28 de febrer 2014

PRISIÓN POR LA MUERTE DE ABEJAS

Reuters
 
Un tribunal polaco condenó hoy a cuatro meses de prisión a una mujer por la muerte de al menos dos millones de abejas en una operación de control de plagas fallida.
La condenada, Joanna S., fue contratada en 2010 por las autoridades locales de Biecz (sur de Polonia) para acabar con una plaga de mosquitos provocada por las inundaciones de ese año.
La mujer empleó en su trabajo un tipo de pesticida que no contaba con la autorización del Ministerio de Salud polaco.
Poco después de que Joanna finalizase la desinfección de mosquitos en la zona, los apicultores de Biecz descubrieron que cerca de 360 colonias de abejas habían sido aniquiladas a cuenta de ese pesticida.
Lucjan Furmanek, presidente de la Asociación de Apicultores de Biecz, acogió hoy con satisfacción la sentencia, después de una batalla legal de tres años hasta lograr que el caso llegase a los tribunales.
"Espero que este juicio pueda evitar que en el futuro tengan lugar nuevas destrucciones del medio ambiente sin ningún sentido, como la que sucedió en Biecz, y que los profesionales desarrollen trabajos potencialmente peligrosos para la naturaleza estén verdaderamente cualificados,” dijo a medios locales.
 

27 de febrer 2014

L'ESCARABAT PILOTER

fototeca.cat
L'escarabat piloter (Ateuchus sacer) pertany a la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària, de cos aixafat i de color negre, amb el cap ample, arrodonit i voltat de sis dents.


Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades. S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se. A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles. És comú a les platges dels Països Catalans.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

26 de febrer 2014

EXTERMINIO DE ABEJAS

Tom Theobald, el hombre que sabía que un pesticida provoca el exterminio de las abejas 

blogs.lainformacion.com

Tom Theobald, un desconocido apicultor de Colorado, tenía la llave para explicar uno de los mayores problemas a los que se enfrenta la humanidad. Pero nadie le hizo caso. Porque Tom Theobald tiene su propio “wikileaks”, pero de un tema más sensible para el futuro inmediato de la humanidad: la misteriosa desaparición de las abejas. 

“No creo que llegue a sobrevivir al invierno”, aseguró a finales de 2010 mientras apretaba los documentos que prueban que la Agencia de Protección Ambiental de EE.UU (EPA) sabía a ciencia cierta de las conexiones entre los pesticidas y las misteriosas muertes de abejas en todo el mundo.

Aún así la EPA ha seguido permitiendo el uso generalizado de pesticidas tóxicos para las abejas, a pesar de las advertencias de sus propios científicos.

Ayer nuevas pruebas surgieron a la luz. Entre ellas la mismísima revista Science publicaba no uno sino dos estudios que sugieren que la exposición a una familia de pesticidas comunes llamados neonicotinoides tienen la llave para explicar la gran mortandad de las abejas.

25 de febrer 2014

LES VIROSIS

colapsodacolonia.blogspot.com.es


Les virosis són patologies infeccioses amb gran dificultat de diagnosi i tractament, degut a una simptomatologia variada i poc clara, a més d’una manca absoluta de tractaments eficients.  

Diagnosi: poc clara i de certificació difícil. La visualització de símptomes nerviosos i mortalitats accentuades és, a vegades, suficient per sospitar un probable origen víric.  

Tractament: l’absència de productes antivirals ens obliga a centrar els nostres esforços en la via d’entrada dels virus en el cos de les abelles i no és altra que l’acció succionadora de la varroa. La varroa és un vector de moltes patologies i la disminució de la seva presència dins de l’arna ens aportarà de retruc una notable millora en l’estat sanitari de les abelles afectades. 

La catalogació d’aquesta patologia com a malaltia infecciosa obligarà a l’apicultor a seguir escrupolosament les pautes exposades en els programes de quarantena, d’eradicació d’abelles i de desinfecció d’arnes i materials implicats en l’exploració i tractament de les arnes infectades. 

Font: Programa sanitari del Col·lectiu d'Abellaires

24 de febrer 2014

DOS ENFERMEDADES PARASITARIAS DE LAS ABEJAS INFECTAN A LOS ABEJORROS

Matthias A. Fürst

Algunos patógenos de la abeja tienen el potencial de afectar a otros polinizadores silvestres, específicamente a los abejorros, según un estudio que publica la revista Nature. La investigación indica que el contagio de enfermedades infecciosas entre abejas y polinizadores salvajes podría ser una de las causas del declive de estas especies.  

Las abejas (Apis mellifera) son un importante polinizador de cultivos que están afectados de forma grave por una serie de agentes patógenos emergentes. Asimismo, otros polinizadores salvajes, como los abejorros (género Bombus), se encuentran en estos momentos en una situación de declive global.
 

