26 de juliol 2013

LA CASA DE LES ABELLES

 
El Centre Apícola Valencià no ha escatimado en recursos para conformar una oferta didáctica que se convierta en un atractivo turístico de referencia para Turís. Así, la visita a La Casa de les Abelles comenzará en el punto de expedición desde el que todos los días se envían diferentes tipos de mercancías hacia diversos puntos del mundo. Continuará por la planta envasadora para ver cómo la miel se decanta en los depósitos para ser depurada y posteriormente introducida en los tarros de cristal lista para el consumo. 
 
Realmente impactante será observar a más de 80.000 abejas en vivo a través de un apiario, quizá el más grande de España, que permitirá contemplar directamente como trabajan en su hábitat natural. 
 
La visita continuará a través de 90 metros cuadrados de paneles explicativos que decoran todo el recinto y de utensilios apícolas como los vestidos que utilizan los apicultores para recoger la miel o las propias colmenas. En la sala de audiovisuales se proyectará un entretenido documental explicativo apto para todos los públicos. Y como el aspecto cultural y educativo van inexorablemente de la mano, otro aliciente que hará especialmente atractiva esta visita será una réplica en cerámica de una divinidad de la fertilidad hallada en Creta en el siglo IV antes de Cristo que la artista turisana Ana Crespo ha realizado para. 
 
Para agilizar el régimen de visitas se ha puesto en marcha la web www.centreapicolavalencia.com.

25 de juliol 2013

24 de juliol 2013

EL DEUTOCERVELL


Tavi Algueró
La segona regió cerebral, anomenada Deutocervell, s’encarrega de la interpretació dels estímuls que arriben a través de les antenes.

Els receptors del so i del moviment són mecanoreceptors responsables d’informar dels moviments físics del cos, ja sigui amb la captació de minúsculs estímuls tàctics, com a partir de la recepció de sensacions tèrmiques o sonores del medi. En les antenes trobem uns sensibles pèls auditius, i en les tràquees dels insectes més evolucionats, unes autèntiques cavitats timpàniques especialitzades en l’amplificació de sons i en el manteniment de l’equilibri. L’emissió de sons és molt important en la vida sexual i comunicativa dels insectes, sons que són creats a partir de la fricció de les ales o de les diferents parts corporals, o fins i tot colpejant el cos contra el terra.  

23 de juliol 2013

DIVERSIDAD ORGANOLÉPTICA

daninland.blogspot.com
Las mieles monoflorales presentan una gran diversidad organoléptica ligada a la flora pecoreada por las abejas. Sin embargo esta riqueza olorosa y gustativa es aún dificilmente apreciable ya que muy pocos trabajos se han dedicado a consagrar con precisión un vocabulario específico para describirla. Este vocabulario debe traducir fielmente las sensaciones percibidas por el degustador y debe ser comprensible para cualquier otro individuo.


Para establecer este léxico o las palabras elegidas para describir el olor y aroma de una miel que tengan una significación precisa y el mismo sentido para todos, es necesario recurrir a un análisis sensorial descriptivo y establecer un "banco" de referencias olorosas. 

22 de juliol 2013

EL LLENGUATGE DE LES ABELLES

Dansa en rodó

Indica que l’aliment es troba a una distància d’uns 10 m a la rodona. La velocitat indica la quantitat i la qualitat del menjar.


 

Dansa de la falç

En forma de vuit. Indica que el menjar es troba a més de 10 m.
l’orientació ve donada per la de la línia del centre del vuit respecte del sol, i la distància precisa per la durada de la dansa en el punt de creuament del vuit.


Dansa de la cua

Senyala que l’aliment es troba a distàncies més grans. La distància precisa s’indica pel nombre de repeticions de la dansa per minut.

