08 de gener 2014

ISLAS ALAND

ikuska.com

Decisión de Ejecución de la Comisión de 11 de octubre de 2013 por la que se declaran partes de la Unión indemnes de varroasis de las abejas y se establecen garantías suplementarias para que mantengan tal estatuto sanitario, tal como exigen el comercio dentro de la Unión y la importación.

La varroasis de las abejas figura en el anexo B de la Directiva 92/65/CEE. Está causada por ácaros del género Varroa, ectoparásitos cuya presencia ha sido notificada en todo el mundo.  

El artículo 15 de la Directiva 92/65/CEE establece que, en caso de que un Estado miembro considere que su territorio está total o parcialmente libre de una de las enfermedades mencionadas en su anexo B, debe presentar a la Comisión las justificaciones correspondientes, sobre la base de las cuales debe adoptarse una decisión.

07 de gener 2014

L'INICI D'UNA LLARGA CONVIVÈNCIA

Oli de Mantenga

Les arrels de l’apicultura podriem buscar-les dins de les primeres cultures urbanes i agrícoles aparegudes en la rodalia de la Mediterrània, un terreny ben adobat per al naixement de noves tecnologies. No es conserven vestigis que demostren aquest fet, però és molt possible que al mateix temps que s’incorporaven les arts agrícoles i que s’introduïa la domesticació de certs animals, començara també a practicar-se un tipus d’apicultura ancestral. L’art de mantenir les abelles dins d’habitacles construïts per l’home, els ruscs, per poder recollir periòdicament els seus productes, sembla que va anar forjant-se des d’aquells temps, uns 8.000 anys abans de Crist. Ja es feien objectes de ceràmica i cistelleria i segurament d’aquests materials (argila, vímet i canya) es feren els primers ruscs.

06 de gener 2014

Estatuts aprovats!!!





Hola Abellaires!


Ja hem tancat l'Enquesta sobre els Estatuts dels Abellaires. Com veureu en el document adjunt que rebreu per correu electrònic, queden aprovats amb 17 vots a favor i 0 en contra.

Aquest era l'últim pas que ens quedava per poder procedir amb la sol·licitud d'inscripció dels Abellaires en el Registre General d'Entitats Jurídiques, com a associació.
 
Us mantindrem informats de les diferents gestions i tràmits que anem fent.

Bon any!!
Sònia

THE BEEHAUS

Omlet

El Beehaus és un nou tipus de rusc especialment dissenyat per mantenir les abelles en el seu jardí o en el seu terrat. Desenvolupat per proporcionar a les seves abelles una llar segura i moderna en el qual practicar l'afició apícola és senzill i divertit. El Beehaus es ven amb tots els accessoris que les seves abelles necessiten. 

El Beehaus de Omlet fa de l'apicultura i la recol · lecció de la seva pròpia mel un hobby del tot gratificant. Les abelles són probablement la ramaderia més fascinant que existeix i sens dubte un dels animals productors d'aliments més petits que hom pot tenir a casa.  

Informa: Julio Rivas

05 de gener 2014

04 de gener 2014

Diagnòstic de camp de les malalties de les abelles

Pere Font

La idea bàsica d'aquesta formació és la de possibilitar una identificació diferencial de les principals malalties de les abelles, tot proporcionant protocols diagnòstics esquemàtics i ben estructurats, a fi de facilitar la feina de camp dels apicultors. 

Durant la conferència plantejarem qüestionaris ordenats per tal de resoldre cassos clínics reals, a fi de posar en pràctica aquesta metodologia diagnòstica.

Els participants rebran apunts amb aquest protocol d’actuació davant de les abelles. 

Lloc: Centre d'Empreses - LES PRESES,  

Data: 11 de gener de 2014

PROGRAMA          Cartell

Presentació de la Jornada - 9:30 h
Sr. Pere Vila, Alcalde de Les Preses

Reconeixement de les principals malalties de les abelles -  9:45 h
Sr.Esteve Miràngels, Veterinari d’abelles

Pausa - 11:30 h

Casos clínics i tractaments a seguir - 11:50 h
Sr.Esteve Miràngels, Veterinari d’abelles 

Visita Guiada al Parc de Pedra Tosca - 13:00 h

Cloenda de la jornada - 14:00 h

INSCRIPCIONS: La jornada és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament a l’e.mails pedratosca11@gmail.com o bé abellaires@apicesteve.cat, o al Telèfon 972 69 48 97 (on cal deixar-hi missatge) 

Organitza: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient, Parc de Pedra Tosca, Ajuntament de les Preses i Col·lectiu d'Abellaires

MIEL DE TENERIFE

acomerya.com

Las Islas Canarias constituyen el lugar del mundo donde hay la más grande diversidad de mieles. Esto es debido a la cantidad y diversidad de las flores y plantas que podemos encontrar. La miel Tinerfeña o Canaria es única, gracias a cantidades de plantas y flores endémicas (Tajinaste, Retama del Teide, Relinchón..).
 
Las mieles de Tenerife están obtenidas en casi 10.000 colmenas, sobre todo el territorio. 500 apicultores dedican todos sus cuidados a estas pequeñas colmenas. 

La abeja autóctona es la abeja negra Canaria. Ella permite producir mas o menos 150 000 kg de miel por año, le que representa 50% de la totalidad de la miel obtenida en las islas Canarias.

03 de gener 2014

DIAGNOSTIC DE CAMP DE LES MALALTIES DE LES ABELLES

Pere Font

La idea bàsica d'aquesta formació és la de possibilitar una identificació diferencial de les principals malalties de les abelles, tot proporcionant protocols diagnòstics esquemàtics i ben estructurats, a fi de facilitar la feina de camp dels apicultors. 

Durant la conferència plantejarem qüestionaris ordenats per tal de resoldre cassos clínics reals, a fi de posar en pràctica aquesta metodologia diagnòstica.

Els participants rebran apunts amb aquest protocol d’actuació davant de les abelles. 

Lloc: Centre d'Empreses - LES PRESES,  

Data: 11 de gener de 2014

PROGRAMA                           Cartell

02 de gener 2014

DIVISIÓ SIMPLE D'UNA ARNA WARRÉ


L'arna Warré és una colònia de tipus vertical, o sigui arnes que permeten la incorporació d’elements, alces o cossos a fi d’engrandir el volum de la caixa. Aquesta arna es caracteritza també per tenir un cos de cria relativament petit, i aquest fet provoca que la reina també realitzi posta en l’alça superior al cos de cria, ja que un de sol se li fa petit.

Iniciarem aquest procediment tot seleccionant una arna ben forta i poblada, i que tingui un niu de cria gros, o sigui que ocupi dos alces. Al costat d’aquesta arna seleccionada col·locarem una arna buida formada per una alça amb els seus llistons preparats i amb un fons sanitari incorporat. Tindrem la precaució de mantenir la seva piquera o trescador tancat.

En aquest moment procedirem a retirar de la colònia mare l’element superior sense treure-li la tapa, i el posarem damunt de la nova arna que hem preparat. Tapem la colònia original.

Totes aquestes accions requereixen d’un moviments precisos per part de l’apicultor, tot utilitzant molt poc fum, doncs el seu abús ens pot provocar un repartiment poc equitatiu del volum poblacional entre les dues arnes.

En menys de dos minuts hem aconseguit dividir una colònia Warré sense necessitat d’alterar significativament la seva biologia diària.

Si analitzem el resultat tenim: una colònia mare que ha perdut la majoria de les seves provisions i amb la meitat del seu niu de cria, però ha conservat la majoria de les abelles recol·lectores que seguiran aportant nèctar i pol·len, però que si el temps empitjora, haurem de tenir la previst aliment per mantenir-les.

