

LO MÁS CURIOSO ES QUE EL ESTUDIO SE REALIZÓ PORQUE LAS PROPIAS ABEJAS CONDUJERON A ÉL.

Las abejas condujeron al descubrimiento del primer antiviral para insectos. Con un poco de nuestra ayuda, esto podría evitar su extinción. Stamets y su equipo seguirán probando esta insospechada cura en las colonias de abejas, esperando encontrar la solución al colapso de las mismas.
Pero mientras eso sucede, este caso ya puede, y debe, servir como una pista para la humanidad, que nos lleva a ver cómo la naturaleza es capaz de sobrellevar incluso el daño que le estamos causando.
Sobre todo, debemos concentrarnos en lo que podemos aprender de esto para ayudarle a la naturaleza a resarcir nuestros errores.
Porque aún estamos a tiempo, no sólo de salvar a las abejas, sino la casa que compartimos con ellas. Y parece que el precioso y virtuoso reino del fungi será un gran aliado en esto.

ÁCAROS Y VIRUS

Durante la última década, los apicultores han visto una disminución desastrosa en la salud de las colonias de abejas melíferas, a menudo con un promedio de más del 30 por ciento de pérdida anual. La Varroa, y los virus que proliferan, juegan un papel importante en esas pérdidas.
El virus del lago Sinaí también está asociado con los ácaros de varroa y está muy extendido en las colonias de abejas de todo el mundo. Si bien el virus no tiene síntomas obvios o evidentes, es un virus importante para combatir porque se encontró en niveles más altos en las abejas de las colonias colapsadas. Está estrechamente relacionado con el virus de la parálisis crónica de las abejas y probablemente las enferma y debilita, según el profesor asistente de investigación de la WSU, Brandon Hopkins.

10 de febrer 2020

LES CUQUES DE LLUM A TOCA DE L'EXTINCIÓ


Les cuques de llum, caracteritzades per il·luminar la nit amb el seu cos, estan en perill d'extinció. Només en queden unes 2.000 espècies en tot el planeta. La seva singularitat les ha convertit en una atracció turística i fins i tot en un motor econòmic en alguns indrets del món.
Segons un estudi publicat a la revista Bioscience per un equip de biòlegs liderat per la Universitat de Tufts, els principals factors en l'extinció són la pèrdua de l'hàbitat, l'ús depesticides i la llum artificial.
Aquests factors s'extreuen amb l'ajuda dels resultats obtinguts de 350 enquestes fetes a experts de cuques de llum.
"Més de la meitat dels 49 enquestats van assignar la major puntuació possible d'amenaça a la pèrdua d'hàbitat, mentre que prop d'un terç ho van fer per contaminació lumínica i una cinquena part ho va fer per a ús de pesticides"
Substitució dels manglars
La pèrdua de l'hàbitat és el factor principal de la desaparició d'aquest insecte.
La professora de biologia de la Universitat de Tufts, Sara Lewis explica a la publicació que aquesta pèrdua contribueix a la disminució de moltes espècies de vida silvestre.
Un exemple son les cuques de llum de Malàisia (Pteroptyx tener) famoses per l'espectacularitat de les seves exhibicions intermitents sincronitzades.
Aquests insectes necessiten manglars per viure i actualment s'han convertit en plantacions d'oli de palma i granges aqüícoles.
 
La llum artificial condiciona l'aparellament 
Els experts assenyalen l'augment exponencial des del passat segle de l'ús de llum artificial a la nit com la segona gran amenaça de les cuques de llum.
Aquest segon factor inclou la llum directe, la llum del carrer, els avisos i les tanques comercials. També la resplendor del cel per la llum urbana, una il·luminació que pot ser més brillant que la lluna plena.
Una gran part de les cuques de llum necessiten la bioluminescència per poder aparellar-sei, per tant, reproduir-se.
Avalon Owens, coautor de l'estudi va dir en un comunicat a premsa:
"A més d'alterar els bioritmes naturals, inclòs el nostre, la contaminació lumínica realment arruïna els rituals d'aparellament de les cuques de llum."

