ABELLES SOCIALS I SOLITÀRIES

Share
foto: Esteve Miràngels

Entre la gran diversitat d’abelles que hi ha a tot el món, trobem diferents formes de socialització, des de les abelles solitàries fins a les que viuen en col·lectius altament estructurats.

Les abelles estrictament solitàries són aquelles que construeixen soles el seu rusc, alimenten les seves cries sense l’ajuda d’altres abelles i, normalment, moren o abandonen el rusc abans que les cries arribin a l’edat adulta. Aquest és el cas de les abelles constructores (Osmia sp.), en anglès “mason bees”, que no formem colònies ni produeixen mel. Aquest hàbil grup d’abelles pren el seu nom per la utilització de fang en la construcció dels compartiments del rusc, com un paleta construint una casa. Per construir-los busquen llocs tals com l’interior de canyes o troncs buits, però algunes espècies britàniques els fan dins de closques buides de cargol. Els mascles moren poc després d’aparellar-se i la femella s’encarrega de recollir pol·len i nèctar per al rusc i de posar els ous, de manera que els de les femelles queden a la part interna i els dels mascles a la part més externa.


En l’altre extrem ens trobem a les abelles que són altament eusocials, és a dir, que assoleixen el nivell més alt d’organització social dins el món animal. Aquest seria el cas de les abelles de la mel (Apis) o de les abelles de la mel sense fibló (Trigona, Melipona, ...) que sempre viuen en colònies i n’estableixen de noves a partir d’eixams. Tenen una estructura social completament organitzada on trobem diferenciades les seves tasques entre la reina i les obreres.

Entremig d’aquests extrems trobem les colònies eusocials primitives. Els abellots (Bombini), les abelles de la suor (Halictinae) o les abelles fusteres (Xylocopinae) viuen en petites colònies iniciades per una sola femella que s’encarrega de construir el rusc, posar els ous i alimentar les larves. Quan aquestes arriben a l’edat adulta es forma una petita colònia i es produeix una divisió de tasques entre les abelles obreres i la reina. En aquests casos la reina és anomenada “gyne”, femella precursora que estableix el seu rusc a la primavera i esdevé reina quan es desenvolupa la colònia. A diferència de les colònies altament eusocials, aquestes tenen un caràcter temporal obligat que culminarà quan la reina ja no tingui capacitat reproductiva.

A banda d’aquestes classificacions n’hi haurien d’altres que explicarien diferents matisos en el comportament social en les abelles. En definitiva, observem que no totes les abelles segueixen l’esquema associatiu de les abelles de la mel, les que coneixem en més profunditat, sinó que, entre aquest grup d’insectes, existeix un divers i complex ventall de relacions intraespecífiques.

Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga
Referències consultades:
Michener, Charles (2000): The Bees of the World 
Referència del llibre a la web: