SER O NO SER

 Miel Aliseda

L’abellaire és un ramader de les abelles, un amant de la natura que gaudeix de la seva feina i estima el seu bestiar. La baixa rentabilitat de la seva explotació es veu compensada per la satisfacció que li provoca el fet de desenvolupar una feina que li agrada, quelcom que el té bojament enamorat.

Fins aquí tot semblaria bucòlic, fins i tot un xic massoca, però qui té abelles i treu una part dels seus ingressos d’aquesta activitat m’entendrà perfectament. La situació, però, s’agreuja en el moment en que les abelles desapareixen, i l’abellaire descobreix amb resignació arnes buides de bestiar, amb molta cria abandonada i reserves de mel i pol·len suficients. On han anat? Què m’està passant? O què ens està passant? El problema és global, i té conseqüències a escala mundial. 

I ara què? Hem pregunten els abellaires. I jo, atrapat pels meus propis interrogants, destapo la caixa dels trons, i responc amb una altra pregunta: i no pots ser que tot plegat sigui culpa nostra? 


De fet moltes vegades hem assenyalat la societat humana com la responsable de tots els mals ecològics del planeta Terra, però jo vull assenyalar als propis apicultors, ramaders que han explotat les abelles amb pocs escrúpols, amb inèrcies mancades de sensibilitat i que tenen com a paret mestra els beneficis, i quan aquests eren insuficients, exprimien al màxim les subvencions, tot fent-ne un mal ús intencionat.

Alguns contraataquen: tu ets un veterinari destructiu!

Jo sempre els responc el mateix: qui tingui por que s’aparti, doncs avui ja són molts els abellaires que tenen ganes de fer una apicultura diferent, ramaders ansiosos de treballar amb les seves abelles amb aquella estima que professaven els nostres ancestres, militants d’una apicultura que té anhels de convertir-se en sostenible, i fer possible la utopia de practicar una ramaderia nítidament ecològica, sense aranzels burocràtics ni falses façanes.

Tenim les eines apunt, la nostra fermesa, la nostra ideologia, la nostra formació i sobretot la nostra abella, un insecte increïble, amb més de 100 milions d’anys d’evolució a l’esquena, perfectament adaptat al territori, i que volem rescatar i donar-li l’atenció, protecció i estima que es mereix. L’abella negra és la nostra aliada, i amb ella assolirem els nostres objectius, que no són egoistes ni interessats, doncs són respectuosos amb la natura i sincronitzats amb el nou rol que han de tenir els abellaires en el futur pròxim.

Autor: Esteve Miràngels