Els pesticides
Les cuques de llum durant l'etapa larvària poden passar fins a dos anys sota terra o sota l'aigua. Els insecticides com els neonicotinoides utilitzats per acabar amb plagues tenen un efecte nociu per les cuques de llum.
Atracció turística
Els autors destaquen un altre factor: el turisme de cuques de llum.
A Japó, Taiwan i Malàisia, aquest insectes son una activitat recreativa per observar les exhibicions de llum.
Actualment atrauen més de 200.000 visites per any i té un efecte negatiu per la supervivència de les cuques de llum.
L'estudi afirma que calen pautes per establir i administrar els llocs turístics amb l'objectiu de protegir-les de la petjada humana, la contaminació lumínica i els pesticides.
"El nostre objectiu és posar aquest coneixement a disposició dels administradors de terres, els encarregats de formular polítiques i als fanàtics de les cuques de llum de tot arreu."
"Volem mantenir a les cuques de llum il·luminant les nostres nits durant molt, molt temps."

https://www.ccma.cat

18 de gener 2020

COME DE AQUÍ Y DE AHORA


del 15 al 21 de febrero de 2020 

Más de 35 referentes internacionales nos ayudarán
a tomar conciencia de nuestros hábitos alrededor de la alimentación y
nos darán claves para hacer el cambio a una actitud
más consciente, saludable y respetuosa con nuestra salud y la del planeta. 


15 de gener 2020

BAYER PESTICIDE

EU Commission bans Bayer pesticide linked to harming bees

BRUSSELS (Reuters) - The European Commission decided on Monday not to renew approval for a pesticide linked to harming bees, effectively banning Bayer's insecticide known as thiacloprid.
The decision follows approval by a majority of EU governments in October last year, based on a proposal from the Commission, the bloc's executive.
"There are environmental concerns related to the use of this pesticide, particularly its impact on groundwater, but also related to human health, in reproductive toxicity," Health Commissioner Stella Kyriakides said in a statement.
Farmers will not be allowed to use the insecticide, sold under brands Calypso and Biscaya, after April 30 this year, when its current approval expires.
The Commission based its assessment on findings of the European Food Safety Agency published in January last year. It highlighted concerns about the active substance being toxic for humans and present in too great a concentration in ground water, an EFSA spokesman said in an email.
The pesticide not only kills insects but also harms bees and bumblebees, weakening their immune systems and impairing their reproduction, the findings said.
The EU prohibited the use of three so-called neonicotinoids except in greenhouses in April 2018. France has already outlawed all four insecticides and one other, including in greenhouses.
(Reporting by Robin Emmott; editing by Philip Blenkinsop and David Evans)

29 de desembre 2019

SALVEM LES ABELLES


El Parlament Europeu reclama reduir l'ús de pesticides

El Parlament Europeu ha aprovat avui donar suport a la iniciativa de la Comissió Europea que té com a objectiu protegir les abelles amb mesures com la reducció de l'ús de pesticides o la futura política agrària comuna. Malgrat això, tot i donar el suport a la iniciativa presentada per l'executiu, considera que es queda curta a l'hora de protegir les abelles d'altres amenaces, com ara l'agricultura intensiva, la crisi climàtica, els canvis en l'ús del sòl, la pèrdua d'habitat o la presència d'espècies invasores. Els eurodiputats han instat la Comissió a ampliar la iniciativa per incloure una reducció més intensa de pesticides.
DIARI ARA - EFE

19 de desembre 2019

20,000 BEES FOLLOWED A CAR FOR 2 DAYS TO RESCUE THEIR QUEEN


“It was spectacular. I was driving through when I spotted the big brown splodge,” he said. “A lot of people were really amazed by it, cars were slowing down and people were taking pictures of it.” “I was a little bit concerned, with it being in the middle of town outside a pub, that someone might do something stupid and get hurt or do something stupid and hurt the bees,” he said.

With the beekeepers on the job, by the time Howarth returned the situation appeared to be resolved. But, no. The swarm kept her in their sights and managed to track her down.

“The next day I realized that some of the bees had followed me home,” she said. So she summoned the beekeepers, who arrived ready for rescue. “We think the queen bee had been attracted to something in the car, perhaps something sweet, and had got into a gap on the boot’s wiper blade or perhaps the hinge,” says Roger Burns of Pembrokeshire Beekeepers. “The swarm of around 20,000 had followed her and were sat around on the boot of the car.”

