ELS COMPONENTS WARRÉ

Share
 meldandorra.blogspot.com.es

L'arna Warré és un rusc de desenvolupament vertical que redueix al màxim la quantitat de material necessari per a la seva explotació. Aquesta fou la idea bàsica de Emile Warré, tot i que posteriorment els diferents apicultors que l'han utilitzat han incorporat les seves pròpies variants.

La particularitat més important de les arnes Warré és que la manipulació es basa en cossos o elements sencers, evitant al màxim la manipulació amb quadres, tal com es fa en d'altres arnes com la Dadant, Layens o Langstroth. D'aquesta forma s'eviten moltes intervencions que en molts casos acaben essent estressants per a les abelles i molta feina per l'apicultor. Aquesta metodologia comporta un comportament poc agressiu de les abelles doncs les intervencions de l'apicultor són molt ràpides, amb poca pertorbació de la colònia, ja que moltes accions es poden fer sense abusar del fumador. A més les seves reduïdes dimensions, facilita el maneig i el transport per part d'un sol apicultor.


Aquest fet, però, no impedeix la explotació de l'arna Warré amb quadres clàssics, tot i que en realitat representi una pèrdua de les principals avantatges d'aquesta arna, essent necessari l'ús de filferros, làmines de cera i extractor. L'ús de quadres a més representa una pèrdua d'espai, doncs calen els passos d'abella laterals entre els quadres i les parets de l'arna, fet que no passa quan treballem amb llistons i deixem que les abelles fabriquin lliurament les seves bresques.

Quan apostem per la Warré, cal que ens plantegem un treball amb llistons, un mètode on les abelles es senten més comodes, doncs escullen lliurement la grandària de les cel·les i la cera és de nova fabricació, fet que repercuteix positivament en la salut de les abelles i el benestar de la colònia. L'apicultor tan sols proporciona una línia de cera enganxada en el llistó a fi de proporcionar un inici de bresca que l'abella cerera estirarà de forma vertical, aconseguint pans de bresca paral·lels i harmònics amb la biologia pròpia de l'abella.

Autor: Julio Rivas