USOS ANCESTRALS DE LA CERA

Share
bradleydrake.wordpress.com

Al llarg de la historia trobem diferents referències a l’ús de la cera. En aquest article es nombren algunes d’aquestes ressenyes de fa centenars i milers d’anys. 

Els antics egipcis, que van ser uns dels primers apicultors de la història, usaven la cera en activitats quotidianes com a segell o adhesiu, per a les construccions navals, com a base de medicaments, etc. A més, durant les cerimònies funeràries, usaven la cera per momificar els cossos i per modelar figures en forma de les seves deïtats.


En la mitologia grega, se cita la cera en el mite de Dèdal i Ícar. Aquests personatges, pare i fill, respectivament, van construir el Laberint de Creta, per ordre del rei Minos amb la finalitat de tancar-hi al seu fill Minotaure. Per tal que els constructors no poguessin divulgar el secret del laberint, el rei Minos els va retenir a l’illa. Arran d’això, Dèdal va construir unes ales amb plomes i cera per escapar-se volant, però el seu fill Ícar va volar massa prop del sol, la cera se li va fondre i va caure fatídicament.

A l’època dels romans, hi ha referències on es descriu la cera blanca, obtinguda després de bullir la cera groguenca de les abelles en aigua salada. Aquesta cera era usada per alimentar als malalts de disenteria o suavitzar la pell. Actualment la cera es continua usant en cosmètica. D’altra banda, també hi ha mostres de romans que van ser honorats amb figures de cera, la qual cosa ha pogut inspirar els museus de cera actuals.

Més endavant, durant l’Edat Mitjana a Europa, la cera va ser usada com a moneda de canvi per al comerç o per pagar impostos i taxes.

D’altra banda, al continent asiàtic, fa més de 2000 anys que es va iniciar l’art del batik, el qual encara continua vigent en l’actualitat, especialment a l’illa indonèsia de Java. Aquesta tècnica ancestral és un tipus de tinció de roba que usa la cera per aprofitar les seves propietats impermeables. El procés és molt laboriós ja que requereix fer una tinció per cada color, des del més clar fins al més fosc. En acabar una tinció, s’ha d’eliminar la cera del teixit i tornar-la a aplicar a les parts que no volen ser tenyides amb el nou color, i així successivament fins a obtenir el resultat desitjat. La propietat que té la cera d’esquerdar-se un cop s’endureix, permet que els tints hi penetrin i es formin línies fosques sobre els colors clars, constituint el segell identificador d’aquesta tècnica. Actualment ja no s’utilitza cera pura d’abella sinó que es mescla amb parafina.

Finalment, un dels usos més conegut i usat al llarg de la història és el de la fabricació d’espelmes pels cultes religiosos, principalment de l’església catòlica. Tal era la importància de la cera durant aquestes litúrgies, que els colonitzadors espanyols van introduir, durant el segle XVII, les abelles de la mel a Puerto Rico per facilitar la producció de cera.


Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga

REFERÈNCIES:

VÍDEO de la tècnica del Batik: