31 de gener 2013

LA VESPA ASIÀTICA A LA VALL D'ARAN

 
 Foto: J.Haxaire/Museu Historia Natural de París 

 

Una vespa asiàtica fulmina les abelles araneses


Preocupació al Baix Aran per la invasió de la vespa asiàtica o velutina. Un insecte excepcionalment mortífer amb les abelles autòctones. Els tècnics del Departament de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran han advertit que només en tres dies les vespes asiàtiques han acabat amb ruscos habitats per 90.000 abelles productores de la mel aranesa.
 
Segons aquests tècnics, la vespa asiàtica, que viu en estructures grans de fibra de fusta compacta, podria haver entrat a l'Aran per França seguint el riu Garona. El seu sistema d'atac és eficaç que com una guerra llampec abraona els ruscs sense que les abelles s'adonin i les aniquilen a una velocitat de vertigen.

30 de gener 2013

FIRMA! AJUDA'NS A SALVAR LES ABELLES!

 
Change.org

 

¡Salvemos a las abejas! Prohíban los plaguicidas neonicotinoides


 La Comisión Europea debe pronunciarse al respecto el próximo 31 de enero.

Las abejas del mundo entero se están muriendo. Es un hecho terriblemente grave que amenaza la biodiversidad y la continuidad de la cadena alimentaria. Entre las causas de esta lenta desaparición, hay que destacar el papel de algunos plaguicidas tóxicos. Si actuamos rápidamente, la Unión Europea podría por fin prohibirlos.

Por vez primera, la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) ha publicado un informe condenando el uso de estos plaguicidas (1) y poniendo en evidencia los riesgos que suponen para las abejas. Este documento confirma lo que los apicultores, ciudadanos y asociaciones vienen denunciando desde hace años.

Firma!                                         Continua la informació

29 de gener 2013

ORDENACIÓ DE LES EXPLOTACIONS APÍCOLES

motherearthnews.com

REIAL DECRET 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles. («BOE» 62, de 13-3-2002.)

L'apicultura, com a activitat pecuària, ha assolit en els últims anys una importància considerable i un interés creixent, que, més enllà de la repercussió económica en el sector de la producció de la mel i altres productes del rusc, té una importància fonamental per al desenvolupament rural, l'equilibri ecològic i constitueix la base per a la conservació i la diversitat de les plantes que depenen de la po.inització, fet que contribueix a elevar la productivitat de gran part dels cultius, aprofitant recursos no utilitzats per cap altra activitat productiva.

Aquest Reial decret estableix les normes bàsiques per les quals es regula l'aplicació de mesures d'ordenació sanitària i zootècnica de les explotacions apícoles, així com les condicions d'ubicació, assentament i moviment de ruscos, infraestructura zootècnica, sanitària i equipaments, que permetin un desenvolupament eficaç i correcte de l'activitat apícola a tot el territori nacional.

Llegir Reial Decret 209/2002

28 de gener 2013

EL CANT DE LA REINA


Avui us presentem un document sonor especial i diferent, un arxiu de so que un cop l'escoltis no et deixarà indiferent, i jo us puc prometre que m'he quedat un xic desconcertat. A continuació us paso un petit text del seu autor i l'enllaç de la gravació:

"Per a aquells que mai han tingut l'oportunitat d'escoltar cantar una abella reina, aquí us presento cantant una de les meves reines. Aquesta és una primícia mundial!"

Maria Micó - ArtAlPas

27 de gener 2013

26 de gener 2013

JORNADA TÈCNICA PER APICULTORS


El proper dissabte dia 2 de febrer de 2013 es durà terme una jornada tècnica per apicultors al Centre d'Empreses del municipi de Les Preses (la Garrotxa). Sota el títol "Noves estratègies sanitàries per a una apicultura sostenible" el veterinari d'abelles Esteve Miràngels farà una exposició clara de quina és la problemàtica actual del sector i quines solucions i tècniques poden aplicat els apicultors en les seves explotacions a fi de millorar el seu estatus sanitari i ritme productiu. 

La jornada és gratuïta però la inscripció és obligatòria. Us podeu inscriure a ecolluita@apicesteve.cat, doncs aquest diari apícola col·labora amb el Parc de Pedra Tosca, l'Ajuntament de les Preses i el DAAM en la seva organització.

