ELS COLORS DEL POL·LEN

Share
123rf.com

Una de les característiques que crida més l’atenció del pol·len és sens dubte la seva coloració. La varietat de colors del pol·len depèn bàsicament de dos factors: del seu origen botànic i de les substàncies que l’acompanyen (saliva, nèctar, fongs, pols...). De fet, per tots és sabut, que les persones quan comprem un producte ens deixem influenciar molt per la primera impressió i aquesta sol ser l’impacte visual. És per això que probablement té molta més acceptació un pol·len amb molta diversitat de colors que un pol·len monocromàtic. L’apicultor cal que es plantegi quin són els moments i llocs més adequats per fer una bona recollida de pol·len, entenent per això la seva abundància i diversitat. Per altra banda seria interessant fugir dels extensos monocultius, que ens aportaran poca riquesa pol·línica i de rebot un escàs valor biològic de les proteïnes, vitamines i greixos.


Les coloracions del pol·len van des del blanc – crema de l’acàcia (Robinia pseudoacacia), al groc del gira-sol (Helianthus annuus), al vermell de l’esbarzer (Rubus ulmifolius), al verd dels trèbols (Trifolium sp.), al violeta de la llengua de bou (Echium vulgare), al negre del gallaret (Papaver roheas)... i totes les seves tonalitats intermèdies. 

El pol·len com aliment destaca, a diferència de la mel, per la seva riquesa nutritiva. Les proteïnes són un aliment plàstic imprescindible pel bon creixement de les larves i la seva posterior metamorfosi. Les proteïnes determinen un bon desenvolupament dels diferents teixits musculars i glandulars de l’abella, així com la important tasca de renovació cel·lular que el desgast de la intensa vida de les abelles demana. Un error freqüent per part de l’apicultor és pensar que tots els pòl·lens són iguals, i que el seu abastament queda garantit durant l’època de recol·lecció. En aquests darrers anys l’apicultura ha vist com les colònies d’abelles han patit un clar retrocés, fenomen que en molts casos s’ha relacionat amb el síndrome del desabellament. Una de les possibles causes d’aquest brot podria ser la mala alimentació en proteïnes i greixos de les abelles, ja sigui per una climatologia adversa que ha condicionat la producció i riquesa dels pòl·lens, però també per l’afany recol·lector de l’apicultor, que inconscientment escanya la supervivència de les abelles i que una alimentació artificial difícilment pot suplir. 

Autor: Esteve Miràngels - Manual del maneig de les abelles