Una investigación, liderada por Matthias Fürst y Mark Brown –científicos del Royal Holloway de la Universidad de Londres–, sugiere que los patógenos que aquejan a los polinizadores gestionados por los apicultores podrían estar detrás del descenso de las poblaciones de polinizadores silvestres como los abejorros.


23 de febrer 2014

22 de febrer 2014

ABELLAIRES EN ACCIÓ

Els abellaires fan aquest 2014 un pas ferm i endavant en la seva presència en el sector apícola de casa nostra. El Col·lectiu d'Abellaires és ja una nova associació d'apicultors, disposada a oferir tots els serveis que tot amant de les abelles necessita, com ara cobertura sanitària, formació continuada, assegurança apícola, cooperativisme de compra i venda, analítiques de laboratori...

L'associació Col·lectiu d'Abellaires no és una associació com les altres, doncs ens defineix la nostra filosofia de treball, d'acord amb els principis bàsics del respecte a l'abella, al medi ambient i als productes apícoles obtinguts de la nostra activitat ramadera. Som, doncs, abellaires que practiquen una apicultura sostenible, amb socis i simpatitzants que van més enllà de les terres catalanes, amb companys i companyes de l'Aragó, les Balears, Andorra i el País Valencià. 

Ecolluita i Abellaires treballen a partir d'ara en la divulgació del món fantàstic de les abelles, una activitat sense afany de lucre, doncs per a nosaltres la principal recompensa és fer allò que realment ens agrada, treballar amb les abelles, doncs elles i només elles són les autèntiques protagonistes.

Per a més informació: gestio.abellaires@gmail.com

Assoc. Col·lectiu d'Abellaires

21 de febrer 2014

Abellaires en acció

Els abellaires fan aquest 2014 un pas ferm i endavant en la seva presència en el sector apícola de casa nostra. El Col·lectiu d'Abellaires és ja una nova associació d'apicultors, disposada a oferir tots els serveis que tot amant de les abelles necessita, com ara cobertura sanitària, formació continuada, assegurança apícola, cooperativisme de compra i venda, analítiques de laboratori...

L'associació Col·lectiu d'Abellaires no és una associació com les altres, doncs ens defineix la nostra filosofia de treball, d'acord amb els principis bàsics del respecte a l'abella, al medi ambient i als productes apícoles obtinguts de la nostra activitat ramadera. Som, doncs, abellaires que practiquen una apicultura sostenible, amb socis i simpatitzants que van més enllà de les terres catalanes, amb companys i companyes de l'Aragó, les Balears, Andorra i el País Valencià. 

Ecolluita i Abellaires treballen a partir d'ara en la divulgació del món fantàstic de les abelles, una activitat sense afany de lucre, doncs per a nosaltres la principal recompensa és fer allò que realment ens agrada, treballar amb les abelles, doncs elles i només elles són les autèntiques protagonistes.

Per a més informació: gestio.abellaires@gmail.com

Assoc. Col·lectiu d'Abellaires

DE L'APICULTURA FIXISTA A LA MOBILISTA

F. Calatayud
A primers del segle XIX, l’investigador rus Prokopovitx va ser el primer a fer un gran pas cap a les bresques mòbils. Va construir un rusc de fusta amb mòduls o cambres. La inferior, per al niu de cria, era de bresques fixes, però la superior, per a la mel, portava marcs de fusta on les abelles encaixaven les bresques. Per fi es podien traure les bresques de mel, ajustades als marcs, sense fer-les malbé, sense vessar la mel i evitant així el caos dins la colònia d’abelles que era típic de l’apicultura fixista.

Però el pas definitiu el va fer L.L. Langstroth, l’any 1851. S’havien introduït ja els marcs mòbils a les cambres de mel, però les cambres de cria continuaven sent problemàtiques. Les abelles encara imposaven el seu criteri de construcció al niu de cria. Però Langstroth va pensar que el “pas d’abella”, l’espai que les abelles respectaven per a poder passejar entre dues bresques veïnes, podia governar el disseny d’un rusc de marcs mòbils. Va fixar l’espai en uns 9,5 mil·límetres, i va fer un rusc deixant aquest pas entre els marcs i també entre aquests i les parets del rusc. L’èxit va ser complet, les abelles respectaven aquesta distància i, en general, construïen les bresques ben encaixades als marcs, de manera que es podien traure fàcilment les bresques de mel i de cria sense trencar-les, fins i tot es podien voltejar per observar- les i després tornar-les a deixar al seu lloc, també s’obria la possibilitat d’intercanviar les bresques de diversos ruscs, al capdavall, s’obrien los portes a l’apicultura tal i com la coneixem ara, l’apicultura mobilista.

