07 de gener 2014

L'INICI D'UNA LLARGA CONVIVÈNCIA

Share
Oli de Mantenga

Les arrels de l’apicultura podriem buscar-les dins de les primeres cultures urbanes i agrícoles aparegudes en la rodalia de la Mediterrània, un terreny ben adobat per al naixement de noves tecnologies. No es conserven vestigis que demostren aquest fet, però és molt possible que al mateix temps que s’incorporaven les arts agrícoles i que s’introduïa la domesticació de certs animals, començara també a practicar-se un tipus d’apicultura ancestral. L’art de mantenir les abelles dins d’habitacles construïts per l’home, els ruscs, per poder recollir periòdicament els seus productes, sembla que va anar forjant-se des d’aquells temps, uns 8.000 anys abans de Crist. Ja es feien objectes de ceràmica i cistelleria i segurament d’aquests materials (argila, vímet i canya) es feren els primers ruscs.

Els primers apicultors farien poc més que caçar els eixams que penjaven de les mates o de les branques dels arbres i posar-los dins dels ruscs, o bé esperar que hi feren cap ells mateixos als bucs buits deixats estratègicament a prop de les colònies salvatges. En qualsevol cas, havien fet un pas molt important. Les abelles hi construïen les bresques dins al seu lliure albir i només calia obrir els ruscs i amb l’ajud del fum i les eines apropiades, tallar-les per poder gaudir de la collita de mel.

L’interès de l’home per tenir a l’abast els productes de les abelles devia ser molt fort. D’un costat la mel ja hi devia estar molt arrelada dins dels costums culinaris i medicinals, a més de ser un aliment sense problemes de caducitat; altres productes de l’arna, com la cera i el pròpolis, també es devien haver guanyat el seu lloc rellevant com a components de molts preparats curatius i al si de les activitats cerimonials i de culte. Les traces més antigues d’aquests fets les trobem en la civilització egípcia, on l’abella de mel formava part de l’ampli conjunt de divinitats i la mel i la cera s’empraven molt en cuina i medicina.
 
Posteriorment, l’apicultura es va tornar una pràctica habitual en totes les cultures de l’arc mediterrani. Els grecs i els cretencs seguien feien ruscs de ceràmica, a l’Orient Mitjà i nord d’Àfrica sembla que predominaren els bucs trenats amb fibres vegetals, mentre que els romans usaren diversos materials, incloent-hi la fusta.

Autor: Fernando Calatayud