Senyal "Missatge" Comportament del receptor
Dansa en cercle Instrucció: buscar la font d’aliment en 10 m en cercle al voltant del rusc Cerca a l’atzar en l’àrea indicada
Dansa de la falç Instrucció: buscar la font d’aliment entre 25 i 100 m el cercle al voltant del rusc Vol en direcció a la bisectriu del moviment de la dansa
Dansa de la cua Instrucció: buscar la font d’aliment a una distància x, volant a y graus respecte del sol Cerca de la font d’aliment segons les indicacions de la dansa

Font: liceu.uab.es

21 de juliol 2013

20 de juliol 2013

COMPTATGE DE NOSEMA


Equip necessari: Microscopi 400X, càmera de comptatge, morter, aigua destil·lada, mesurador 1-15 ml, pipetes de transferència i pinces

Recol · lecció i preparació de les mostres per a les proves de Nosema
 
El primer pas consisteix a recollir una mostra de 30 a 60 abelles de la colònia. Les abelles s'obtenen de l'entrada, així que aconseguirem abelles de les més velles. La captura es pots fer a partir de crear el buit amb un petit aspirador.

Les abelles poden ser analitzades fresques, congelades (-18 ºC) o emmagatzemats en alcohol per provar més endavant.

Traieu l'abdomen (o budells) de les abelles i poseu-les en un morter. Tritureu tot el contingut. Afegiu 0,5 ml d'aigua per cada abella i ho barregeu amb el mà de morter.

Poseu una gota de la mostra a la ranura triangular de la cambra de comptatge. Cal assegurar-se que s'ompli completament, tot deixant reposar-la durant un minut per permetre que les espores s'assentin.

Per assegurar la precisió, ompliu a banda i banda de la càmera. Primer un costat de la càmera i buidem la pipeta, i torneu a omplir la pipeta per carregar el segon costat.


Espores de Nosema són ovals de forma regular amb un contorn fosc.


Compteu el nombre d'espores en cinc caselles.Multipliqueu el nombre d'espores en les 5 caselles per 25.000 per obtenir la càrrega d'espores per a la seva mostra. Per exemple, 100 espores totals en cinc quadrants x 25.000 = 2,5 milions d'espores per abella.

Font: Universitat de Minnesota

19 de juliol 2013

EL CONTRAST CROMÀTIC DE LES FLORS

© iava777
Les flors de colors que contrasten millor les seves peces fèrtils amb el fons són més ben acceptades per a les abelles en comparació amb les flors de colors més pàl·lids d'acord amb una nova investigació, per Heather Whitney de la Universitat de Cambridge al Regne Unit. La seva observació de com els patrons de pigmentació en els pètals de flors influeixen en el comportament dels borinots "suggereix que les línies de color donen pistes sobre la ubicació de les fonts de nèctar. Per contra, però, les abelles tenen una preferència innata per les flors ratllades. El treball s'ha publicat a la revista Naturwissenschaften Springer - La ciència de la Naturalesa.
 
Són molt poques les flors que presenten un simple bloc d'un sol color. Els patrons de pigmentació es manifesten en la gamma de colors que presenten els pètals. Aquests patrons es creu que són importants per a la pol·linització. Les abelles poden identificar, i de vegades se senten més atretes per les flors estampades en perjudici de les flors simples. Aquests patrons poden augmentar la velocitat amb què les abelles localitzen la recompensa del nèctar en una flor.
 
Els autors van analitzar les formes d'aquestes línies de colors i com influeixen en el comportament dels borinots i abelles. Van exposar les abelles que no havien vist les flors abans, a diferents patrons cromàtics. Des de la perspectiva de les abelles, les flors vermelles reflecteixen poca llum, mentre que les línies vermelles en flors d'ivori provoquen un canvi general en el color de la flor.

Els autors conclouen: "els patrons de línies podrien ser freqüents a la natura, ja que poden ser guies de nèctar útils, sobretot quan també augmenten la visibilitat de la flor, però sembla que el contrast de color d'una flor amb el seu fons té una major influència en la preferència de les abelles".

18 de juliol 2013

L'APICULTURA A EGIPTE

Temple del Sol (Ne-user-re, Abu Ghorab)
Els primers registres escrits (2700 aC) destaquen el valor farmacèutic i nutricional de la mel i van ser trobats a Mesopotàmia, bressol de les primeres comunitats organitzades.

L'evidència més antiga coneguda de la utilització de ruscs en la pràctica apícola, prové de les arnes cilíndriques de fang que vénen de l'antic Egipte. Segons la mitologia, la cera de les abelles van néixer de les llàgrimes del déu solar Ra, i l'abella es va considerar com una guia en el llarg viatge cap a l'altre món del més enllàJa en la cinquena dinastia (2480-2350 aC) es poden observar gravats que representen la recol·lecció, filtrat i emmagatzematge de la mel.  

La mel es feia servir com antisèptic i, possiblement, en el procés de momificació. Sembla que el seu ús era originalment un privilegi reial i posteriorment la seva utilització i comerç es va estendre a la població en general, després de la dinastia Medi (2060-1786 aC).  

Uns anàlisis dels continguts d'un rusc trobat en una fossa de la 19a dinastia (1350 aC) a Tebas (Deir el-Medineh) va permetre estudiar les particularitats dels grans de pol·len de l'època i que van ajudar en l'estimació de la magnitud del canvi en les plantes productores de mel en aquell temps. 

Durant aquest període, els egipcis col·locaven els ruscs en els vaixells que viatjaven pel Nil, a la recerca de plantes amb flors, en altres paraules, tenim el que podria ser el primer intent de nòmades de l'apicultura o transhumància apícola. Per contra, la caça de la mel "salvatge" va ser molt popular en aquella època, pràctica que va ser molt protegida per l'exèrcit del rei. Els apicultors es trobaven entre els súbdits del rei i disposaven de privilegis, i la mel n'era el seu valor d'intercanvi. Els ruscos reials es llogaven i el pagament es podia fer amb monedes o amb mel.

Font: gousiaris.gr

17 de juliol 2013

RESTRICCIÓN DEL FIPRONIL

Greenpeace celebra la restricción del fipronil por su peligrosidad para las abejas

 

La gran mayoría de los países de la UE ha respaldado la propuesta de la Comisión Europea de prohibir parcial y temporalmente este plaguicida

 

Reportaje - julio 16, 2013
Greenpeace aplaude la decisión de la Comisión Europea de restringir el uso del fipronil, un plaguicida que se ha demostrado ser tóxico para las abejas. Esta propuesta ha recibido hoy el apoyo de una gran mayoría de los representantes de los países de la UE. 
23 estados miembros de la Unión Europea (UE) votaron a favor de una prohibición temporal del fipronil, solo dos votaron en contra y tres se abstuvieron. Greenpeace considera que la prohibición temporal propuesta es un nuevo paso para salvar a las abejas pero no será suficiente para permitir su recuperación y que solo una prohibición total a largo plazo puede ayudar a restaurar la salud de los polinizadores.

Solo dos países han votado en contra: Rumanía y ESPAÑA.

16 de juliol 2013

LES CARACTERÍSTIQUES DE LA GELEA

stayiafarm.blogspot.com


La gelea és una substància viscosa, com una llet un xic aigualida i que presenta una coloració nacrada. El seu gust és una mica àcid amb lleugers tocs dolços i una olor que recorda al fenol.

El consum humà de la gelea té uns efectes estimulants i recuperadors d’estadis immunodeprimits. La gelea dóna un plus de vigor a les persones que es troben sotmeses a un desgast físic i intel·lectual molt exigent. Per la seva enorme potencialitat nutritiva, la gelea en estat pur s’ha de consumir amb precaució, amb preses molt petites i pel matí en dejú. Aquestes ingestes controlades han de venir acompanyades de períodes de supressió, doncs els seu consum continuat no és recomanable i pot arribar a ser contraproduent. 

Autor: Apicesteve.cat

15 de juliol 2013

ABEJAS, EL DECLIVE SILENCIOSO

Greenpeace/ Matías Costa

El humo precede la llegada de Manuel a las colmenas. Ahumador en mano, consigue tranquilizar al enjambre, que parece calmarse mientras comienza a trabajar. Se mueve despacio, enfundado en su traje de apicultor, con la seguridad de la experiencia y de un acto mil veces repetido, sin importarle las cientos de abejas que zumban amenazantes a su alrededor. Cada día, durante más de 25 años, comprueba el estado de sus panales. Y, cada día, es testigo de cómo, silenciosamente, las abejas están desapareciendo.

