30 de juliol 2013
29 de juliol 2013
DÓNDE ESTÁN LAS ABEJAS?
otromundoesposible.net |
Desde hace al menos una década, las colmenas de abejas melíferas, las
dedicadas a la producción de miel, sufren en el hemisferio norte un
calamitoso síndrome caracterizado por una desaparición repentina de las
obreras: los insectos salen en busca de polen, se extravían en el
regreso y acaban muriendo. Aunque la mayoría de los estudios son de
ámbito local o poco fiables, se calcula que la cabaña apícola en España
se puede haber reducido entre el 20% y el 30% desde el 2000. Algunas
asociaciones estadounidenses hablan del 70% de bajas en algunos
condados.
Para atajar el síndrome del colapso o
despoblamiento de las colmenas (CCD, según sus siglas en inglés), la
Comisión Europea accedió a las demandas de los apicultores y a finales
de abril decidió prohibir el uso de tres insecticidas nicotinoides -de
la familia de la nicotina- que han sido vinculados a la mortalidad. Las
pruebas científicas parecían firmes, avaladas por un informe reciente de
la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA), pero la decisión
no fue en absoluto sencilla, al tratarse de tres productos de uso muy
habitual en agricultura. Es más: la mayoría de los especialistas
suscriben que el CCD es casi con toda seguridad un fenómeno
multifactorial en el que están implicadas diversas causas. La votación
entre los estados miembros reflejó el debate: la prohibición se aprobó
por una mayoría muy justa de 15 sobre 27.
27 de juliol 2013
POBRES ABELLES
todopueblos.com |
De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el
pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que
es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha
embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura
igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi.
Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols. Ara bé, succeeix que les abelles pol·linitzen amb pol·len procedent d’una varietat fèrtil conreada en un camp veí. Aleshores es pot produir una veritable fecundació i apareixen inesperadament taronges o sobretot mandarines amb pinyols. Aquest fenomen s’anomena pinyolada i té conseqüències desastroses pel productor de cítrics, ja que els consumidors refusen els cítrics amb pinyols. La solució adoptada per l’Administració ha estat obligar a instal·lar els ruscos d’abelles a 5 km de distància dels camps de cítrics durant la primavera. A més, permet fumigar els arbres en flor per tal d’eliminar qualsevol insecte. Perjudicar les abelles va comportar una disminució de la pol·linització, que es va haver de resoldre amb l’addició artificial d’hormones vegetals que induïssin el desenvolupament partenogenètic dels fruits. Actualment, però, es tendeix a planificar amb molta cura el conreu de varietats compatibles de cítrics en camps adjacents, però les abelles continuen proscrites i la mel de taronger costa de trobar.
Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols. Ara bé, succeeix que les abelles pol·linitzen amb pol·len procedent d’una varietat fèrtil conreada en un camp veí. Aleshores es pot produir una veritable fecundació i apareixen inesperadament taronges o sobretot mandarines amb pinyols. Aquest fenomen s’anomena pinyolada i té conseqüències desastroses pel productor de cítrics, ja que els consumidors refusen els cítrics amb pinyols. La solució adoptada per l’Administració ha estat obligar a instal·lar els ruscos d’abelles a 5 km de distància dels camps de cítrics durant la primavera. A més, permet fumigar els arbres en flor per tal d’eliminar qualsevol insecte. Perjudicar les abelles va comportar una disminució de la pol·linització, que es va haver de resoldre amb l’addició artificial d’hormones vegetals que induïssin el desenvolupament partenogenètic dels fruits. Actualment, però, es tendeix a planificar amb molta cura el conreu de varietats compatibles de cítrics en camps adjacents, però les abelles continuen proscrites i la mel de taronger costa de trobar.
Font: quequicom
26 de juliol 2013
LA CASA DE LES ABELLES
El Centre Apícola Valencià no ha escatimado en recursos
para conformar una oferta didáctica que se convierta en un atractivo
turístico de referencia para Turís. Así, la visita a La Casa de les
Abelles comenzará en el punto de expedición desde el que todos los días
se envían diferentes tipos de mercancías hacia diversos puntos del
mundo. Continuará por la planta envasadora para ver cómo la miel se
decanta en los depósitos para ser depurada y posteriormente introducida
en los tarros de cristal lista para el consumo.
Realmente impactante será observar a más de 80.000 abejas
en vivo a través de un apiario, quizá el más grande de España, que
permitirá contemplar directamente como trabajan en su hábitat natural.