25 de gener 2013

L'ARNA WARRÉ

meldandorra.blogspot.com.es

L'arna Warré és un híbrid entre els buscs clàssics de suro i els ruscs o arnes mòbils i que permet practicar una apicultura natural i respectuosa amb la biologia de les abelles.

Com apicultor, el dia que vaig descobrir aquesta arna em vaig adonar de que era l'arna que des de sempre havia estat buscant.

Punts principals del seu funcionament:
  • Les abelles quan contrueixen bresques ho fan de dalt cap abaix
  • En el seu procés constructiu, el més normal és que construeixin 8 bresques
  • La grandària i la situació de les cel·les és lliure
  • Les abelles guarden la mel a la part superior de les bresques, desplaçant el niu de cria cap abaix a mesura que les reserves augmenten.
  • L'espai destinat a la cria mai supera els 30 cm de diàmetre
Aquestes són les observacions amb les que Emile Warré es va recolzar per al disseny i construcció de l'arna Warré.

Autor: Julio Rivas

USOS ANCESTRALS DE LA CERA

bradleydrake.wordpress.com

Al llarg de la historia trobem diferents referències a l’ús de la cera. En aquest article es nombren algunes d’aquestes ressenyes de fa centenars i milers d’anys. 

Els antics egipcis, que van ser uns dels primers apicultors de la història, usaven la cera en activitats quotidianes com a segell o adhesiu, per a les construccions navals, com a base de medicaments, etc. A més, durant les cerimònies funeràries, usaven la cera per momificar els cossos i per modelar figures en forma de les seves deïtats.

Continua l'article de la Núria Verdeny

24 de gener 2013

DANYS A LES ABELLES PER FITOSANITARIS

missapismellifera.com

La major part de les plantes conreades necessiten l'ajuda dels insectes pol·linitzadors per produir els seus fruits. Aquests, en visitar una flor darrera l'altra en recerca d'aliment, transporten polen, la qual cosa assegura la fecundació creuada. Aquest tipus de pol·linització produeix un nivell més alt d'hormones de la maduració, el fruit serà més gros i tindrà el peduncle més resistent.

L'obtenció de collita en arbres fruiters (ametller, presseguer, pomera, perera, etc.), en certes oleaginoses (gira-sol, càrtam) i la producció de llavors de leguminoses (alfals, trèvol) i algunes hortícoles (cebes, pastanagues, melons, etc) depèn, en percentatges molt elevats, de l'ajut de les abelles de mel, que representen una gran proporció dels insectes pol·linitzadors.


Continua el document del DAAM

23 de gener 2013

LA UE RELACIONA LA ELEVADA MORTALIDAD DE LAS ABEJAS CON LOS INSECTICIDAS AGRÍCOLAS

abc.es

La UE relaciona la elevada mortalidad de las abejas con los insecticidas agrícola y estudia prohibir tres pesticidas para proteger a unos insectos, claves en la cadena alimentaria. 

La Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) está prácticamente segura de que los insecticidas neonicotinoides son los culpables directos de la mortandad registrada en las colonias de abejas en Europa y Norteamérica. Aunque faltan todavía algunos estudios, la agencia lanzó ayer un avance de sus conclusiones que la Comisión Europea ha tomado en serio y ha hecho llegar ya a los fabricantes de estos insecticidas de uso agrícola, para que hagan sus alegaciones.

22 de gener 2013

SIMPTOMATOLOGIA DE LA NOSEMIASI

  • La disminució de la longevitat de la vida de les abelles, amb pèrdues de molt de bestiar durant l’hivern.
  • Malaltia que es manifesta externament amb mortalitat en forma d’ARC, o sigui que les abelles moren dins el rusc i els cadàvers cauen davant el trescador.
  • Malaltia típica de finals d’hivern, on l’abella inicialment es mostra inquieta, disminuint posteriorment la seva activitat i productivitat.
  • Les abelles presenten paràlisi, tremolen i sembla que no saben volar.
  • Quadres de diarrea.
  • Ruscs bruts i plens d’excrements diarreics.
  • Intestins de color blanc – lletós que arriben a desaparèixer.
  • Tenen l’abdomen molt gran, amb molta femta a dins. Externament a l’abdomen es poden veure les glàndules cereres.
Autor: Apicesteve.cat

21 de gener 2013

CONSERVAR EL POL·LEN

 
 marnys.com

El pol·len de les abelles és una font energètica i proteïnica molt important per a l'ésser humà, és per això que alguns científics van veure la necessitat de realitzar un interessant estudi sobre les mermes que experimenta el pol·len en el seu tractament industrial. 

