07 d’abril 2013
06 d’abril 2013
EL VERÍ D'ABELLA I LA SIDA
Craig Taylor
Nanopartícules fabricades a partir del verí d'abella poden matar el virus de la Sida
A principis de març es va publicar aquesta sorprenent informació en la que un nadó nascut a Mississippi va ser curat de VIH. Els investigadors de l'Escola Universitària de Medicina de Washington a St Louis han demostrat que les nanopartícules elaborades a partir de components presents en un verí d'abella poden matar el VIH. Els investigadors esperen tenir aviat aquest nou compost i desenvolupar un gel vaginal que podria prevenir la propagació de la malaltia.
La clau d'aquest descobriment, que va ser feta per Samuel A. Wickline i el seu equip de la Universitat de Washington, inclou pèptids com la Melitina citolitica que es troba en el verí d'abella, i que seria capaç de degradar l'embolcall protector que envolta el VIH. D'altra banda, aquestes nanopartícules carregades amb Melitina van deixar les cèl·lules circumdants il·leses, fet que possibilitaria el seu us com a virucida vaginal tòpic. A part, l'ús d'aquestes nanopartícules de Melitina possibilitarien el seu ús en contra d'altres malalties, com l'hepatitis B i C.
Informa: Joan Carles Sanchis
Informa: Joan Carles Sanchis
Informació: io9.com
Font complementària: la Universitat de Washington.
Vostè pot llegir l'estudi complet en Antiviral Therapy.
Vostè pot llegir l'estudi complet en Antiviral Therapy.
05 d’abril 2013
LA MEL PROTEGEIX EL NOSTRE ADN
blog.tauedu.org
La mel espanyola com a protectora de l'acció mutagènica d'alguns aliments que indueixen alteracions de l'ADN
La mel conté una varietat de substàncies químiques profilàctiques pel que fa a la seva acció antioxidant. D'altra banda, la dieta humana sovint conté compostos que causen danys a l'ADN cel·lular. En el present estudi es va investigar l'efecte protector de les tres mostres de mels espanyoles d'origen florals diferents (romaní, bruc i multifloral).
Els resultats de l'estudi suggereixen que l'efecte protector dels tres tipus de mels podria ser atribuït en part al contingut de compostos fenòlics presents en les mostres. Les mels amb el contingut fenòlic superior, bruc i multifloral, van ser les més efectives per protegir-nos de les alteracions de l'ADN induït per mutàgens presents en la dieta humana. A més, existiria la sospita que es produís també un possible efecte sinèrgic entre altres components menors presents en la mel i que també podrien tenir un efecte profilàctic en la salvaguarda cel·lular.
Informa: Maria Micó - ArtAlPas
04 d’abril 2013
ELS COMPONENTS WARRÉ
L'arna Warré és un rusc de desenvolupament vertical que redueix al màxim la quantitat de material necessari per a la seva explotació. Aquesta fou la idea bàsica de Emile Warré, tot i que posteriorment els diferents apicultors que l'han utilitzat han incorporat les seves pròpies variants.
La particularitat més important de les arnes Warré és que la manipulació es basa en cossos o elements sencers, evitant al màxim la manipulació amb quadres, tal com es fa en d'altres arnes com la Dadant, Layens o Langstroth. D'aquesta forma s'eviten moltes intervencions que en molts casos acaben essent estressants per a les abelles i molta feina per l'apicultor. Aquesta metodologia comporta un comportament poc agressiu de les abelles doncs les intervencions de l'apicultor són molt ràpides, amb poca pertorbació de la colònia, ja que moltes accions es poden fer sense abusar del fumador. A més les seves reduïdes dimensions, facilita el maneig i el transport per part d'un sol apicultor.
Aquest fet, però, no impedeix la explotació de l'arna Warré amb quadres clàssics, tot i que en realitat representi una pèrdua de les principals avantatges d'aquesta arna, essent necessari l'ús de filferros, làmines de cera i extractor. L'ús de quadres a més representa una pèrdua d'espai, doncs calen els passos d'abella laterals entre els quadres i les parets de l'arna, fet que no passa quan treballem amb llistons i deixem que les abelles fabriquin lliurament les seves bresques.