01 de desembre 2019

ENTREVISTEM APICESTEVE


L’Esteve Miràngels i Feixas és llicenciat en Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari està especialitzat en apicultura, i està exercint com a consultor i tècnic apícola des del 1998. Durant tots aquests anys he compaginat la seva activitat clínica amb l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Actualment compagina la seva tasca com a professor de Natura en un institut amb la divulgació apícola.

·     Et defineixes com un abellaire i no pas com un apicultor... per què?Molt senzill, per mi el nom d’apicultor em trasllada a un passat en que vaig exercir de veterinari per a les grans associacions d’apicultors de Catalunya, ... i aquest és un mal record...
·     Pots concretar més?Doncs els mal anomenats apicultors professionals de les abelles utilitzen pràctiques de maneig i terapèutiques que a mi particularment no em donen confiança, essent molt lluny del que jo entenc com a tenir cura de les abelles.
·     Què seria per tu tenir cura de les abelles?Molt senzill i molt complicat alhora... Crec que hem fugit excessivament del respecte natural que es mereixen els animals domesticats, tot desenvolupant activitats ramaderes intensives que no respecten el benestar dels animals ni l’ecologia del planeta.
·     Parles de benestar de les abelles?I per què no? Les abelles tenen vida i es mereixen com a mínim les mateixes atencions i requisits de maneig i sanitat que tenen els mamífers i les aus de granja. 
·     La teva vehemència és absolutista... no?Jo no ho veig així, doncs jo no sóc d’aquells que voldrien evitar una producció ramadera a tots els nivells. Jo defenso el pagès i el ramader sempre, però cal un codi ètic i un replantejament de molts protocols d’actuació tant en el món animal com en el vegetal.
·     Els vegetals també?Sí també, doncs les abelles i els vegetals són el mutualisme perfecte. Tots hem de pensar que el vincle entre les flors i les abelles és tan gran, que qualsevol fitosanitari descontrolat pot provocar molts problemes a les colònies d’aquest petit insecte.
·     Per tant les abelles són sinònim d’ecologia?I tant! Les abelles són uns grans bioindicadors de la salut de la biosfera. Elles s’estan morint ja fa anys, una mort anunciada i un avís a navegants...
·     Et noto pessimista?La veritat és que sí, doncs l’actitud dels humans és un xic desesperant, i no hi veig una sortida fàcil a tot plegat.
·     Aquest estat d’ànim lliga amb l’estil del teu últim llibre...no?Podríem dir que sí, doncs he intentat traslladar les meves vivències i intuïcions en aquest llibre.
·     Ens en pots fer cinc cèntims? Bé, és un llibre un xic estrany, doncs encara no està publicat, és un projecte de llibre...
·     Però el tens escrit, no?Sí, el tinc, però publicar és complicat i costós, doncs el món lector que vol saber coses de les abelles és limitat, i falten diners i recursos per tirar-ho endavant.
·     I que penses fer, doncs?He pres la determinació de mostrar-lo a la xarxa, a partir de petites mossegades. Des de fa una setmana he començat a presentar-lo a través d’un bloc, així com a les xarxes socials com ara Twitter, Instagram i Facebook. 
·     Has descartat la seva edició en paper?La meva intenció és publicar-lo en format llibre i que surti durant l'any 2020. Difícil, però ho intentaré. Mentrestant l’aniré publicant dia a dia en el bloc https://memoriesabella.blogspot.com
·     I què té d’especial aquest llibre?He intentat explicar la vida d’una abella en primera persona, o sigui com si jo mateix fos aquesta abella, des del seu naixement fins a la mort.
·     Tinc entès que el final és tràgic?És un llibre escrit des de les vísceres, des del rancor, des del costat més fosc de la meva experiència com a veterinari d’abelles.
·     Em fas una mica de por?Els meus anteriors llibres, són manuals pràctics, instructius, racionals i espero que útils. Aquest llibre no. He buscat les emocions, els sentiments, l’estat d’angoixa que deuen tenir les abelles davant un futur tan i tan negre.
·     I per això t’has convertit en abella?Afirmatiu. He volgut ser abella i compartir amb elles el dol de la seva desaparició després de més de 100 milions d’anys d’existència. Tràgic!
·     Caram, això sona a funeral?És trist, però és així. Les abelles són animals molts sensibles a les alteracions mediambientals i la seva mort prematura és un semàfor que deixa d’estar en ambre per passar a ser vermell.
·     I si es posa vermell què passarà?Serà el final irreversible per a moltes espècies animals, un punt de no retorn als ecosistemes que de joves havíem conegut. Serà un canvi de format, una vida més artificial i allunyada de l’essència natural.
·     El títol “Memòries d’una abella” vol ser un testament?Jo crec que vol ser un recordatori d’uns bons moments, d’unes fites evolutives assolides en un planeta singular i que malauradament han estat aniquilades per un col·lectiu humà egoista, maldestre i insensible vers el patiment dels altres.
·     Gràcies Esteve per la teva predisposició a col·laborar amb el nostre diari apícola i estarem atents a les publicacions diàries que aniràs fent a través de les diferents xarxes socials. Gràcies a vosaltres per la feina que feu.