L'estudi era de tipus comparatiu entre el pol·len assecat per procediments tèrmics i el pol·len congelat, prenent com a punt de partida el pol·len fresc que tot apicultor pot recollir de les seves arnes. Es van valorar més de 60 compostos volàtils a partir de diferents tècniques laboratorials. Com a conclusió, el sistema d'assecat tèrmic és el pitjor de tots tres, essent el mètode per congelació una bona alternativa per conservar un producte que, fresc té un deteriorament molt ràpid. 

Maria Micó - ArtAlPas

20 de gener 2013

19 de gener 2013

Noves estratègies sanitàries per a una apicultura sostenible



LES PRESES, dissabte 2 de febrer de 2013 

Jornada tècnica

La sanitat apícola troba un pilar fonamental en la profilaxi, ja que la veterinària d’abelles és una disciplina molt condicionada per la manca de recursos terapèutics. Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. Tot i això, moltes colònies no enmalalteixen restant idemnes de tal perillosa presència, essent el vigor i la rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor, les responsables d’aquest notable èxit zootècnic. Aquesta jornada tècnica pretén ser un punt de trobada d’apicultors i tècnics sanitaris, així com una font d’aprenentatge de noves estratègies sanitàries.




PROGRAMA

Presentació de la Jornada                                                                                                         09.30 h
Il·lm. Sr. Pere Vila, alcalde de l’Ajuntament de les Preses.
             

Problemàtica actual de les explotacions apícoles                                                                       09.45 h
Sr.Esteve Miràngels. Veterinari d’abelles.


Estratègies sanitàries per a una apicultura sostenible                                                               10.45 h
Sr.Esteve Miràngels. Veterinari d’abelles.


Pausa                                                                                                                                        12.00 h


Programa sanitari d’un explotació apícola                                                                                 12.15 h
Sr.Esteve Miràngels. Veterinari d’abelles.


Taula rodona – El veterinari respon                                                                                  13.00 h       Sr.Esteve Miràngels. Veterinari d’abelles.


Cloenda de la Jornada                                                                                                               14.00 h


Organitza: Parc de Pedra Tosca, DAAM i Centre d'Empreses de les Preses

Col·labora: Col·lectiu d'Abellaires i Diari Apícola Ecolluita 

 foto: Carlos J. Valcuende

DESINFECCIÓ EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

 theyearofthecat.com

En general, cal considerar que les colònies fortes amb una població d’abelles nombrosa són més eficients en el control de malalties i paràsits, ja que hi ha més abelles per àrea de bresca i es realitza una neteja i manteniment més acurat.

Si tot i les mesures preventives una o diverses colònies estan afectades per una malaltia infecciosa, com és el cas de la cria podrida (varietats americana o europea), caldrà traslladar els ruscs afectats a un abellar d’aïllament i, excepcionalment, tractar amb productes al·lopàtics de síntesi química

Continua l'article del DAAM

18 de gener 2013

HONEY BEE PESTS, PREDATORS AND DISEASES


El llibre que us presentem avui és una autèntica joia de la sanitat apícola, un manual reconegut pels experts més prestigiosos del món que treballen en el camp de la veterinària d'abelles. Un llibre completíssim, on s'expliquen la totalitat de depredadors, infeccions i malalties de les abelles, així com les seves estratègies de diagnosi i control. Un llibre que ens ofereix un text rigurós des d'un punt de vista científic però a l'abast dels coneixements que tot apicultor ha de tenir, acompanyat d'un mostrari acceptable de fotografies.