Quan apostem per la Warré, cal que ens plantegem un treball amb llistons, un mètode on les abelles es senten més comodes, doncs escullen lliurement la grandària de les cel·les i la cera és de nova fabricació, fet que repercuteix positivament en la salut de les abelles i el benestar de la colònia. L'apicultor tan sols proporciona una línia de cera enganxada en el llistó a fi de proporcionar un inici de bresca que l'abella cerera estirarà de forma vertical, aconseguint pans de bresca paral·lels i harmònics amb la biologia pròpia de l'abella.
Autor: Julio Rivas
ELS COMPONENTS WARRÉ
meldandorra.blogspot.com.es
L'arna Warré és un rusc de desenvolupament vertical que redueix al màxim la quantitat de material necessari per a la seva explotació. Aquesta fou la idea bàsica de Emile Warré, tot i que posteriorment els diferents apicultors que l'han utilitzat han incorporat les seves pròpies variants.
La particularitat més important de les arnes Warré és que la manipulació es basa en cossos o elements sencers, evitant al màxim la manipulació amb quadres, tal com es fa en d'altres arnes com la Dadant, Layens o Langstroth. D'aquesta forma s'eviten moltes intervencions que en molts casos acaben essent estressants per a les abelles i molta feina per l'apicultor. Aquesta metodologia comporta un comportament poc agressiu de les abelles doncs les intervencions de l'apicultor són molt ràpides, amb poca pertorbació de la colònia, ja que moltes accions es poden fer sense abusar del fumador. A més les seves reduïdes dimensions, facilita el maneig i el transport per part d'un sol apicultor.
03 d’abril 2013
ELS COLORS DEL POL·LEN
123rf.com
Una de les característiques que crida més l’atenció del pol·len és sens dubte la seva coloració. La varietat de colors del pol·len depèn bàsicament de dos factors: del seu origen botànic i de les substàncies que l’acompanyen (saliva, nèctar, fongs, pols...). De fet, per tots és sabut, que les persones quan comprem un producte ens deixem influenciar molt per la primera impressió i aquesta sol ser l’impacte visual. És per això que probablement té molta més acceptació un pol·len amb molta diversitat de colors que un pol·len monocromàtic. L’apicultor cal que es plantegi quin són els moments i llocs més adequats per fer una bona recollida de pol·len, entenent per això la seva abundància i diversitat. Per altra banda seria interessant fugir dels extensos monocultius, que ens aportaran poca riquesa pol·línica i de rebot un escàs valor biològic de les proteïnes, vitamines i greixos.
02 d’abril 2013
ALTERACIONES EN EL CEREBRO DE LAS ABEJAS
New Post
Otro estudio se suma a otros ya puclicados acerca de la influencia negativa de los pesticidas e insecticidas que contienen sustancias químicas conocidas como neonicotinoides, como causantes de daño cerebral en las abejas.
Dos grupos de investigación independientes han realizado experimentos para determinar los efectos de los nicotinoides mas utilizados en Europa y en los EE.UU. Los investigadores llevaron a cabo experimentos en la Universidad de Dundee en Escocia y en la Universidad de Newcastle en Inglaterra. Los resultados mostraron que si dichos pesticidas son capaces de llegar al cerebro de las abejas, sus efectos dañinos son claros, apareciendo problemas nerviosos en los mecanismos de aprendizaje y memoria.
Los investigadores descubrieron que las abejas expuestas a estas sustancias eran incapaces de aprender y recordar aromas de plantas elaboradoras de néctar necesario para su supervivencia. Los resultados son el objeto de estudio por los expertos que investigan la drástica reducción de las poblaciones de abejas en todo el mundo por una razón aún desconocida.
Las reacciones de la empresa Bayer Crop Science Limited, que produce pesticidas e insecticidas con estas sustancias han sido de rechazar sus conclusiones elagando que los resultados obtenidos en los laboratorios no son extrapolables a la situación de las abejas en la naturaleza.
Informa: Maria Micó - ArtAlPas
Font: New Post
01 d’abril 2013
CONTRA LA TOS I EL REFREDAT
ashpamama.blogspot.com
Aquest remei contra la tos i el refredat és 100% natural, i es pot aplicar a nens a partir d'1 any. És un preparat molt fàcil de fer i que funciona molt i molt bé!
Ingredients:
- 1/2 tassa de mel crua
- 1 ceba orgànica picada ben petita.
- 1 culleredeta de claus d'olor orgànics (enters o en pols).
- 1-2 culleredetes de gengibre.