Per altra banda, l’arna nova s’ha quedat amb la majoria de reserves de mel i pol·len i amb l’altra meitat del niu de cria. També compta amb un volum considerable d’abella mainadera però amb poca abella recol·lectora, fet que repercutirà en una disminució temporal en l’entrada de nous nèctars i pòl·lens. De totes maneres les abelles ràpidament corregiran aquest desequilibri. Controlarem les reserves en tot moment i valorarem si cal alimentar.

La colònia que s’hagi quedat amb la reina manifestarà ràpidament una important intensitat de posta i ens mostrarà noves bresques que en el cos inferior que està buit. Per contra, la colònia sense reina, començarà a generar realeres a partir de les larves de menys de tres dies.

Un mes més tard controlarem les dues arnes fruit d’aquesta divisió simple. La colònia que va mantenir la reina original haurà omplert tot l’element inferior i ens demanarà una nova alça que afegirem per la seva part inferior.

L’altra arna haurà perdut unes tres setmanes de posta, el temps de generar una nova reina, i es presentarà com una arna un xic endarrerida, però amb poc temps es recuperarà i ens demanarà igualment un nou element.

Si es dóna el cas que no hi ha nova reina, i que per tant no observem posta, el procés ha fallat i ens veurem obligat a reunir les colònies tot forçant una adopció.

Autor: Julio Rivas 

Foto: leruchewarré

DIVISIÓ SIMPLE D'UNA ARNA WARRÉ

www.ruchewarre.net

L'arna Warré és una colònia de tipus vertical, o sigui arnes que permeten la incorporació d’elements, alces o cossos a fi d’engrandir el volum de la caixa. Aquesta arna es caracteritza també per tenir un cos de cria relativament petit, i aquest fet provoca que la reina també realitzi posta en l’alça superior al cos de cria, ja que un de sol se li fa petit.

Iniciarem aquest procediment tot seleccionant una arna ben forta i poblada, i que tingui un niu de cria gros, o sigui que ocupi dos alces. Al costat d’aquesta arna seleccionada col·locarem una arna buida formada per una alça amb els seus llistons preparats i amb un fons sanitari incorporat. Tindrem la precaució de mantenir la seva piquera o trescador tancat.

En aquest moment procedirem a retirar de la colònia mare l’element superior sense treure-li la tapa, i el posarem damunt de la nova arna que hem preparat. Tapem la colònia original.


01 de gener 2014

ESTUDIOS CIENTÍFICOS HALLAN ACTITUDES SIMILARES ENTRE EL HOMBRE Y LA ABEJA


¿Cuántas personas no pueden empezar el día sin su taza de café? Lo sorprendente es que también se ha descubierto que la cafeína tiene incidencia en el comportamiento de algunas especies animales. Miles de científicos investigan año tras año el mundo animal y en sus estudios hallan a veces curiosos paralelismos con el ser humano, y no sólo en experimentos con monos. Así, las abejas ponen en funcionamiento su cerebro con cafeína y a las llamas les gustan más los medicamentos si están mezclados con una rica crema. Y es que en algunos estudios con animales publicados en 2013 es fácilmente reconocible un comportamiento humano.
 La vida nocturna salvaje cansa. Y sólo una cosa ayuda: el café.

31 de desembre 2013

BALANÇ 2013

www.sierg.org

Acabem un atre any a Ecolluita, contents de la feina feita i amb ganes de continuar endavant. Tanquem el 2013 amb més de 330 articles publicats, 80 més que el 2012. Per fer possible aquest treball comptem amb una 15 de col·laboradors que ens proporcionen els articles que us oferim cada dia. També hem augmentat el nostre número de lectors, amb mitjanes diaries de 75 lectors que ens han permès arribar fins als 2300 lectors mensuals.

També estem oberts al Twitter, una aplicació que ens ha permès publicar simultàniament tots els nostres articles i així afavorir la interconnexió amb els nostres lectors i seguidors. Actualment estem apunt d'arribar als 300 seguidors. Ens trobareu a @ecolluita.

Volem també informar-vos que aquest final d'any és també especial per a nosaltres per un altre motiu, doncs a partir del gener del 2014 passarem a formar part de la família del Col·lectiu d'Abellaires, una associació apícola de nova creació formada per apicultors compromesos amb la sostenibilitat i l'ecologia. Aquests abellaires ens han transmés la seva voluntat de participar activament en la estimulant tasca de fer arribar el món fantàstic de les abelles a la nostra societat. 

El treball conjunt d'Ecolluita i el Col·lectiu d'Abellaires pretén aglutinar molts apicultors i enamorats de la natura en un mateix cercle d'interelació a fi de maximitzar les potencialitats de cadascun dels seus membres i oferir al públic els millors productes apícoles del mercat.

En nom de la redacció que m'ajuda a l'edició d'aquest diari, us desitjo un molt bon final d'any i un proper 2014, ple de felicitat, cooperació i llibertat!

Redacció d'Ecolluita

30 de desembre 2013

Votació dels Estatuts


Hola Abellaires, 

Avui dilluns dia 30 de desembre, els abellaires rebeu a la vostra bústia de mails els Estatuts definitius en primera instància. 

El dia 1 tots els abellaires donats d'alta rebreu via correu electrònic una invitació per votar-los. Teniu de temps fins el 5 de gener del 2014.
Recordeu participar!! 
I si teniu alguna dificultat podeu enviar-me el vostre vot al meu correu.


Que tingueu un feliç 2014 ple de Mel!!

Sònia - Comissió d'estatuts

Fotografia: Votació dels Estatuts d'Òmnium Cultural

LES PLANTES I EL NÈCTAR (2a PART)

Jordi Bertran
El nèctar també conté aigua i la presència en concentracions baixes (0,5-1%) d’aminoàcids, proteïnes, àcids orgànics, vitamines, lípids, substàncies aromàtiques, minerals, antioxidants, etc. Aquestes substàncies d’origen vegetal es conserven a les mels i els hi confereixen un valor afegit d’aliment funcional. Aquestes propietats es perden si les mels estan pasteuritzades o s’escalfen per sobre dels 35-40ºC.

 La secreció de nèctar és molt variable. Una mateixa espècie pot triplicar la seva producció de nèctar en funció de factors endògens o ambientals.

 Les flors segreguen més nèctar quan la humitat relativa de l’aire és elevada, per exemple al matí. D’altra banda, la producció de nèctar pot variar en una mateixa planta al llarg del dia, de tal manera que al matí es produeix molt nèctar, al migdia baixa la seva secreció i a la tarda en pot tornar a produir de forma abundant.

 En definitiva cada espècie presenta un model particular, poc generalitzable, pel que fa a la secreció de nèctar. Hom coneix alguns factors que l’afavoreixen o la restringeixen, com són: el règim de precipitacions, la humitat de l’aire, la natura del sòl (més eixut en roca calcària), el grau d’insolació, la fisiologia de la planta, la temperatura, etc. A temperatures elevades (estiu mediterrani sec) el nèctar de les flors desapareix, a l’igual que passa després de períodes amb vent fort i sec del nord o ponent. 

 El tipus de flor també pot influir en la disponibilitat de nèctar. En general podem distingir dos tipus de flors: les que tenen els pètals lliures i les que els tenen soldats, formant tubs o petites campanetes.

 S’ha vist que les flors amb els pètals lliures, com ara els de la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), el nèctar s’evapora més ràpidament. En canvi, altres plantes preserven millor el nèctar que segreguen, ja que l’emmagatzemen al fons de la corol·la, com ara fan els brucs (Erica sp.), el romaní (Rosmarinus officinalis), o l’arboç (Arbutus unedo). 

 Font: Manual de les Flors de les Abelles

29 de desembre 2013

Subscriure's a: Missatges (Atom)