Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PROFILAXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PROFILAXI. Mostrar tots els missatges

13 d’agost 2023

ELS PROBIÒTICS


Els probiòtics són uns complements alimentaris que han esdevingut necessaris i fins i tot imprescindibles per culpa dels hàbitats excessivament manipulats per una humanitat i un clima massa canviant. Lluny queden els anys on les abelles aconseguien totes les vitamines, minerals i aminoàcids essencials per a una correcte hivernació. Mal per mal, millor prevenir.

Imatge: bats.org.uk


 

18 de juny 2022

06 de novembre 2021

BONES PRÀCTIQUES


 Treballar profilàcticament amb les abelles suposa avançar-nos a la malaltia, tot jugant amb un bestiar més resistent i vigorós, fet que ens acabarà premiant amb una collita molt més generosa.

02 de setembre 2016

13 de juny 2016

A ALTES TEMPERATURES, ABEURADORS IMPRESCINDIBLES


L'arribada de l'estiu i de les altes temperatures ens demanarà abeuradors acondicionats per a les nostres abelles, doncs és un nutrient bàsic de la seva dieta transformadora i un element imprescindible per termorregular l'interior de la colònia.

apicesteve.cat

foto: foulmouthedbeekeepers.com

08 d’abril 2016

PROFILAXI vs TERAPÈUTICA


Aquest dissabte vull fer una jornada pràctica d'apicultura per a persones que s'inicien en el camp de tenir cura de les abelles. La meva voluntat com a veterinari és formar en el camp de la profilaxi, tot desenvolupant tècniques diagnòstiques i profilàctiques que ens permetin anticipar-nos a les patologies apícoles.

La jornada s'iniciarà amb una xerrada patrocinada pel Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, de 2 hores aproximades de durada, i a continuació farem una marató de 6 hores d'apicultura pràctica amb abelles, tot dinant en el mateix emplaçament.

Les persones interessades poden encara apuntar-se al mail pedratosca11@gmail.com o al telèfon 677029675

*Cal portar-se el dinar i el vestit d'apicultor

La previsió és de bon temps, per tant esperem que sigui un èxit de participació. 

Esteve Miràngels - Veterinari d'abelles

29 de juliol 2015

MANEIG I PROFILAXI, UNA ALTRA SANITAT ÉS POSSIBLE



La sanitat és una de les grans assignatures pendents de l’apicultura del nostre país, una disciplina que mal executada repercuteix molt negativament en el desenvolupament productiu de les arnes de les nostres explotacions. Malauradament són molts, encara, els apicultors que veuen en la sanitat i en les campanyes sanitàries un entrebanc en el seu dia a dia, prenent-se les obligacions que marca el programa sanitari com un tràngol que cal superar. I això no és així, tot al contrari, doncs la sanitat és cosa de tots, des dels grans apicultors que tenen uns quants centenars d’arnes, com d’aquells petits abellaires hobbistes que veuen en les abelles un passatemps i una passió.

Les malalties de les abelles afecten tant a les seves formes immadures com als adults, i per tant la seva presència en la colònia n’acaba alterant greument el seu cicle biològic i per tant la seva viabilitat. Guarir malalties no és però la solució, doncs vivim en un sector ramader on les alternatives farmacològiques són escasses, cares i en molts casos generadores de residus. Cal doncs avançar-nos als paràsits, ser previsors i buscar metodologies on la biologia de l’abella jugui al nostre favor. Durant massa temps hem cregut que en el món apícola els protagonistes més importants érem els apicultors, quan en realitat ho eren les abelles.

El benestar de les abelles i per tant, el seu estat sanitari, acaba repercutint de forma molt directa en la seva productivitat. La profilaxi passa a ser una de les armes més poderoses que tenen els apicultors per anticipar-se a les diferents patologies apícoles. D’aquí arranca la proposta d’estudi productiu-sanitari que us exposo en aquest article, on la mesura de tot un conjunt de paràmetres, ens permetrà poder escollir quines són les colònies més aptes, més rústiques i més resistents dels nostres assentaments. Aquestes abelles amb un vigor natural propi i intrínsec a la seva genètica, seran les que millor lluitaran de forma natural, i per tant ecològica, contra els enemics que són presents en tot moment dins la colònia. 

Autor i foto: Esteve Miràngels 

27 d’octubre 2014

PROFILAXI EN APICULTURA ECOLÒGIA

www.alaskapublic.org


Aquest proper dimarts, el veterinari d'abelles Esteve Miràngels, durà a terme una jornada tècnica de 4 hores dedicada a la sanitat de les abelles a les instal·lacions de l'escola agrària de Manresa (per participar-hi cal inscriure's: http://ecolluita.blogspot.com.es/2014/10/sanitat-en-apicultura.html). Durant la sessió es parlarà de profilaxi i de les principals malalties de les abelles, tant individus adults com larves. A continuació us presentem una introducció de la part de profilaxi:
Tot i que la majoria dels agents productors de malaltia estan contínuament en les colònies, aquests són incapaços de desenvolupar-se i afectar a la colònia si aquesta té un vigor natural i la nostra manipulació és correcte. Les malalties generalment s’originen en unes poques caixes i a continuació s’extenen a la resta .Una malaltia sol ser resultat d’un agent causal i d’unes causes o factors predisponents.



És per això que abans d’obrir qualsevol arna o rusc, procedirem a realitzar una inspecció externa de les nostres caixes intentant visualitzar qualsevol símptoma extern, sigui positiu o negatiu:


31 de març 2014

DISPOSICIÓ DE LES ARNES

bath.ac.uk

Un primer element a tenir en compte és la climatologia, tot i que aquest és un factor incontrolable per part de l’apicultor, és bo que conegui les particularitats climàtiques de l’emplaçament escollit, així com l’historial clínic de la zona, el grau d’incidència de les diferents patologies estacionals, així com la quantitat i qualitat de la flora mel·lífera, sigui flora silvestre o conreada (vigilar l’ús d’herbicides). 

L’apicultor cal que defugi del treball rutinari i sigui un gran observador de l’entorn immediat de les seves arnes, on la planificació dels assentaments és bàsic, intentant no superar les 50 caixes per arnar i mantenir una distància mínima d’uns 5 km amb d’altres arnars veïns. L’apicultor cal que valori el millor lloc on col·locar les arnes (Sud/Sud-est), buscant sempre una bon lloc per rebre la sortida del Sol i afavorir el fototropisme positiu de les abelles i de forma que quedin resguardades dels vents dominants de la zona i la humitat. També és important mantenir una distància mínima d’1 m entre les arnes, evitant distribucions excessivament monòtones (no més de 10 arnes en una mateixa línia) que afavoreixen la deriva de les abelles. 

Les arnes cal situar-les un xic elevades del sòl, amb una lleugera inclinació cap endavant, afavorint així un pendent vers la piquera, que permet l’evacuació senzilla dels residus i les humitats de la colònia. A l’estiu és important proporcionar abeuradors de qualitat per a les abelles, amb mecanismes flotants que eviten l’ofegament del bestiar. 

Autor: Esteve Miràngels - apicesteve.cat

18 de març 2014

OZONO PARA LA DESINFECCIÓN DE LAS COLMENAS

ocw.um.es

Estudios realizados por el Servicio de Investigación Agraria de EEUU (ARS) han demostrado que fumigar los panales con ozono puede eliminar las plagas y los patógenos que amenazan la sanidad y productividad de las abejas. La fumigación con el ozono también puede ayudar a reducir niveles de pesticidas en el panal.

Los resultados de un primer estudio demostraron que fumigar los panales con el ozono en concentraciones de 215 a 430 ppm mató a la polilla de la cera en todas etapas de su vida.

El ozono también destruyó esporas del hongo que causa el pollo escayolado, después de 24 a 36 horas de exposición con concentraciones de ozono de 1.500 ppm. Otro patógeno de las abejas melíferas, la loque americana, requirió un período significativamente más largo de exposición y una concentración de ozono dos veces más alta.

11 d’abril 2013

LA POTENCIALITAT DEL POL·LEN

 keepingbee.org

El Dr Zachary Huang de la Universitat Estatal de Michigan recentment va escriure un comentari titulat "La qualitat nutritiva del pol·len afecta a la resistència  que tenen les abelles a l'estrès". El Dr Huang primer parla del que fa un bon pol·len, on són dos els components que les abelles necessiten: proteïna bruta i 10 aminoàcids essencials. Els millors pòl·lens tenen més de 25% de proteïna i el conjunt complet dels 10 aminoàcids 

No tots els pòl·lens de la natura tenen aquesta varietat d'aminoàcids, per tant les abelles acaben essent més fortes i resistents a les patologies (Nosema, Varroa, Virus...) quan disposen d'una gran varietat pol·línica. Si les abelles tenen bona dieta de pol·len, tenen una vida útil gairebé dues vegades més llarga que les abelles mal nodrides proteïnicament.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

Font: beeinformed.org

01 de març 2013

L'ETIQUETATGE DELS FITOSANITARIS

gencat.cat

A partir de la publicació de l’Ordre del Ministeri de la Presidència 3297/2004, de 13 de desembre de 2004, s’està implantant la indicació de la perillositat per a les abelles amb la frase de risc i/o diferents consells de prudència normalitzats a nivell europeu:

FRASE DE RISC: “Tóxico para las abejas”

19 de gener 2013

DESINFECCIÓ EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

 theyearofthecat.com

En general, cal considerar que les colònies fortes amb una població d’abelles nombrosa són més eficients en el control de malalties i paràsits, ja que hi ha més abelles per àrea de bresca i es realitza una neteja i manteniment més acurat.