Col·locarem tots els ingredients barrejats en una cassola i la taparem. A continuació la posarem al foc molt baix durant 20 minuts, tot evitant així que els ingredients perdin les seves propietats. A continuació colarem la mescla i podrem guardar el preparat dins d'un pot amb tapa.
* en nens petits administrarem una culleradeta com a màxim cada hora.
31 de març 2013
ANHEL DE LLIBERTAT
grist.org
30 de març 2013
POLL PETRIFICAT
srenstber.girlshopes.com
Aspergillus flavus és un fong oportunista que pot afectar tant al poll com a l’abella adulta. Aspergillus és un fong amb una amplia presència a la natura, i responsable de casos de zoonosi (contagi a humans).
La infecció comença amb la ingestió de les espores del fong que fa l'abella amb l’aliment. Aquestes espores germinen en el tub digestiu a nivell del ventricle, ocupant posteriorment els teixits tous de l’abdomen. A continuació les seves hifes penetren en l’aparell respiratori i a través de les tràquees arriben a tota la musculatura toràcica. Amb la mort de l’abella les hifes del fong surten a l’exterior, a on l’èxit reproductiu els garanteix un nou cicle gràcies a l’alliberament de les espores. En aquest cas no es formen ascs, a diferència de la micosi per Ascosphaera apis. El fong és capaç de fabricar toxines.
29 de març 2013
KEMENESMIHÁLYFA
El poble hongarès de
Kemenesmihályfa és petit, amb prou feines supera les 500 habitants. D'aquesta
petita vila ens crida l'atenció el seu escut d'armes que porta imprès unes
espigues de blat i una abella de la mel.
Enllaç oficial
28 de març 2013
ORIGEN EVOLUTIU DE LES ABELLES
Cornell University
El descobriment d'una abella de 100 milions d'anys d'edat incrustada dins d'un roca d'ambre situa l'origen de l'abella 35 milions d'anys més enllà del que es creia, segons Bryan Danforth professor associat d'entomologia de la Universitat d'Oregon.
L'article de la revista Science ens explica que els investigadors es pensaven que les abelles van aparèixer per primera vegada al voltant de 65 milions d'anys enrera, però el registre fòssil obtingut proporciona evidències d'un encestre més remot, una abella amb trets de vespa, fet que suggereix un vincle evolutiu entre vespes i abelles.
Les diferents línies d'investigació no es posen d'acord en els llinatges dels diferents tipus d'abelles, i sobretot del seu origen geogràfic, doncs existeixen versions que parlen d'un origen asiàtic i autralià de les abelles, en canvi Danforth apostaria per un origen africà, essent les abelles tan antigues com les plantes amb flors, fet que ajudaria a explicar la diversificació evolutiva conjunta d'abelles i plantes.
27 de març 2013
APITERÀPIA (2a PART)
marnys.com
La miel es un auténtico bálsamo interno para todos nuestros órganos y procesos.
Actúa también como una esponja ante intoxicaciones o excesos.
El polen es como comer fecundas flores a puñaditos. No obstante, procede del
néctar de éstas. Nos aporta fibra, vitaminas en generosas cantidades y
altamente absorbibles, minerales en cantidad, y aminoácidos de gran calidad.
La cera de abeja es muy rica en vitamina A, lo que ayuda en nuestra visión,
pelo y uñas, básicamente.
La jalea real es para estados altamente asténicos. Realmente es un fluído muy
energético, con gran poder nutritivo.
26 de març 2013
XUPA-XUPS DE PLÀTAN ARREBOSSATS AMB MEL I AMETLLA
Un postre en forma de xupa-xups, mmm!!!
Ingredients:
Ingredients:
- 2 plàtans
- 200g de ametlla en trossets
- 4 cullerades de mel
- 200g de confeti
Preparació:
Delicooks.com
- En una safata de forn col·locarem les ametlles a 180ºC durant uns minuts fins que agafin un color un xic daurat.
- Pelarem els plàtans i els tallarem pel mig. Els punxarem amb un escura-dents llarg pel costat del tall i els untarem amb mel i els arrebossarem amb ametlles torrades
- Emplanerem uns gots amb confetí i col·locarem els xupa-xups... i ja els podem servir.
Delicooks.com
25 de març 2013
Treball sanitari profilàctic
La sanitat apícola troba un pilar fonamental en la profilaxi, ja que es tracta d’una disciplina veterinària molt condicionada per la manca de recursos terapèutics.
Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. En canvi, afortunadament, la gran majoria no emmalalteixen, restant indemnes de tal perillosa presència. L’explicació d’aquest fet és bastant simple i es basa en el vigor i rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor. Parlarem doncs de patologia apícola, quan algun fenomen endogen o exogen pertorba aquest equilibri, desencadenant-se un progressiu debilitament de la colònia.
Un element a tenir en compte és que les malalties de les abelles solen iniciar-se en una o poques arnes i a partir d’aquí es disseminen per tot l’arnar o rusquer, en molts casos afavorides per gran mobilitat que tenen les abelles i la pròpia activitat manipulativa de l’apicultor. Cal doncs fer un clar incís en tots aquells factors predisponents, que, d’una manera o altra, poden trencar l’equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn, alterant el ritme productiu i la pròpia viabilitat de les colònies.
Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. En canvi, afortunadament, la gran majoria no emmalalteixen, restant indemnes de tal perillosa presència. L’explicació d’aquest fet és bastant simple i es basa en el vigor i rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor. Parlarem doncs de patologia apícola, quan algun fenomen endogen o exogen pertorba aquest equilibri, desencadenant-se un progressiu debilitament de la colònia.
Un element a tenir en compte és que les malalties de les abelles solen iniciar-se en una o poques arnes i a partir d’aquí es disseminen per tot l’arnar o rusquer, en molts casos afavorides per gran mobilitat que tenen les abelles i la pròpia activitat manipulativa de l’apicultor. Cal doncs fer un clar incís en tots aquells factors predisponents, que, d’una manera o altra, poden trencar l’equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn, alterant el ritme productiu i la pròpia viabilitat de les colònies.
La disposició de les arnes
Un primer element a tenir en compte és la climatologia, tot i que aquest és un factor incontrolable per part de l’apicultor, és bo que conegui les particularitats climàtiques de l’emplaçament escollit, així com l’historial clínic de la zona, el grau d’incidència de les diferents patologies estacionals, així com la quantitat i qualitat de la flora mel·lífera, sigui flora silvestre o conreada. L’apicultor cal que defugi del treball rutinari i sigui un gran observador de l’entorn immediat de les seves arnes, on la planificació dels assentaments és bàsic, intentant no superar les 50 caixes per arnar i mantenir una distància mínima d’uns 5 km amb d’altres arnars veïns.L’apicultor cal que valori la millor orientació on col·locar les arnes (Sud/Sud-est), buscant sempre una bon lloc per rebre la sortida del sol i afavorir el fototropisme positiu de les abelles, de manera que quedin resguardades dels vents dominants de la zona i la humitat. També és important mantenir una distància mínima d’1 m entre les arnes, evitant distribucions excessivament monòtones (no més de 10 arnes en una mateixa línia), que afavoreixen la deriva de les abelles. Les arnes cal situar-les un xic elevades del sòl, i en cas de no disposar de fons sanitari amb una lleugera inclinació cap endavant, afavorint així un pendent vers el trescador que permet l’evacuació senzilla dels residus i les humitats de la colònia. A l’estiu és important proporcionar abeuradors de qualitat per a les abelles, amb mecanismes flotants que eviten l’ofegament del bestiar.
El maneig apícola
El maneig apícola
L’apicultor cal que sigui conscient que quan visita les abelles està pertorbant una comunitat molt ben estructurada i organitzada, una presència que provoca un estrès a les abelles. De fet, un bon maneig s’inicia sense tocar les arnes, tot valorant l’entorn immediat al trescador, la presència d’herbes massa altes que obstrueixen el vol de les abelles, l’entrada abundant de pol·len, la presència de mascles, l’agressivitat, l’acumulació i la morfologia dels cadàvers, la visualització dels residus o de serradures de cera... paràmetres que ens poden donar una primera pista del vigor o estat sanitari d’una arna.
