VIRUS DE LA PARÁLISIS CRÓNICA

www.veterinaria.org

Fue citado por primera vez en el año 1933 y varios investigadores piensan que pudo ser el causante de una mortandad masiva de abejas que se produjo en la isla de Wight (Inglaterra) que recibió la denominación de "enfermedad de la isla de Wight". Los animales infectados por el V.P.C. pueden presentar dos sintomatologías diferentes, descritas desde hace bastante tiempo y denominadas "parálisis" y "ladronas negras". Normalmente los habitantes de una colmena infectada presentan solamente una de ellas. En algunos casos los animales infectados por este virus se describen como afectados por el "mal de los bosques" o la "enfermedad negra". Este virus es frecuente en colonias en las que las abejas están confinadas durante largos períodos de tiempo.

 

En el síndrome de la parálisis las abejas afectadas presentan temblores en las alas y el cuerpo, en muchos casos el abdomen se encuentra hinchado (debido a una distensión del buche de la miel) y pueden presentar diarreas. Normalmente están incapacitadas para volar y se suele observar a los animales constituyendo masas de varios cientos de individuos cerca de las piqueras.

Més

LA SAJOLIDA - Satureja montana

semiflor.es

Mata llenyosa, aromàtica, de 10 a 40 cm d’alçada, amb branques quadrangulars, erectes, nombroses i recobertes de pèls. Les seves fulles són lanceolades o obovades, amb unes glàndules que alliberen olis essencials amb una olor característica.
 

Floreix a finals d’estiu i es manté florida fins a la tardor. Les flors són blanques o lleugerament violàcies, amb pètals soldats formant un petit tub que s’obre en dos llavis.

La sajolida prefereix les contrades continentals, de substrat calcari, establint-se en ambients secs, entre els 50 i 1.500 m d’altitud. És una planta aromàtica que trobarem en brolles i pastures orientades cap al sud, en sòls calcaris.
 

L’aportació de nèctar que fa la sajolida a finals d’estiu es produeix en un moment de poques floracions, només acompanyada per altres plantes sofertes com l’espígol i els melats de la carrasca.

Autors: Cristina Pera i Esteve Miràngels

Més

TATUATGES

artjunkiestattoos.com

Més

LAS GLÁNDULAS CERERAS

Corona Apicultores

Las glándulas cereras o glándulas productoras de cera están ubicadas en la cara anterior de placas ventrales de los segmentos 4 al 7 del abdomen, en total, forman cuatro pares; uno por cada segmento. 

 
En cada una de estas placas hay dos zonas de forma ovalada y color claro denominadas espejos de cera, de cuyos poros sale la secreción grasosa de las glándulas. Las escamas de cera tienen la forma de un pentágono irregular y son muy pequeñas: se necesitan cerca de 2.000 escamas para completar un gramo. 

 
Solamente la abeja obrera posee glándulas cereras, las cuales comienzan a funcionar a partir de los 12 días de edad. 
 

Font: Corona Apicultores

Més

LA DECADÈNCIA DE LES ABELLES: ELS EIXAMS NO TROBEN LLOC

mainebeekeepers.org

No ens hem volgut oblidar dels eixams d’abelles que des de fa milers d’anys han viscut de forma natural. Aquestes colònies d’abelles salvatges han perdurat fins fa molt poc temps. La llarga coexistència amb els atacs periòdics dels humans, que s’emportaven part de la seua mel, sembla que havia assolit un estat d’equilibri, podia dir-se, fins i tot, que era una relació sostenible. Però aquest equilibri s’ha trencat durant el segle XX.

Les abelles de mel, i també altres pol·linitzadors autòctons, travessen una greu crisi. Les abelles de mel han patit els efectes de successives patologies. Als anys 30 l’acariosi va causar una gran mortalitat de colònies. Als anys 80 apareixen, en primer lloc, un greu brot d’una micosi ja existent a les nostres abelles i després la varroasi, una parasitosi nova que va causar, a finals de la dècada, la mort del 30-40% de tots els ruscs. Els efectes d’aquest àcar exòtic sobre les colònies naturals han estat devastadors per tot arreu. Però si tenim en compte el conjunt dels insectes pol·linitzadors, a partir dels anys 50-60, es consolida l’ús d’insecticides per combatre les plagues agrícoles i des de llavors, les intoxicacions de les colònies d’abelles han estat habituals. En casos greus, els apicultors podien traslladar els seus ruscs a un altre lloc, però els eixams naturals i els altres pol·linitzadors no podien fugir-ne. 