Autors: Roger A. Morse i Richard Nowogrodzki
Cornell University Press
ISBN 0-8814-2406-2
Biblioteca d'Ecolluita

17 de gener 2013

EFSA I EL PERILL DELS NEONICOTINOIDES

 
organicgardening.com

Els científics de l'Agència Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) ha identificat una sèrie de riscos per a les abelles associat a l'ús de tres insecticides neonicotinoides (imidacloprid clotianidina i tiametoxam) en la seva aplicació en el tractament de llavors. Els neonicotinoides són insecticides que actuen en el sistema nerviós dels insectes, provocant quadres de paràlisi fins a la mort.

En l'informe es parla dels seus efectes aguts i crònics sobre la supervivència i el desenvolupament de les colònies d'abelles, els seus efectes negatius sobre les formes immadures, larves i nimfes, i els canvis comportamentals i d'orientació que provocarien en les abelles. EFSA alerta dels perills d'aquest insecticides, encara que les dosis aplicades siguin subletals, o sigui en dosis que no provoquen la mort immediata però sí efectes negatius i lesions, fet que indicaria la capacitat acumulativa d'aquests productes químics en els teixits de les abelles i els seus efectes perniciosos a llarg plaç. Les proves de camp realitzades en pòl·lens, nèctars i melats avalarien la contraindicació d'aquests productes, tot i que EFSA parla de manca de més dades per concloure definitivament la recomanació de prohibir aquests insecticides.

Maria Micó ArtAlPas

16 de gener 2013

PROJECTE SANITARI APICESTEVE.CAT

 riverstownapiaries.com

En els darrers anys la majoria d'apicultors han experimentat una devallada preocupant en l'estat sanitari de les seves abelles, així com una disminució de la producció apícola. Com a veterinari, la meva feina es trobar solucions, encara que la particularitat de la nostra ramaderia dificulti molt el treball de camp, doncs els costos són massa elevats i el meu treball directe amb les abelles és inviable.

El que està clar és que per tal de resoldre problemàtiques sanitàries i productives necessito dades i observacions o sinó el diagnòstic és molt difícil i els resultats són incerts i no provoquen cap mena de satisfacció en l'apicultor. 


15 de gener 2013

CERA NOVA, ESÈNCIA DE SALUT

foto: Koutsoukos Costas
Res millor que la cera nova per prevenir les malalties. Les fotografies de Koutsoukos Costas són molt bones i tenen molta coherència. Moltes vegades l'apicultor no és conscient de l'origen marronós de la cera vella i quins efectes pot causar en la salut de les nostres abelles i sobretot en el desenvolupament nimfal durant la metamorfosi. 

La cera és una esponja impregnada de tot tipus de productes químics, que ha arribat a la colònia a partir de la falera recol·lectora de les abelles, o bé per la mala praxis d'una apicultura poc sostenible. I no oblidem el tema de les abelles empetitides per unes cel·les reduïdes, per l'acumulació de deixalles procedents de les diverses mudes que s'hi han produït. Una abella que ja neix en desavantatge, més vulnerable a patir tot tipus d'infeccions i malalties. Sens dubte, la cera nova és esència de salut d'una colònia.

 Maria Micó

14 de gener 2013

ABELLES SOCIALS I SOLITÀRIES

foto: Esteve Miràngels

Entre la gran diversitat d’abelles que hi ha a tot el món, trobem diferents formes de socialització, des de les abelles solitàries fins a les que viuen en col·lectius altament estructurats.

Les abelles estrictament solitàries són aquelles que construeixen soles el seu rusc, alimenten les seves cries sense l’ajuda d’altres abelles i, normalment, moren o abandonen el rusc abans que les cries arribin a l’edat adulta. Aquest és el cas de les abelles constructores (Osmia sp.), en anglès “mason bees”, que no formem colònies ni produeixen mel. Aquest hàbil grup d’abelles pren el seu nom per la utilització de fang en la construcció dels compartiments del rusc, com un paleta construint una casa. Per construir-los busquen llocs tals com l’interior de canyes o troncs buits, però algunes espècies britàniques els fan dins de closques buides de cargol. Els mascles moren poc després d’aparellar-se i la femella s’encarrega de recollir pol·len i nèctar per al rusc i de posar els ous, de manera que els de les femelles queden a la part interna i els dels mascles a la part més externa.

Continua l'article de Núria Verdeny
Subscriure's a: Missatges (Atom)