 |
| colorado.edu |
La
manipulació de les abelles i de les arnes comporten implícit un perill per a la
salut de l’apicultor. És, per tant, recomanable tenir cura amb les diferents
accions que es realitzaran i seguir unes pautes de comportament davant les
possibles incidències del nostre treball amb les abelles. Les lesions o
accidents més habituals de l’apicultura són: el mal d’esquena, l’al·lèrgia a la
picada d’abella i el xoc anafilàctic.
No
totes les persones responen de la mateixa manera a la picada de les abelles,
fins i tot una persona acostumada a les abelles pot esdevenir sensible al seu
verí amb el pas dels anys. És doncs interessant conèixer els diferents graus de
sensibilitat i els símptomes clínics que pot manifestar l’organisme humà davant
de la picada d’una o de diverses abelles.
Davant
d’una picada aïllada el nostre organisme pot reaccionar de tres maneres: sense
cap tipus de manifestació, amb una reacció local gegant, o sigui una inflamació
de més de 10 cm, o bé amb una reacció sistèmica o anafilàctica. Les persones
que pateixen la segona o tercera de les manifestacions, poden ser al·lèrgiques
a la picada d’una abella. En cas de picades múltiples, o sigui més de 50
picades de cop, el verí acumulat de les abelles pot tenir un efecte tòxic en el
nostre organisme, provocant la destrucció de teixits i lesions en fetge,
ronyons, cervell... fins al xoc, coma i finalment la mort. La dosi letal de
verí necessària per matar una persona depèn del seu pes, i per tant pot
oscil·lar entre uns pocs centenars de picades fins a diversos milers.