Més

BIOLOGIA DE L'ABELLA

botanical-online.com

Moltes vegades la desconeixença de la normalitat biològica de les abelles pot conduir a l’abellaire a cometre errors molt cars. L’abella de la mel del nostre país, coneguda com abella negra, és espècie d'interès especial a Catalunya (DECRET 110/2003, de 15 d'abril). Un decret que vol preservar el seu genoma, però sobretot posar de manifest la rusticitat d’aquesta raça autòctona, particularitat que li dóna a l’abella un plus de resistència davant les patologies. 

La utilització de races foranes seleccionades amb criteris exclusivament productius poden a la llarga esdevenir contraproduents per l’apicultor, ja que aquest bestiar és més sensible a les malalties del nostre país, presenta un baix comportament higiènic i respon malament al període hivernal peculiar del nostre país. Les obreres amb bona aptitud netejadora són capaces de detectar la mortalitat natural o patològica de les larves i nimfes, extraient-ne els cadàvers de les cel·les i netejant-ne les seves parets. Igualment, quan detecten un intrús, sigui abelles foranes o paràsits invasors, actuen amb energia i contundència fins a provocar la seva mort. 

Per altra banda, el coneixement de les particularitats anatòmiques i biològiques de l’abella, permet a l’apicultor detectar les alteracions morfològiques que provoquen algunes malalties, així com la capacitat de diferenciar la mortalitat deguda a la renovació natural que fan les abelles de la mortalitat induïda per les diferents patologies. 

Autor: Esteve Miràngels - apicesteve.cat

Més

SOS ABEJAS

altermon

Ahora mismo miles de millones de abejas están muriendo. Ya no quedan ni de lejos suficientes para polinizar los cultivos en Europa y en California, donde se produce la mayor cantidad de alimentos de EE.UU., los apicultores están perdiendo el 40% de sus abejas cada año.

Estamos en medio de un holocausto ambiental que nos pone al límite: sin la polinización de las abejas, gran parte de nuestras plantas y un tercio de los alimentos que consumimos desaparecerán.

Los científicos están alertando sobre los pesticidas que envenenan a las abejas y aseguran que estamos usando muchos más químicos de los necesarios en nuestros cultivos. Pero las grandes farmaceúticas están reaccionando como lo hacen las petroleras cuando se las relaciona con el cambio climático: se escudan financiando ciencia basura que pone en jaque la evidencia y da a los políticos la excusa perfecta para retrasar cualquier medida que salve a las abejas.

Més

CONFERÈNCIA PER A LA SALUT DE LES ABELLES

treehugger.com

La Comissió Europea (CE) ha convocat la primera conferència d’experts d’alt nivell per debatre solucions per a la protecció de la salut de les abelles, després de constatar una forta davallada de les seves poblacions en els darrers anys. El responsable comunitari de Sanitat, Tonio Borg, inaugurarà el pròxim 7 d’abril en Brussel·les la conferència per tal de poder presentar les últimes línies de treball a nivell comunitari respecte a la mortalitat de les abelles.  D’aquesta forma, l’executiu comunitari vol respondre a la preocupació del sector al voltant de l’ús de determinats pesticides que afectarien a les colònies de les abelles.

La conferència vol exposar els últimes avenços aconseguits amb els fons comunitaris per a l’apicultura i quins programes de salut es plantegen per a una millor salut de les abelles, amb l’objectiu de preservar l’apicultura, la producció agrícola i la biodiversitat. A més, la conferència vol promoure el diàleg, transmetre coneixements i aportar una nova perspectiva al conjunt de polítiques científiques a nivell comunitari, nacional i local, a fi de reconèixer les causes reals de la pèrdua de tantes abelles.

En aquesta primera conferència hi participaran les organitzacions d’apicultors, ONG’s, agricultors, experts europeus en salut animal i científics i investigadors. La preocupació per la situació de les abelles es va incrementar ja fa un any a partir de la publicació de l’informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que relacionava l’ús dels pesticides neocotinoides amb l’alta mortalitat que pateixen aquests insectes.

Informa: EFEverde

Més

POLEN AZUL

vida apícola

La naturaleza nos proporciona inacabables sorpresas y cosas interesantes, pero el polen azul es un acto de pura belleza. Aunque he publicado fotos de antes, que han sido proporcionados por otros apicultores y quería verlo yo misma.