Biólogo de carrera y apicultor de profesión, lleva más de un cuarto de siglo inmerso en el fascinante mundo de las abejas. Explica, con voz calma y acento andaluz, cómo es la relación de un apicultor con sus colmenas. “Yo siempre digo que a las abejas hay que dejarlas que hablen, que te cuenten qué cosas les gustan de lo que tú les haces, qué cosas no les gustan”.

14 de juliol 2013

13 de juliol 2013

PROHIBICIÓN DEL FIPRONIL

COMUNICADO DE PRENSA
12 de julio de 2013

MÁS DE 100 ENTIDADES PIDEN A ARIAS CAÑETE QUE DEFIENDA LA PROHIBICIÓN DEL FIPRONIL POR SU TOXICIDAD PARA LAS ABEJAS

Los días 15 y 16 de julio se debatirá en la Comisión Europea la prohibición de este peligroso insecticida

Asociaciones apícolas, organizaciones agrarias, de consumidores, ecologistas o sindicales (120 entidades en total) se han unido para pedir que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente defienda la prohibición del insecticida Fipronil de cara al próximo debate que se realizará en la Comisión Europea. La reunión del Comité Permanente de la Cadena Alimentaria y de Sanidad Animal tendrá lugar en Bruselas entre el 15 y 16 de julio y supone una nueva oportunidad para la protección de las abejas y otros polinizadores.

El pasado día 27 de mayo la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA por sus siglas en inglés) publicó su dictamen sobre la evaluación de riesgo del Fipronil para las abejas. Una de sus principales conclusiones fue que este insecticida plantea "un riesgo agudo elevado para las abejas cuando se utiliza como tratamiento de semillas de maíz". Además, la EFSA señaló una serie de carencias en los datos disponibles. Esta falta de datos ha impedido evaluar completamente los riesgos asociados a la exposición al polvo, polen y néctar contaminados, así como otras vías potenciales de exposición.

12 de juliol 2013

UNA LLIÇÓ D'ECOLOGIA

"En els últims quatre anys, la indústria química ha gastat   $ 11.200.000 en una iniciativa de relacions públiques per dir a tothom que no és culpa d'ells, quan tots sabem de qui és la culpa". Jon Cooksey


Sabem el que està matant les abelles. La "Bee Colony Collapse Worldwide" no és un misteri tan gran com l'empresa química ens vol fer creure. La naturalesa sistèmica del problema fa que sigui complex, però no impenetrable. Els científics saben que les abelles s'estan morint per una gran varietat de factors - els plaguicides, la sequera, la destrucció de l'hàbitat, el dèficit nutricional, la contaminació de l'aire, l'escalfament global, i així successivament. Les causes del col·lapse es fusionen i actuen sinèrgicament, però sabem que la humanitat n'és l'autora, i que les dues causes més importants semblen ser els pesticides i la pèrdua d'hàbitat.

Els biòlegs han descobert més de 150 residus químics diferents en el pol·len d'abella, una mortal "còctel de pesticides", segons la Universitat de Califòrnia i investigat per l'apicultor Eric Mussen. Les empreses químiques Bayer, Syngenta, BASF, Dow, DuPont i Monsanto s'arronsen d'espatlles davant la complexitat sistèmica, com si el misteri fos massa complicat i no anés amb ells. Advoquen perquè tot continui igual i no es produeixi cap canvi en la política dels plaguicides. Després de tot, la venda de verins per als agricultors del món és molt rendible.

A més, l'hàbitat de les abelles silvestres es redueix cada any, doncs l'agroindústria converteix prats i boscos en finques de monocultiu, les quals estan essent contaminades amb pesticides. Per invertir en el món decadent de les abelles hem d'arreglar el nostre sistema agrícola disfuncional i destructiu.

Font: Greenpeace