Un cop obrim la caixa, un maneig curós respecta al màxim la col·locació original dels diferents quadres que conformen l’arna, afavorint una renovació periòdica (1/3 cada any) de la cera present en el cos de cria, fet que garanteix la disminució dels reservoris d’espores i càrregues microbianes, així com proporciona cel·les netes i de grandària suficient per una posta de qualitat. El moviment inadequat dels quadres del cos de cria de l’arna pot a més interferir en l’òptima eficiència assistencial que fan les obreres mainaderes sobre els immadurs. L’apicultor cal que sàpiga que el niu de cria és una entitat única per a les abelles, encara que englobi uns quants quadres. És per això que hem d’intentar trencar el mínim possible la disposició d’aquests quadres, afavorint d’aquesta forma la termoregulació de la zona i l’alimentació eficient de les larves. Solament podrem intercalar algun quadre en aquesta zona, quan la climatologia externa ens ho permeti i el creixement poblacional de l’arna sigui molt gran Amb aquesta acció volem afavorir l’engrandiment de la zona de cria i per tant estimular la posta de la cria.
Per altra banda, la manipulació de les arnes implica la recol·lecció involuntària de residus que queden enganxats en els brescadors, raspalls, guants, vestits... de l’apicultor. L’apicultor, doncs, es pot convertir fàcilment en el vector disseminador d’una patologia infecciosa dins l’arnar. Davant de la sospita d’una arna malalta, l’actitud ha de ser de precaució, deixant-la pel final i netejant curosament el materiali estrisemprats. En cas d’un diagnòstic positiu procedirem al seu tractament i si tenim la infrastructura, mourem l’arna fins a una arnar hospital, que ens protegeix de la deriva natural de les abelles i per tant de la possible disseminació de la patologia. En cap cas, deixarem una arna morta entre les arnes vives, ja que la curiositat i el pillatge de les abelles, afavoreixen la dispersió dels paràsits o causants de la mort d’aquesta colònia. Les caixes mortes han de ser degudament rascades, flamejades i desinfectades, com es descriu en el programa de desinfecció descrit dins d’aquest Programa Sanitari.
En definitiva, l’apicultor ha de ser un autèntic ramader del seu bestiar, per tant cal que programi les seves visites i anoti totes les incidències que observa durant la seva activitat. Només d’aquesta manera es possible optimitzar i rentabilitzar al màxim el nostre temps i la productivitat de les nostres abelles.
La biologia de l’abella
Un cop obrim la caixa, un maneig curós respecta al màxim la col·locació original dels diferents quadres que conformen l’arna, afavorint una renovació periòdica (1/3 cada any) de la cera present en el cos de cria, fet que garanteix la disminució dels reservoris d’espores i càrregues microbianes, així com proporciona cel·les netes i de grandària suficient per una posta de qualitat. El moviment inadequat dels quadres del cos de cria de l’arna pot a més interferir en l’òptima eficiència assistencial que fan les obreres mainaderes sobre els immadurs. L’apicultor cal que sàpiga que el niu de cria és una entitat única per a les abelles, encara que englobi uns quants quadres. És per això que hem d’intentar trencar el mínim possible la disposició d’aquests quadres, afavorint d’aquesta forma la termoregulació de la zona i l’alimentació eficient de les larves. Solament podrem intercalar algun quadre en aquesta zona, quan la climatologia externa ens ho permeti i el creixement poblacional de l’arna sigui molt gran Amb aquesta acció volem afavorir l’engrandiment de la zona de cria i per tant estimular la posta de la cria.
Per altra banda, la manipulació de les arnes implica la recol·lecció involuntària de residus que queden enganxats en els brescadors, raspalls, guants, vestits... de l’apicultor. L’apicultor, doncs, es pot convertir fàcilment en el vector disseminador d’una patologia infecciosa dins l’arnar. Davant de la sospita d’una arna malalta, l’actitud ha de ser de precaució, deixant-la pel final i netejant curosament el materiali estrisemprats. En cas d’un diagnòstic positiu procedirem al seu tractament i si tenim la infrastructura, mourem l’arna fins a una arnar hospital, que ens protegeix de la deriva natural de les abelles i per tant de la possible disseminació de la patologia. En cap cas, deixarem una arna morta entre les arnes vives, ja que la curiositat i el pillatge de les abelles, afavoreixen la dispersió dels paràsits o causants de la mort d’aquesta colònia. Les caixes mortes han de ser degudament rascades, flamejades i desinfectades, com es descriu en el programa de desinfecció descrit dins d’aquest Programa Sanitari.
