24 d’abril 2013

DIARI D'UN APICULTOR WARRÉ

 micolmenarwarré

Avui us volem fer arribar un nou article del nostre especialista amb Warré, en Julio Rivas, i animar-vos a assistir a la trobada formativa que farem a Bellver de Cerdanya aquest proper dissabte 27 d'abril i on en Julio ens obsequiarà amb els seus coneixements en el maneig d'aquestes arnes tan especials i sostenibles, ideals per a una apicultura nítidament ecològica.

Diari d'un apicultor

Quan un apicultor vol progressar i fer un maneig adequat de les seves arnes Warré cal que disposi del màxim d'informació sobre el dia a dia del seu arnar, del seus rendiments individualitzats i de l'evolució que van tenint les diferents temporades del nostre assentament.

Cal doncs anotar qualsevol cosa que ens cridi l'atenció i els mecanismes poden ser molts, des d'anotar-ho en una fitxa que guardarem a sota de cada tapa de cada arna, com la de mecanismes més informatitzats com una base de dades. Anotarem l'origen de l'eixam, l'edat de la reina (podem utilitzat xinxetes de colors que clavarem davant del trescador), l'evolució i qualitat de la seva cria, la densitat poblacional, les seves aptituds higièniques, la seva capacitat constructora.... i un llarg etcètera. 

Hem de pensar que a l'hora de fer qualsevol moviment o traspàs de les nostres abelles, aquest maneig pot causar un estrés que provoqui devallades productives i sanitaries a la colònia. Les arnes Warré van ser concebudes per provocar el mínim trasbals possible a les abelles, accions ràpides i poc pertorbadores, accions realitzades prenent com a element central el cossos de l'arna i deixant de banda el maneig per quadres.

Conèixer al màxim de detall cada arna, ens proporcionarà més seguretat i eficiència en l'objectiu final que volem aconseguir. Per exemple jo utilitzo una càmara de fotos digital i fotografio tots els elements que m'interessen, de manera que vaig creant un arxiu fotogràfic amb data incorporada de la temporada que van realitzant les meves abelles.

Ens veiem dissabte i continuem parlant... una cordial salutació

Autor: Julio Rivas

DIARI D'UN APICULTOR WARRÉ

 micolmenarwarré

Avui us volem fer arribar un nou article del nostre especialista amb Warré, en Julio Rivas, i animar-vos a assistir a la trobada formativa que farem a Bellver de Cerdanya aquest proper dissabte 27 d'abril i on en Julio ens obsequiarà amb els seus coneixements en el maneig d'aquestes arnes tan especials i sostenibles, ideals per a una apicultura nítidament ecològica.

Diari d'un apicultor

Quan un apicultor vol progressar i fer un maneig adequat de les seves arnes Warré cal que disposi del màxim d'informació sobre el dia a dia del seu arnar, del seus rendiments individualitzats i de l'evolució que van tenint les diferents temporades del nostre assentament.

23 d’abril 2013

DIADA DE SANT JORDI


Avui diada de Sant Jordi us vull recomanar un llibre per als més menuts de la casa, aquests futurs apicultors que hem de mimar, doncs són la generació que han de possibilitar el resorgiment de l'amor cap a la terra i la seva flora i fauna. Despertar el respecte i estimació cap a la natura dels nostres fills és una obligació com a pares i mares, doncs no ens podem permetre més generacions insensibles cap a la destrucció del medi ambient.

L'altre dia, una nena de 5 anys em va preguntar: "és veritat que les abelles es moren?" i jo, astorat i un xic desconcertat li vaig dir: "sí, les abelles es moren perquè les persones no estimen prou la natura i la fan malbé"... La Laia, que així és diu la nena, em va contestar: "doncs a l'escola ens han llegit aquest conte, i tots els de la classe no volem que les abelles es morin"... en aquell mateix moment, vaig sentir un bri d'aire fresc, i un petit impuls de positivitat que va resonar dins del meu cor, tot pensant que les futures generacions poden fer-ho molt millor que nosaltres... així ho espero.

El llibre en qüestió s'anomena Meli, i la seva història i dibuixos et permetran passar una bona estona amb els teus fills.

Redacció Ecolluita

22 d’abril 2013

CAMPANYA VARROASI 2013

 apicesteve.cat

Des del Col·lectiu d'Abellaires volem informar a tots els apicultors simpatitzants del bloc que en breu iniciarem el sanejament contra la varroasi 2013, a fi de certificar correctament les llibretes ramaderes, tràmit sanitari obligatori per a tothom qui té abelles i que possibilita passar les inspeccions de camp del DAAM i el moviment de les arnes pel tot el territori estatal.

Els apicultors no adscrits al programa sanitari Apicesteve.cat i que estigueu interessats en sanejar les vostres abelles, podeu posar-vos en contacte amb el Col·lectiu através de la nostra bústia, i se us farà un pressupost. Igualment continua oberta la possibilitat d'assegurar les vostres arnes.

A l'espera de les modificacions del programa de lluita contra la varroasi, la tècnica emprada serà la mateixa de cada any, de manera que l'apicultor procedirà a col·locar en el 30% de les seves arnes una fulla satinada a nivell de fons sanitari o en el pitjor del casos, directament per la piquera o trescador durant 24 hores. Un cop recollides les mostres, aquestes seran enviades al veterinari de torn que procedirà a realitzar les seves lectures i certificació dels resultats. Cal enviar les mostres juntament amb les fulles pertinents de la llibreta ramadera, disposant del cens d'abelles actualitzat per aquest 2013.

Per a més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres

Campanya contra la varroasi 2013


Des del Col·lectiu d'Abellaires volem informar a tots els apicultors simpatitzants del bloc que en breu iniciarem el sanejament contra la varroasi 2013, a fi de certificar correctament les llibretes ramaderes, tràmit sanitari obligatori per a tothom qui té abelles i que possibilita passar les inspeccions de camp del DAAM i el moviment de les arnes pel tot el territori estatal.

Els apicultors no adscrits al programa sanitari Apicesteve.cat i que estigueu interessats en sanejar les vostres abelles, podeu posar-vos en contacte amb el Col·lectiu através de la nostra bústia, i se us farà un pressupost. Igualment continua oberta la possibilitat d'assegurar les vostres arnes.

A l'espera de les modificacions del programa de lluita contra la varroasi, la tècnica emprada serà la mateixa de cada any, de manera que l'apicultor procedirà a col·locar en el 30% de les seves arnes una fulla satinada a nivell de fons sanitari o en el pitjor del casos, directament per la piquera o trescador durant 24 hores. Un cop recollides les mostres, aquestes seran enviades al veterinari de torn que procedirà a realitzar les seves lectures i certificació dels resultats. Cal enviar les mostres juntament amb les fulles pertinents de la llibreta ramadera, disposant del cens d'abelles actualitzat per aquest 2013.

Per a més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres

Col·lectiu d'Abellaires 

Foto: Esteve Miràngels 

21 d’abril 2013

20 d’abril 2013

LLONGANISSA A LA MEL

 montsec.info

Avui us proposem un plat ben senzill, amb la llonganissa com a protagonista, una recepta amb mel gentilesa de Cal Picarol (Fontllonga)

Ingredients:
  • Llonganissa
  • Oli
  • Vi blanc
  • Ceba
  • Brou
  • Mel del Montsec
  • Guarnició: Patata bullida amb pell, sal i romaní.
Preparació:
En una paella posar una mica d'oli, la llonganissa i la ceba tallada a la juliana.
A foc lent, quan la ceba es comenci a daurar, afegir un got de vi blanc i continuar amb la cocció fins que la llonganissa agafi color.

En un recipient petit posar una mica de brou i la mel del Montsec, escalfar al microones i afegir a la paella, removent durant un minut, reservar.

Posar al plat amb la patata bullida pelada i tallada en rodanxes amb pebre i servir... “Bon profit”

19 d’abril 2013

LADBERGEN

Aquest poble germànic està a mig camí entre les ciutats de Münster i Osnabrück. A la part superior del seu escut podem observar dues abelles d'or que acompanyen en la part inferior unes fulles vermelles .... Les abelles fan referència a l'apicultura, doncs en els landes de Ladbergen l'apicultura va ser una activitat molt generalitzada durant segles. 

18 d’abril 2013

LES ABELLES I LA DEMÈNCIA SENIL

 Christofer Bang

Les abelles recol·lectores són les més velles de la colònia, doncs les tasques de la llar són reservades a les abelles mainaderes. Aquest relleu laboral porta implícit un canvi en el funcionament del cervell de les abelles, com un procés degeneratiu, on les abelles més veteranes perden la capacitat d'aprendre noves tasques en el tram final de la seva vida. Aquest fet va conduir a nombrosos científics a estudiar aquest procés neurodegeneratiu, i buscar possibles afinitats amb les malalties del sistema nerviós de les persones grans.   

El més sorprenent de tot plegat és que les abelles veteranes són capaces de revertir aquest procés degeneratiu quan convé, o sigui quan la colònia per la raó que sigui perd la majoria de les seves abelles mainaderes, les recol·lectores són capaces de retornar als seus origens, millorant novament el seu sistema nerviós i augmentant la seva capacitat d'aprenentatge. Aquest fet ens interroga sobre quin seria el mecanisme a partir del qual, les abelles serien capaces de fer aquesta reversió, i si la força del col·lectiu seria capaç de millorar un estat patològic, i si aquesta troballa seria aplicable a malalts senils de l'espècie humana.

17 d’abril 2013

EL MELAT

José A. de Miguel

Les abelles són capaces de recollir altres substàncies ensucrades i que no provenen de les flors, com per exemple les dejeccions dolces d’alguns insectes com els pugons (àfids). Els pugons són petits insectes que amb l’aparell bucal són capaços de punxar l’epidermis de les plantes i arribar fins al floema, tot succionant els sucres de la saba que transporten aquests vasos conductors. Els pugons duen a terme aquesta activitat a nivell de les fulles o dels brots tendres d’algunes plantes.

El número d’individus d’una colònia de pugons és molt elevat i es veuen obligats a consumir grans quantitats de saba per tal d’aprofitar els pocs compostos nitrogenats (aminoàcids) que aquesta porta en dissolució. En conseqüència, la quantitat diària de dejeccions ensucrades que excreten els pugons pot arribar a ser important. Aquestes dejeccions dolces dels pugons són recollides amb afany per les abelles, que en fan melat. Altres insectes, com les formigues, també les aprofiten com a font de sucres i fins i tot transporten els pugons d’una planta a una altra.

16 d’abril 2013

L'AGRICULTURA EN RISC

 greenpeace.org

La majoria del menjar que es serveix a les nostres taules en gran mesura depèn dels insectes com les abelles i el seu paper fonamental de pol·linització en l'agricultura, però l'ús de pesticides és cada vegada més freqüent, posant en perill el futur de les abelles i de la nostra agricultura. 

Un estudi científic sobre els pol·linitzadors i l'agricultura a Europa i publicat per Greenpeace posa de relleu la importància ecològica i econòmica de les poblacions d'abelles sanes. L'estudi posa l'accent en la urgent necessitat de prohibir els insecticides que malmeten les abelles, una prohibició que seria un primer pas fonamental per salvaguardar el procés de pol·linització dels insectes, com un instrument bàsic en l'agricultura i la producció alimentària a Europa.

15 d’abril 2013

ORIGEN I SUBCLASSIFICACIÓ D'Apis mellifica



El llinatge o línea evolutiva de l’Apis mellifica va aparèixer fa més de 6 milions d’anys a l’Àsia. Després de la seva diversificació es consolida de forma natural a l’Àfrica, Europa i l’Orient Mitjà i, mitjançant la seva introducció antròpica, a altres parts del món.

Hi ha diferents subespècies o, també àmpliament anomenades, races d’Apis mellifica, les quals es van diversificar fa més d’1 milió d’anys, aprofitant, es creu, els intervals de períodes càlids entre glaciacions. Les diferents races presenten característiques i comportaments diferents, sobretot, depenent de les condicions climàtiques a les que s’han adaptat. 

14 d’abril 2013

SERVEI D'ANÀLISISDE MELS


El Laboratori de Palinologia i Paleoecologia (PALAB) de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) és la seu d’una línia de recerca del CSIC, del mateix nom, que utilitza l’anàlisi pol·línica amb diferents finalitats, tan d’investigació fonamental com aplicada. PALAB es va fundar l’any 2008, però el seu personal compta amb una experiència de més de 30 anys en Palinologia. Actualment disposa de tot l’equipament i recursos (laboratori químic, microscopis, bases de dades, palinoteca, bibliografia, etc.) necessaris per a estudiar tots els diferents aspectes i aplicacions de la Palinologia. Podeu anar a la web de PALAB per a veure més detalls sobre les activitats de recerca.

A més de les habituals activitats de recerca ja esmentades, a partir de l’any 2012, PALAB ofereix el Servei d’Anàlisi i Caracterització de Mels. Aquest servei està dirigit a qualsevol sector comercial (apicultors, productors, associacions, cooperatives, envasadors, distribuïdors, comercialitzadors, consumidors, etc.) o particular interessat en la composició de les mels, l’origen botànic, les propietats organolèptiques i el tipus de consum aconsellat segons aquestes característiques.

13 d’abril 2013

ELS INSECTICIDES SÓN ELS CULPABLES

bbc.co.uk

L'ús d'un determinat grup d'insecticides està tenint un greu impacte sobre les poblacions de borinots, segons un equip de científics escocesos. Els investigadors de la Universitat de Stirling han trobat que encara que l'exposició a pesticides neonicotinoides sigui molt baixa, els efectes negatius sobre els borinots és alarmant. Les poblacions d'abelles estan disminuït dràsticament, i els científics diuen que és urgent prendre mesures per revertir aquesta decadència (fins a un 85%). 

La investigació va trobar que les colònies de borinots decreixient significativament després de l'exposició a aquests productes químics, fenomen ja conegut en apicultura amb el nom del colapse de les colònies o el síndrome del desabellament. El professor Dave Goulson, qui va dirigir la investigació Stirling, va dir:. ". Algunes espècies de borinots s'han reduït enormement, i fins i tot algunes espècies s'han extingit. Els borinots pol·linitzen moltes de les nostres collites i flors silvestres. L'ús de pesticides neonicotinoides en els cultius florents clarament representa una amenaça per a la seva salut, i amb urgència necessiten ser reevaluats pel que fa a la seva perillositat".