17 de juny 2013

EL PROTOCERVELL DE LES ABELLES

Share
Tavi Algueró

La diferenciació d’una regió cefàlica o cap va sempre lligada a la centralització de les tasques nervioses en l’òrgan que podem anomenar genèricament com a cervell. D’aquest òrgan sortirà la cadena ganglionar, un eix nerviós amb petites centraletes controladores de cada un dels primitius metàmers. La complexitat dels insectes fa necessària una especialització de la funció nerviosa, amb la diferenciació d’un sistema nerviós encarregat de les accions voluntàries, i un sistema nerviós visceral responsable de controlar les activitats automàtiques dels òrgans, com el batec cardíac, els moviments intestinals, la filtració de l’hemolimfa... Els insectes tenen també importants receptors sensorials que els informen en tot moment de les particularitats de l’entorn que els envolta.

El cervell de les abelles és molt petit: no supera la grandària d’un cap d’agulla. Una massa cerebral organitzada en tres regions, on la primera, el protocervell, és la més desenvolupada i voluminosa, ja que controla el funcionament dels ulls, processa els estímuls que rep l’abella, elabora i coordina els moviments i regula l’alliberament d’hormones, tan importants en la vida social d’aquests insectes. 
 
Els ulls són uns òrgans fotoreceptors encarregats de rebre la gamma de diferents colors que envolten els insectes. De totes maneres, la seva visió és menys aguda que la humana. AlgUns insectes són capaços de fabricar llum a partir de reaccions internes del seu organisme. L’emissió d’aquesta llum té com a objectiu l’atracció sexual o el parany del depredador. 

Els ulls compostos faciliten la visió externa de l’abella, una percepció visual en forma de mosaic i de poca qualitat detallista, ja que cada petit ommatidi enfoca sobre la retina sensible de l’ull la imatge que rep. Malgrat això, la visió diürna resultant és molt eficaç en la percepció dels colors, ja sigui per detectar els reclams visuals de les flors o la llum ultraviolada del Sol que li permet l’orientació. Les abelles visualitzen el seu entorn i són capaces de memoritzar la situació del rusc respecte dels diferents elements que conformen el paisatge, afavorint d’aquesta forma la seva orientació quan el Sol no es deixa veure. Les abelles perceben longituds d’ona que van dels 300 a 650 nanòmetres (de l’ultraviolat al groc-taronja); la visió humana, en canvi, abarca des dels 400 a 750 nanòmetres (del blau al vermell). Els ocel·les permeten la visió més propera, amb intensitats lumíniques baixes, per tant, molt òptima per a la vida dins de la colònia. 

Autor: Apicesteve.cat