La visita continuará a través de 90 metros cuadrados de
paneles explicativos que decoran todo el recinto y de utensilios
apícolas como los vestidos que utilizan los apicultores para recoger la
miel o las propias colmenas. En la sala de audiovisuales se proyectará
un entretenido documental explicativo apto para todos los públicos. Y
como el aspecto cultural y educativo van inexorablemente de la mano,
otro aliciente que hará especialmente atractiva esta visita será una
réplica en cerámica de una divinidad de la fertilidad hallada en Creta
en el siglo IV antes de Cristo que la artista turisana Ana Crespo ha
realizado para.
Para agilizar el régimen de visitas se ha puesto en marcha la web www.centreapicolavalencia.com.
25 de juliol 2013
24 de juliol 2013
EL DEUTOCERVELL
Tavi Algueró |
Els receptors del so i del moviment són mecanoreceptors responsables
d’informar dels moviments físics del cos, ja sigui amb la captació de minúsculs
estímuls tàctics, com a partir de la recepció de sensacions tèrmiques o sonores
del medi. En les antenes trobem uns sensibles pèls auditius, i en les tràquees
dels insectes més evolucionats, unes autèntiques cavitats timpàniques
especialitzades en l’amplificació de sons i en el manteniment de l’equilibri.
L’emissió de sons és molt important en la vida sexual i comunicativa dels
insectes, sons que són creats a partir de la fricció de les ales o de les
diferents parts corporals, o fins i tot colpejant el cos contra el terra.
23 de juliol 2013
DIVERSIDAD ORGANOLÉPTICA
daninland.blogspot.com |
Las mieles monoflorales presentan una gran
diversidad organoléptica ligada a la flora pecoreada por las abejas. Sin
embargo esta riqueza olorosa y gustativa es aún dificilmente apreciable
ya que muy pocos trabajos se han dedicado a consagrar con precisión un
vocabulario específico para describirla. Este vocabulario debe traducir
fielmente las sensaciones percibidas por el degustador y debe ser
comprensible para cualquier otro individuo.
Para establecer este léxico o las palabras
elegidas para describir el olor y aroma de una miel que tengan una
significación precisa y el mismo sentido para todos, es necesario
recurrir a un análisis sensorial descriptivo y establecer un "banco" de
referencias olorosas.
22 de juliol 2013
EL LLENGUATGE DE LES ABELLES
Dansa en rodó
Indica que l’aliment es troba a una distància d’uns 10 m a la rodona. La velocitat indica la quantitat i la qualitat del menjar.Dansa de la falç
En forma de vuit. Indica que el menjar es troba a més de 10 m.l’orientació ve donada per la de la línia del centre del vuit respecte del sol, i la distància precisa per la durada de la dansa en el punt de creuament del vuit.
Dansa de la cua
Senyala que l’aliment es troba a distàncies més grans.
La distància precisa s’indica pel nombre de repeticions de la dansa per minut.Senyal | "Missatge" | Comportament del receptor |
Dansa en cercle | Instrucció: buscar la font d’aliment en 10 m en cercle al voltant del rusc | Cerca a l’atzar en l’àrea indicada |
Dansa de la falç | Instrucció: buscar la font d’aliment entre 25 i 100 m el cercle al voltant del rusc | Vol en direcció a la bisectriu del moviment de la dansa |
Dansa de la cua | Instrucció: buscar la font d’aliment a una distància x, volant a y graus respecte del sol | Cerca de la font d’aliment segons les indicacions de la dansa |
Font: liceu.uab.es
21 de juliol 2013
20 de juliol 2013
COMPTATGE DE NOSEMA
Equip necessari: Microscopi 400X, càmera de comptatge, morter, aigua destil·lada, mesurador 1-15 ml, pipetes de transferència i pinces
Recol · lecció i preparació de les mostres per a les proves de Nosema
El primer pas consisteix a recollir una mostra de 30 a 60 abelles de la colònia. Les abelles s'obtenen de l'entrada, així que aconseguirem abelles de les més velles. La captura es pots fer a partir de crear el buit amb un petit aspirador.
Les abelles poden ser analitzades fresques, congelades (-18 ºC) o emmagatzemats en alcohol per provar més endavant.
Traieu l'abdomen (o budells) de les abelles i poseu-les en un morter. Tritureu tot el contingut. Afegiu 0,5 ml d'aigua per cada abella i ho barregeu amb el mà de morter.
Poseu una gota de la mostra a la ranura triangular de la cambra de comptatge. Cal assegurar-se que s'ompli completament, tot deixant reposar-la durant un minut per permetre que les espores s'assentin.
Per assegurar la precisió, ompliu a banda i banda de la càmera. Primer un costat de la càmera i buidem la pipeta, i torneu a omplir la pipeta per carregar el segon costat.
Per assegurar la precisió, ompliu a banda i banda de la càmera. Primer un costat de la càmera i buidem la pipeta, i torneu a omplir la pipeta per carregar el segon costat.