Si tot i les mesures preventives una o diverses colònies estan afectades per una malaltia infecciosa, com és el cas de la cria podrida (varietats americana o europea), caldrà traslladar els ruscs afectats a un abellar d’aïllament i, excepcionalment, tractar amb productes al·lopàtics de síntesi química

15 de gener 2013

CERA NOVA, ESÈNCIA DE SALUT

foto: Koutsoukos Costas
Res millor que la cera nova per prevenir les malalties. Les fotografies de Koutsoukos Costas són molt bones i tenen molta coherència. Moltes vegades l'apicultor no és conscient de l'origen marronós de la cera vella i quins efectes pot causar en la salut de les nostres abelles i sobretot en el desenvolupament nimfal durant la metamorfosi. 

La cera és una esponja impregnada de tot tipus de productes químics, que ha arribat a la colònia a partir de la falera recol·lectora de les abelles, o bé per la mala praxis d'una apicultura poc sostenible. I no oblidem el tema de les abelles empetitides per unes cel·les reduïdes, per l'acumulació de deixalles procedents de les diverses mudes que s'hi han produït. Una abella que ja neix en desavantatge, més vulnerable a patir tot tipus d'infeccions i malalties. Sens dubte, la cera nova és esència de salut d'una colònia.

Maria Micó

10 de desembre 2012

MORT PER FRED

Foto: mort de gana i fred (Abejas de Fuentemilanos)

La mort per fred de les abelles és una alteració lligada a la mort per fam, doncs en veterinària se sol dir que un animal difícilment mor de fred si té aliment a disposició.

Les causes són difícils de determinar, un procés que l'observarem quan la colònia és dèbil i té abundant cria, i per tant no la pot abrigar. La mala praxis de l’apicultor pot ajudar-hi, doncs la introducció de quadres amb cria sense suficient bestiar pot facilitar processos d'aquest tipus, tot i que la desaparició de les recol·lectores de forma brusca, degut per exemple a una intoxicació, també en podria ser la causa.

10 de novembre 2012

LA SEQUERA I LES ABELLES


En els darrers anys venim experimentant una manca de pluges en períodes claus de la producció mellífera de les abelles, amb disminucions de fins el 40% del que seria esperable. La sequera provoca una manca de flors en els ecosistemes i de rebot una disminució en la fabricació de nèctar, secreció que és la matèria primera de la mel.

El problema es converteix en un drama, quan la sequera altera també el cicle biològic de les abelles, doncs aquest trasntorn climatològic altera la recollida de pòl·lens de qualitat, produïnt-se situacions de carència de minerals i vitamines essencials per a les abelles i la manca de proteïnes plàstiques per al correcte creixement dels immadurs. Davant d'aquesta situació, l'apicultor decideix alimentar les seves abelles, obvi i necessari, sempre i quan el diners invertits es corresponguin amb l'adquisició d'un substitut nectarífer de qualitat.


01 de setembre 2012

PESTICIDAS DE BAYER AMENAZAN LA SUPERVIVENCIA DE ABEJAS

Gaucho (imidacloprid) y Poncho (clotianidina) son dos de los pesticidas neonicotinoides más vendidos por Bayer. Estos productos ayudan a controlar las plagas en los cultivos de todo el mundo y se calcula que en el 2010 las ventas de Gaucho alcanzaron los 820 millones de dólares, mientras que Poncho reportó ventas por 260 millones de dólares. 


10 de juny 2012

ABELLES ESTRESSADES, L'AMPOLLA MIG BUIDA

Les abelles, a l'igual que les persones i altres animals, comparteixen els mateixos trets distintius de les emocions negatives. L'estrés, la depressió i l'ansia són presents també en l'estat d'ànim de les abelles, com una propensió a veure l'ampolla mig buida. Els investigadors de la Universitat de Newcastle van arribar a aquesta conclusió després de sotmetre a diferents grups d'abelles a situacions agradables i adverses. Les abelles "maltractades" es mostraven més hostils i una predisposició més negativa a la captació de les sensacions gustatives i olfactòries de les recompenses ofertades pels investigadors.


03 de juny 2012

PATÒGENS I INSECTICIDES, UN CÒCTEL LETAL PER A LES ABELLES

La infecció per Nosema ceranae, patogen responsable de la nosemiosi, augmenta la seva virulència entre les abelles quan aquestes prèviament han patit una intoxicació per insecticides. Aquesta conclusió és el resultat d'una investigació desenvolupada per tècnics del Laboratori de Microorganismes de Clermont-Ferrand i el Laboratori de Toxicologia Ambiental d'Avinyó.

15 de maig 2012

DOS MÈTODES PER DETERMINAR EL COMPORTAMENT HIGIÈNIC

A la imatge podem observar una secció de bresca de cria segellada que conté aproximadament 100. La porció de cria va ser congelada durant almenys 24 hores, i col · locada novament en el forat que havíem fet amb el ganivet.


Els dos mètodes utilitzats són:
1- Assaig amb cria congelada
2- Congelació amb nitrogen líquid