GEOMETRIA PERFECTA

Share
L’hexàgon és una de les figures geomètriques més eficient, tant pel seu aprofitament de l’espai, com per la seva fortalesa. És per això que el trobem altament representat en la natura.



Podem trobar figures hexagonals en la cristal·lització del basalt o en floquets de neu i cristalls d’aigua. Les abelles també utilitzen aquesta forma geomètrica per construir els seus ruscs, creant vertaderes meravelles arquitectòniques.

Aquests insectes en treuen un alt rendiment de la seva utilització. D’una banda, l’hexàgon els permet emmagatzemar una major quantitat de mel, alhora que economitza al màxim, la de cera usada, essent, per tant, energèticament és molt efectiva. De la mateixa manera, és una forma que encaixa perfectament quan la posem en sèrie, sense deixar cap espai buit entremig i amb un màxim aprofitament espaial.

D’altra banda, és una de les estructures més resistents: pot suportar fins a 30 vegades el seu propi pes.  Per això, les abelles poden fer les cel·les d’un gruix més petit que 0,1 mm i, tot i així, resisteixen al pes de la mel que hi emmagatzemen. 

A més a més, les cel·les estan fetes amb tanta perfecció que fins i tot han tingut en compte el seu acabament, utilitzant una geometria que permet economitzar, encara més, l’ús de la cera. Les abelles acaben les cel·les en una forma piramidal, de manera que, en ajuntar-se tres cel·les d’una banda, creen la forma buida específica, tal que hi encaixa perfectament una cel·la de l’altra banda, tal i com s’observa en la figura.

Finalment, a banda de tenir en compte l’elecció de la figura geomètrica, una altra cosa realment fascinant és la manera com les abelles poden construir les cel·les amb tanta precisió. Per donar-hi resposta, només es pot dir que se sap que les abelles porten aquesta informació en el seu ADN, per això qualsevol abella del món és capaç de construir un rusc de forma instintiva. Depenent de la mida de l’abella, les cel·les també canviaran la seva proporció, usant les parts del seu cos com a únics instruments de mesura; fent servir el cap, concretament, com a plomada.  

Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga

Bibliografia consultada: