EL MELAT

Share
José A. de Miguel

Les abelles són capaces de recollir altres substàncies ensucrades i que no provenen de les flors, com per exemple les dejeccions dolces d’alguns insectes com els pugons (àfids). Els pugons són petits insectes que amb l’aparell bucal són capaços de punxar l’epidermis de les plantes i arribar fins al floema, tot succionant els sucres de la saba que transporten aquests vasos conductors. Els pugons duen a terme aquesta activitat a nivell de les fulles o dels brots tendres d’algunes plantes.

El número d’individus d’una colònia de pugons és molt elevat i es veuen obligats a consumir grans quantitats de saba per tal d’aprofitar els pocs compostos nitrogenats (aminoàcids) que aquesta porta en dissolució. En conseqüència, la quantitat diària de dejeccions ensucrades que excreten els pugons pot arribar a ser important. Aquestes dejeccions dolces dels pugons són recollides amb afany per les abelles, que en fan melat. Altres insectes, com les formigues, també les aprofiten com a font de sucres i fins i tot transporten els pugons d’una planta a una altra.

Tot i que els pugons poden establir poblacions sobre moltes plantes, les abelles només aprofiten aquests sucres quan els troben en grans quantitats a sobre les fulles i branques infestades, com passa alguns anys amb alzines, roures, avets o pins, especialment en èpoques on escasseja el nèctar de les flors. 

La producció de melat és un fenomen molt variable d’un any a un altre, depenent de factors meteorològics, del creixement de les poblacions de pugons, de la presència de formigues, de la disponibilitat de brots i/o fulles tendres, etc. Per regla general el melat que les abelles recullen als boscos es produeix entre els mesos de juny i juliol, estenent-se fins a principis de la tardor en alguns llocs. Ocasionalment i en anys molt secs, la viscositat i la densitat del melat pot ser molt elevada, fet que impossibilita la seva recol·llecció per part de les abelles. 

Font: Manual de les flors de les abelles