Me llamo Rusty y hace unos tres años empecé a experimentar la forma de obtener polen azul, y he intentado varias cosas diferentes. El año pasado planté ojos de pájaro, Gilia tricolor, pero fue una decepción. El polen fue ciertamente azul, pero a las abejas parecían importarle muy poco sus flores.

Por última vez, en un día frío, nuboso y húmedo de octubre, mi esposo y yo nos enfrentamos a los elementos y plantamos varios cientos de bulbos de Escila siberiano, Scilla siberica, también conocido como madera Escila. Ya tenía unos cuantos plantados , pero estaban en la sombra y no le iba bien, así que me decidí a sembrarlas en gran profusión por todo el jardín.

Més

ABELLES & ARNES

@naturalbeetrust

Més

VIDEOTECA APÍCOLA

Avui us oferim un enllaç amb la videoteca de guiaapicola.com

veure videoteca

Més

MIEL TRANSGÉNICA: A DEBATE EN LA UE

periodismoalternativoblog.wordpress.com

Etienne Bruneau es el responsable de una explotación apícola en Louvain la Neuve, a unos 30 kilómetros de Bruselas. Tiene unas cien colmenas. Hoy este apicultor se confiesa preocupado por el futuro del sector. Una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha retirado del mercado un tipo de miel alemana, contaminada con polen de maíz transgénico.
 
John Dalli, Comisario Europeo de Sanidad y Consumo, bienvenido a Euronews.

Euronews: “Comisario, el Tribunal Europeo de Justicia dictaminó que la miel contaminada por el polen de maíz genéticamente modificado necesita una autorización antes de ponerse a la venta.

¿Cómo podemos garantizar a los consumidores que no hay miel transgénica en las tiendas?”

Més

EXTREMITATS AMB RECEPTORS PER A LA DOLÇOR

mysteriousbees.blogspot.com.es

Noves investigacions sobre la capacitat de les abelles per degustar secrecions amb les urpes de les potes davanteres revela detalls sobre com es processa aquesta informació, d'acord amb un estudi publicat a la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience . 

Alguns insectes capturen el gust a través d'unes estructures similars a pèls i repartides pel cos. Cadascuna d'aquestes cèl·lules nervioses són sensibles a una substància química en particular. A l'abella mel·lífera, aquests pèls sensibles es troben en l'aparell bucal, a l'antena i en el tars (extrem terminal de les potes).

Més

DIVERSITAT GENÈTICA A L'ÀFRICA

wikipedia.org

Un total de 738 colònies de 64 localitats diferents situades al llarg del continent africà s'han analitzat mitjançant l'estudi de l'ADN mitocondrial de les abelles africanes. Els resultats semblen indicar que la població d'aquesta tipus d'abella està composta de tres llinatges molt divergents. El llinatge africà (A) és present en gairebé a totes les localitats, excepte les provinents del nord-est d'Àfrica. En aquesta zona, en canvi, els altres dos llinatges, originaris suposadament des del Proper Orient, s'observen en gran proporció. Aquest fet suggereix una diferenciació important de les abelles d'Etiòpia i Egipte dels de les altres zones d'Àfrica. El llinatge (A) també és present en alta proporció en les poblacions de la península Ibèrica i Sicília.  

D'altra banda, vuit poblacions del Marroc, Guinea, Malawi i Sud-àfrica s'han estudiat en comparació amb un conjunt de vuit poblacions addicionals d'Europa i l'Orient Mitjà. Les poblacions d'Àfrica mostren una major variabilitat genètica de les poblacions europees en tots caràcters genètics estudiats fins al moment. Això sembla indicar que les poblacions africanes tenen grandàries majors d'efectius que les europees. D'acord amb les seves freqüències genètiques, les vuit poblacions africanes s'agrupen, però es divideixen en dos subgrups. Aquestes són les poblacions del Marroc i les dels altres països africans. Les poblacions del sud d'Europa presenten nivells molt baixos d'africanització als gens nuclears. Atès que l'ADN nuclear i mitocondrial sovint mostren patrons discordants de la diferenciació en l'abella, l'ús d'ambdós tipus de marcadors és preferible en avaluar la filogeografia d'Apis mellifera i per determinar l'estat taxonòmic de les subespècies.

Font: Heredity

Més

RECOL·LECTORS DE MEL

Increïbles fotografies de Andrew Newey sobre els recol·lectors de mel a les muntanyes de l'Himalaia.

Veure l'exposició

Més