18 de febrer 2014

LA SELECCIÓ REIAL

Share

buzzingacrossamerica.com

Mentre la reina vella continua la seva monòtona tasca de posta d’ous, les abelles constructores i mainaderes es preparen per canviar el rumb de la gran família. En primer lloc seleccionaran unes desenes d’ous com a llavors de futures reines i a continuació marginaran alimentàriament la femella regenta. La inanició de la reina provoca la interrupció de la seva activitat reproductora com a conseqüència de la seva pèrdua de pes. Tot plegat sembla una invitació perquè abandoni el rusc, ja que el seu cos, novament estilitzat, li ha retornat la facultat de volar. La reina serà empesa cap a la sortida del rusc, tot oferint-li l’oportunitat d’abandonar el grup abans que es produeixi el naixement de les reines verges que l’hauran de substituir.

En d’altres ocasions, quan la reina mor per causa natural o per malaltia, el col·lectiu orfe fabrica noves reines a partir dels últims ous de la posta, desencadenant-se una renovació tranquil·la, amb poques aspirants a ocupar l’antic tron. En alguns casos, la manca de reina i per tant l’absència de l’olor reial, estimula les obreres a pondre ous, fruit de l’activació dels seus ovaris. La posta es caracteritza per ser irregular, amb la col·locació de més d’un ou per cel·la, uns ous que lògicament donaran mascles, perquè les obreres no tenen disponibilitat d’esperma. Aquesta resposta pot semblar inicialment sorprenent i sense una intencionalitat clara, ja que la situació és irreversible i la colònia inviable. L’actitud d’aquestes obreres abegoteres ens pot recordar un comportament arcaic, de quan les abelles actuaven com a reproductores solitàries.


Finalment, la reina vella també pot desistir d’abandonar la colònia, passejant-se per la zona de cria, on es poden observar un conjunt de cel·les reials, unes grans estructures de cera que contenen en el seu interior un capoll amb una nimfa que s’està metamorfitzant. Prèviament, aquest immadur va rebre en el seu estadi de larva una alimentació exclusiva a base de gelea reial, un aliment altament energètic que li ha permès desenvolupar-se ràpidament i amb una grandària corporal poc freqüent. Tot el procés del desenvolupament s’enllesteix en setze dies des de la posta de l’ou, pràcticament una setmana menys que en el cas d’una obrera, fet que ens assenyala la urgència del procés per a la viabilitat del rusc. Simultàniament, la colònia ha criat nombroses reines, de les quals, la primera en néixer generalment destruirà la resta de competidores. En d’altres ocasions, la germana primogènita impossibilita el naixement de la resta, fins que ella mateixa abandona la colònia acompanyada d’un grup de fidels que la segueix.

La nova reina, jove i verge, presenta les credencials davant de la reina mare, més vella i desgastada pels mesos intensos de posta. En aquest moment s’estableix un conflicte d’interessos, on la reina més gran i feble generalment perd la disputa, essent aniquilada o convidada a marxar. Sigui quina sigui la reina destronada, abandonarà el grup amb tot un seguici d’obreres, migració que, de retruc, afavorirà la descongestió del rusc. Per altra banda, el naixement de més d’una reina pot provocar la formació de més d’un eixam, que generalment es caracteritzaran per ser sensiblement més petits que el primari. 

Autor: Esteve Miràngels