En definitiva, l’apicultor ha de ser un autèntic ramader del seu bestiar, per tant cal que programi les seves visites i anoti totes les incidències que observa durant la seva activitat. Només d’aquesta manera es possible optimitzar i rentabilitzar al màxim el nostre temps i la productivitat de les nostres abelles.
La biologia de l’abella
L’abella de la mel ibèrica, coneguda com abella negra, és espècie d'interès especial a Catalunya (DECRET 110/2003, de 15 d'abril). Un decret que vol preservar la rusticitat d’aquesta abella fet que li dóna a l’abella un plus de resistència davant les patologies i contingències ecològiques del nostre àmbit geogràfic. La utilització de races forànies seleccionades (amb criteris exclusivament productius) queda descartada a la pròpia normativa de l’apicultura ecològica, que recomana utilitzar els haplotips locals. Les obreres amb bona aptitud netejadorasón capaces de detectar la mortalitat natural o patològica de les larves i nimfes, extraient-ne els cadàvers de les cel·les i netejar les seves parets. Igualment, quan detecten un intrús, sigui abelles forànies o paràsits invasors, actuen amb energia i contundència fins a provocar la seva mort. Per altra banda, el coneixement de les particularitats anatòmiques i biològiques de l’abella, permet a l’apicultor detectar les alteracions morfològiques que provoquen algunes malalties, així com la capacitat de diferenciar la mortalitat deguda a la renovació natural que fan les abelles de la mortalitat induïda per les diferents patologies.
Els efectius dins d’una colònia
Els efectius dins d’una colònia
Les arnes sanes presenten un equilibri entre els seus efectius, ja siguin ous, larves, nimfes, obreres, abellots i reines. La quantitat de bestiar ens permetrà valorar el vigor de l’arna, considerant una colònia com a forta si presenta de 6 a 7 espais entre quadres plens d’abella. Aquest factor és molt important ja que serveix per decidir si és possible o no la partició de la família de les abelles a fi de crear un eixam artificial. Cal tenir present, que les arnes més fortes són les que habitualment tenen menys problemes sanitaris. A més, la vigorositat d’una colònia ens permet planificar la manera com ha d’hivernar la colònia, buscant la proporció justa entre el volum total de l’arna i la quantitat de reserves energètiques que necessitarà per superar la parada hivernal, i si caldrà o no realitzar una alimentació artificial de reforç, per així garantir una bona arrencada primaveral. De rebot, la quantitat d’abella ens pot modificar la posologia del sanejament sanitari, sobretot quan la terapèutica utilitza productes ecològics.
El niu de cria
El niu de cria
El cor de l’arna o rusc és sens dubte el binomi que s’estableix entre la capacitat de posta de la reina i la homogeneïtat de la zona de cria. La reina, com a única femella fèrtil, és la que fa possible la renovació generacional de les abelles de la colònia, per tant l’apicultor ha de conèixer el seu ritme de posta i sobretot la seva vellesa, doncs una reina experimenta una caiguda de posta a partir del seu tercer any de vida. La qualitat d’una reina determina doncs, el bon recanvi dels efectius dins l’arna, per tant cal que la reina sigui jove i presenti una capacitat de posta homogènia i contínua. Aquest darrer paràmetre el podrem valorar a partir d’una simple inspecció de l’àrea de cria dels diferents quadres que ocupa. De fet una bona reina inicia la posta des del centre d’un quadre i va ponen ous en les diferents cel·les tot dibuixant una espiral. Si l’apicultor ressegueix aquest dibuix, pot observar fàcilment les diferents fases que engloba el desenvolupament dels immadurs.
En cas de detectar desordre o anomalies, l’apicultor pot trobar-ne la resposta en dos possibles causes: o bé una reina excessivament desgastada, vella o genèticament ineficaç, o bé un procés patològic independent a la posta de la reina, on els immadurs que van morint són extrets per les obreres netejadores, i les cel·les lliures són reompler-tes amb nous ous. Aquest fet provoca un clar desordre dins del niu de cria. Per altra banda, una cria sana és fàcilment identificable, on el percentatge d’eclosió dels ous és molt alta i les larves tenen un color blau marfil, col·locades correctament en el fons d’una cel·la oberta, i pel que fa les nimfes, la desoperculació de les cel·les segellades ens permet valorar-ne el seu procés normal de metamorfosi i la presència o no de parasitació per varroa.
En cas de detectar desordre o anomalies, l’apicultor pot trobar-ne la resposta en dos possibles causes: o bé una reina excessivament desgastada, vella o genèticament ineficaç, o bé un procés patològic independent a la posta de la reina, on els immadurs que van morint són extrets per les obreres netejadores, i les cel·les lliures són reompler-tes amb nous ous. Aquest fet provoca un clar desordre dins del niu de cria. Per altra banda, una cria sana és fàcilment identificable, on el percentatge d’eclosió dels ous és molt alta i les larves tenen un color blau marfil, col·locades correctament en el fons d’una cel·la oberta, i pel que fa les nimfes, la desoperculació de les cel·les segellades ens permet valorar-ne el seu procés normal de metamorfosi i la presència o no de parasitació per varroa.
Els productes apícoles
Les abelles ens proporcionen una gamma de productes molt gran (mel, melat, pol·len, pròpolis, cera, gelea i verí), substàncies que totes elles tenen una funcionalitat biològica dins de l’arna. L’apicultor s’aprofita de la generosa capacitat recol·lectora de les abelles, extraient de l’arna sana els nombrosos excedents que es produeixen. Cal doncs, ser prudents i no sobreexplotar les arnes, evitant fer extraccions abusives que ens obligaran posteriorment a una alimentació artificial. Les arnes més sanes i generalment més productives són aquelles que poden viure de les seves reserves, ja que els productes apícoles aporten a les abelles propietats nutricionals i antisèptiques que difícilment poden suplir els pinsos del mercat. Les abelles necessiten una dieta equilibrada en glúcids, greixos, proteïnes, vitamines i oligoelements. La mel és una font molt bona de sucres, un principi actiu que es transforma en energia de disponibilitat immediata per a les abelles. La resta de productes són obtinguts bàsicament del pol·len. Els greixos garanteixen reserves energètiques a llarg plaç per a una bona hivernació de les abelles i les proteïnes són l’aliment que fa possible el creixement de les larves i el bon estat corporal i immunològic de les abelles adultes. De fet, en aquest principi es basa l’apicultura ecològica, una arna que ens proporciona una gran diversitat de productes, però que la seva explotació mai és asfixiant, de manera que l’apicultor deixa prou excedents perquè les abelles puguin superar perfectament el període hivernal.
El coneixement i control d’aquests factors predisponents per part de l’apicultor pot, en molts casos, afavorir i millorar la productivitat i rendibilitat de les explotacions apícoles, partint sempre de la premissa que una arna forta i vigorosa és quasi sempre una arna sana i productiva.
Les abelles ens proporcionen una gamma de productes molt gran (mel, melat, pol·len, pròpolis, cera, gelea i verí), substàncies que totes elles tenen una funcionalitat biològica dins de l’arna. L’apicultor s’aprofita de la generosa capacitat recol·lectora de les abelles, extraient de l’arna sana els nombrosos excedents que es produeixen. Cal doncs, ser prudents i no sobreexplotar les arnes, evitant fer extraccions abusives que ens obligaran posteriorment a una alimentació artificial. Les arnes més sanes i generalment més productives són aquelles que poden viure de les seves reserves, ja que els productes apícoles aporten a les abelles propietats nutricionals i antisèptiques que difícilment poden suplir els pinsos del mercat. Les abelles necessiten una dieta equilibrada en glúcids, greixos, proteïnes, vitamines i oligoelements. La mel és una font molt bona de sucres, un principi actiu que es transforma en energia de disponibilitat immediata per a les abelles. La resta de productes són obtinguts bàsicament del pol·len. Els greixos garanteixen reserves energètiques a llarg plaç per a una bona hivernació de les abelles i les proteïnes són l’aliment que fa possible el creixement de les larves i el bon estat corporal i immunològic de les abelles adultes. De fet, en aquest principi es basa l’apicultura ecològica, una arna que ens proporciona una gran diversitat de productes, però que la seva explotació mai és asfixiant, de manera que l’apicultor deixa prou excedents perquè les abelles puguin superar perfectament el període hivernal.
El coneixement i control d’aquests factors predisponents per part de l’apicultor pot, en molts casos, afavorir i millorar la productivitat i rendibilitat de les explotacions apícoles, partint sempre de la premissa que una arna forta i vigorosa és quasi sempre una arna sana i productiva.
Esteve Miràngels
Veterinari d'abelles
veterinari@apicesteve.cat
677029675
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