Entrevistador: Rafel Jofresa - Editor 

Llibre -MEMÒRIES D’UNA ABELLA




Facebook - https://www.facebook.com/Apicestevecat-1529793633917159/

28 de novembre 2019

THE SECRET LIFE OF BEES


On the front porch of an old Coast Guard station on Appledore Island, seven miles off the southern coast of Maine, Thomas Seeley and I sat next to 6,000 quietly buzzing bees. Seeley wore a giant pair of silver headphones over a beige baseball cap, a wild fringe of hair blowing out the back; next to him was a video camera mounted on a tripod. In his right hand, Seeley held a branch with a lapel microphone taped to the end. He was recording the honeybee swarm huddling inches away on a board nailed to the top of a post.


Seeley, a biologist from Cornell University, had cut a notch out of the center of the board and inserted a tiny screened box called a queen cage. It housed a single honeybee queen, along with a few attendants. Her royal scent acted like a magnet on the swarm.
If I had come across this swarm spread across my back door, I would have panicked. But here, sitting next to Seeley, I felt a strange calm. The insects thrummed with their own business. They flew past our faces. They got caught in our hair, pulled themselves free and kept flying. They didn’t even mind when Seeley gently swept away the top layer of bees to inspect the ones underneath. He softly recited a poem by William Butler Yeats:
I will arise and go now, and go to Innisfree, 
And a small cabin build there, of clay and wattles made:
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
And live alone in the bee-loud glade.
https://www.smithsonianmag.com/



27 de novembre 2019

LAS ABEJAS NADAN


La curiosidad hizo que el ingeniero Chris Roh, del Instituto Tecnológico de California, decidiera investigar si las abejas eran capaces de mantenerse con vida al caer al agua. Junto a un equipo de científicos, determinaron que saben nadar y son capaces de resistir 10 minutos mientras buscan cómo salvarse.
El movimiento que las abejas hacen al caer en el agua les permite “surfear” hasta la orilla. Como no pueden utilizar sus alas, que quedan adheridas a la superficie, entonces mueven la parte baja de su cuerpo que les permite resistir.
Este impulso es de apenas 20 millonésimas de Newton, aseguran Roth y sus colegas en un artículo publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
El agua es tres órdenes de magnitud más pesada que el aire, por eso atrapa a las abejas. Pero ese peso es lo que también lo hace útil para la propulsión”, detalla Roh.
https://www.fayerwayer.com/

24 de novembre 2019

MEMÒRIES D'UNA ABELLA


Segueix dia a dia el nou treball de l'Esteve Miràngels, veterinari d'abelles. Un llibre escrit en primera persona des de l'òptica d'una abella maltractada per una humanitat insensible i mancada d'escrúpols.