20 de febrer 2014

LA MIEL QUE TODO LO CURA

fitoterapias.com

A la miel se le atribuyen propiedades más allá de las puramente alimenticias, pues es un producto al que tradicionalmente se le han dado usos medicinales. De hecho, se la considera uno de los alimentos naturales más curativos que existen. El apicultor Octavio Cayado Llosa, con colmenas en Colunga y Villaviciosa, lo corrobora: "El 90 por ciento de la miel que se consume es para tratamientos". La apiterapia es el uso terapéutico principalmente de apitoxinas (veneno de abeja) y otros productos como la miel, el polen, la jalea real y el propóleo con fines terapéuticos y preventivos.

Por tanto, ¿cuáles son las propiedades beneficiosas de la miel y en qué casos está recomendada?

Catarros. Se aconseja realizar un fervinchu o preparado para paliarlos. Una opción es mezclar orégano, miel y una copa de whisky o coñac. La otra es hervir leche y añadir miel para tomar la mezcla bien caliente como remedio contra el resfriado. Pero la miel no se debe calentar porque a partir de los 40 grados pierde propiedades, advierte José Manuel Alonso, presidente de la asociación gijonesa de apicultura. Octavio Cayado añade que para curar un resfriado es mejor optar por la miel de eucalipto, que por una multiflora.

Tos. Un remedio natural para combatirla es exprimir el zumo de un limón, calentarlo y añadirle una cucharada de miel.

19 de febrer 2014

PERNIL AMB AGREDOLÇ

Ingredients:

  • Pernil del país
  • Oli
  • Mel
  • Vinagre

Preparació:

Posem el pernil a la paella i el pasem volta i volta, afegim dues cullerades de mel i una mica de vinagre. Quan comença a bullir ja es pot treure i servir-lo.

Font:  Casa Roca (St. Martí de Barcedana)

18 de febrer 2014

LA SELECCIÓ REIAL


buzzingacrossamerica.com

Mentre la reina vella continua la seva monòtona tasca de posta d’ous, les abelles constructores i mainaderes es preparen per canviar el rumb de la gran família. En primer lloc seleccionaran unes desenes d’ous com a llavors de futures reines i a continuació marginaran alimentàriament la femella regenta. La inanició de la reina provoca la interrupció de la seva activitat reproductora com a conseqüència de la seva pèrdua de pes. Tot plegat sembla una invitació perquè abandoni el rusc, ja que el seu cos, novament estilitzat, li ha retornat la facultat de volar. La reina serà empesa cap a la sortida del rusc, tot oferint-li l’oportunitat d’abandonar el grup abans que es produeixi el naixement de les reines verges que l’hauran de substituir.

En d’altres ocasions, quan la reina mor per causa natural o per malaltia, el col·lectiu orfe fabrica noves reines a partir dels últims ous de la posta, desencadenant-se una renovació tranquil·la, amb poques aspirants a ocupar l’antic tron. En alguns casos, la manca de reina i per tant l’absència de l’olor reial, estimula les obreres a pondre ous, fruit de l’activació dels seus ovaris. La posta es caracteritza per ser irregular, amb la col·locació de més d’un ou per cel·la, uns ous que lògicament donaran mascles, perquè les obreres no tenen disponibilitat d’esperma. Aquesta resposta pot semblar inicialment sorprenent i sense una intencionalitat clara, ja que la situació és irreversible i la colònia inviable. L’actitud d’aquestes obreres abegoteres ens pot recordar un comportament arcaic, de quan les abelles actuaven com a reproductores solitàries.

17 de febrer 2014

LAS COLMENAS VALENCIANAS SE VACÍAN

Levante.emv.com

El uso de determinados pesticidas para tratar frutales de hueso cultivados en superficies agrarias de la Hoya de Buñol, Camp de Turia y La Ribera está provocando una mortandad de abejas sin precedentes a estas alturas de la temporada respecto a los últimos años. En poblaciones como Cheste y Vilamarxant, entre otras, se han detectado numerosas colonias muertas durante este pasado fin de semana como consecuencia de un producto fitosanitario que no se debe usar en época de floración, adelantada en 2014 pese a actual estación invernal debido a las elevadas temperaturas de las semanas precedentes.

El apicultor Carlos Muñoz, representante de la Unió de Llauradors, aseguró ayer que dichas mortandades de abejas provocan «considerables pérdidas a los apicultores valencianos», pues la catástrofe se suma a las que ya de por si tienen por los bajos precios de la miel o los problemas sanitarios continuos que padecen en sus explotaciones. La crisis de la apicultura valenciana por falta de rentabilidad en el negocio y el problema del relevo generacional en las aproximadas 1.700 explotaciones (que albergan unas 400.000 colmenas) también se acentúa por el problema del síndrome de despoblamiento, que ha reducido un 30 % el número de colmenas durante un lustro.

16 de febrer 2014

15 de febrer 2014

Subscriure's a: Missatges (Atom)