Pots seguir la seva publicació gratuïta des del bloc:
https://memoriesabella.blogspot.com

o des del compte de twitter d'apicesteve:
https://twitter.com/apicesteve

30 de setembre 2019

PRIMER ALIAT CONTRA LA VESPA ASIÀTICA


La vespa asiàtica és una perillosa espècie invasora. I ara s'ha descobert, per primer cop, un possible depredador d'aquest insecte: l'aligot vesper. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han publicat la troballa a la revista "Bird Study".
La vespa asiàtica, de nom científic Vespa velutina, és una espècie que es va introduir a França el 2004. Des d'aleshores, s'ha expandit per Europa occidental. El 2014 va arribar a Catalunya i s'ha observat als eva presència a diverses comarques. Té diversos efectes negatius: en l'apicultura, perquè ataca les abelles autòctones i afecta la producció de mel, en la biodiversitat, perquè ataca també altres espècies d'insectes, i, finalment, en la salut humana i la percepció d'inseguretat pública davant la presència propera de vespers. Tot i que aquesta vespa no sol ser agressiva amb les persones tret de si es troben vora els nius.
La vespa té depredadors en el seu àmbit natural, el sud-est asiàtic. Però fins ara a Europa s'havien observat només algunes espècies que capturaven i ingerien vespes adultes o que atacaven nius abandonats.
Ara, l'equip encapçalat per Roger Vila, de l'IBE, i Francesc Xavier Macià, investigador independent expert en rapinyaires, han demostrat que un rapinyaire, l'aligot vesper, ataca nius actius de la vespa per alimentar els seus polls. En l'estudi també hi han participat M. Menchetti i C. Corbella, de l'IBE, i J. Grajera, investigador independent.
 
Anàlisis genètiques
L'aligot vesper, Pernis apivorus, és un rapinyaire que s'alimenta sobretot de larves de vespes. Entre el 2011 i el 2018, els investigadors van estudiar els nius d'una població que nidifica en els parcs de la Diputació de Barcelona. Quan van començar a analitzar mostres de la dieta que els adults subministraven als polls, van observar que hi havia fragments de vesper amb unes cel·les de dimensions molt grans.
 
Les cel·les només podien correspondre a una vespa autòctona molt rara en aquesta àrea, la vespa carnissera, o bé a la vespa asiàtica. Com que les cel·les dels nius de totes dues espècies són molt similars, calia utilitzar altres mètodes per per identificar quina era l'espècie constructora.
Els autors van fer servir tècniques d'anàlisi genètica. Per identificar espècies s'utilitza l'anomenat "codi de barres d'ADN". S'anomena així un fragment molt variable de l'ADN que es troba en els mitocondris, les centrals energètiques de la cèl·lula. I l'anàlisi va confirmar el que els investigadors sospitaven, com explica Roger Vila:
"Ja existien indicis i força sospites que l'aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar".
Un fet que ha sorprès els investigadors és la rapidesa amb que l'aligot ha incorporat aquesta nova font d'aliment per als seus polls, perquè la vespa va arribar fa poc més d'un any a l'entorn de Barcelona. Però es tracta d'un ocell amb gran capacitat per atacar aquests nius, com explica Francesc Xavier Macià:
"És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d'un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície".
Però, a més, la vespa asiàtica li posa més fàcil. L'aligot tria preferentment les grans colònies de llarga duració, que es mantenen 5 o 6 mesos. La vespa asiàtica fa un niu molt gran, de fins a gairebé un metre, i acostuma a bastir-lo en les parts altes dels arbres i l'aligot vesper els pot manipular amb facilitat per extreure'n fragments sense preocupar-se de l'atac d'altres depredadors.
A més, el període en què les colònies de vespa contenen més larves coincideix amb el de màxims requeriments d'aliment per part de l'aligot vesper.
 
Protegir l'aligot vesper
Aquesta és la primera espècie autòctona europea coneguda que és capaç de depredar les colònies de la vespa asiàtica en els moments de màxima producció d'individus. Per tant, podria ser un aliat per lluitar contra aquesta espècie invasora.
 
Però per això cal ajudar-lo. Els investigadors alerten que els rapinyaires són especialment sensibles als contaminants. En el cas de l'aligot vesper, un estudi previ va demostrar la presència de plaguicides neonicotinoides en sang. Per això, diuen, és essencial que els vespers tractats amb plaguicides siguin eliminats del medi natural.
Macà apunta a altres mesures, com ara "no dur a terme les actuacions silvícoles entre l'abril i l'agost prop de nius". Ara que s'ha trobat un depredador de l'espècie invasora, toca protegir-lo