Espores de Nosema són ovals de forma regular amb un contorn fosc.
Compteu el nombre d'espores en cinc caselles.Multipliqueu el nombre d'espores en les 5 caselles per 25.000 per obtenir la càrrega d'espores per a la seva mostra. Per exemple, 100 espores totals en cinc quadrants x 25.000 = 2,5 milions d'espores per abella.
19 de juliol 2013
EL CONTRAST CROMÀTIC DE LES FLORS
© iava777 |
Les flors de colors que contrasten millor les seves peces fèrtils amb el fons són més ben acceptades per a les abelles en comparació amb les flors de colors més pàl·lids d'acord amb una nova investigació, per Heather Whitney de la Universitat de Cambridge al Regne Unit. La seva observació de com els patrons de pigmentació en els pètals de flors influeixen en el comportament dels borinots "suggereix que les línies de color donen pistes sobre la ubicació de les fonts de nèctar. Per contra, però, les abelles tenen una preferència innata per les flors ratllades. El treball s'ha publicat a la revista Naturwissenschaften Springer - La ciència de la Naturalesa.
Són molt poques les flors que presenten un simple bloc d'un sol color. Els patrons de pigmentació es manifesten en la gamma de colors que presenten els pètals. Aquests patrons es creu que són importants per a la pol·linització. Les abelles poden identificar, i de vegades se senten més atretes per les flors estampades en perjudici de les flors simples. Aquests patrons poden augmentar la velocitat amb què les abelles localitzen la recompensa del nèctar en una flor.
Els autors van analitzar les formes d'aquestes línies de colors i com influeixen en el comportament dels borinots i abelles. Van exposar les abelles que no havien vist les flors abans, a diferents patrons cromàtics. Des de la perspectiva de les abelles, les flors vermelles reflecteixen poca llum, mentre que les línies vermelles en flors d'ivori provoquen un canvi general en el color de la flor.
Els autors conclouen: "els patrons de línies podrien ser freqüents a la natura, ja que poden ser guies de nèctar útils, sobretot quan també augmenten la visibilitat de la flor, però sembla que el contrast de color d'una flor amb el seu fons té una major influència en la preferència de les abelles".
Els autors conclouen: "els patrons de línies podrien ser freqüents a la natura, ja que poden ser guies de nèctar útils, sobretot quan també augmenten la visibilitat de la flor, però sembla que el contrast de color d'una flor amb el seu fons té una major influència en la preferència de les abelles".
Font: sciencedaily.com
18 de juliol 2013
L'APICULTURA A EGIPTE
Temple del Sol (Ne-user-re, Abu Ghorab) |
Els primers registres escrits (2700 aC) destaquen el valor farmacèutic i nutricional de la mel i van ser trobats a Mesopotàmia, bressol de les primeres comunitats organitzades.
L'evidència més antiga coneguda de la utilització de ruscs en la pràctica apícola, prové de les arnes cilíndriques de fang que vénen de l'antic Egipte. Segons la mitologia, la cera de les abelles van néixer de les llàgrimes del déu solar Ra, i l'abella es va considerar com una guia en el llarg viatge cap a l'altre món del més enllà. Ja en la cinquena dinastia (2480-2350 aC) es poden observar gravats que representen la recol·lecció, filtrat i emmagatzematge de la mel.
La mel es feia servir com antisèptic i, possiblement, en el procés de momificació. Sembla que el seu ús era originalment un privilegi reial i posteriorment la seva utilització i comerç es va estendre a la població en general, després de la dinastia Medi (2060-1786 aC).
Uns anàlisis dels continguts d'un rusc trobat en una fossa de la 19a dinastia (1350 aC) a Tebas (Deir el-Medineh) va permetre estudiar les particularitats dels grans de pol·len de l'època i que van ajudar en l'estimació de la magnitud del canvi en les plantes productores de mel en aquell temps.
Durant aquest període, els egipcis col·locaven els ruscs en els vaixells que viatjaven pel Nil, a la recerca de plantes amb flors, en altres paraules, tenim el que podria ser el primer intent de nòmades de l'apicultura o transhumància apícola. Per contra, la caça de la mel "salvatge" va ser molt popular en aquella època, pràctica que va ser molt protegida per l'exèrcit del rei. Els apicultors es trobaven entre els súbdits del rei i disposaven de privilegis, i la mel n'era el seu valor d'intercanvi. Els ruscos reials es llogaven i el pagament es podia fer amb monedes o amb mel.
Font: gousiaris.gr
17 de juliol 2013
RESTRICCIÓN DEL FIPRONIL
Greenpeace celebra la restricción del fipronil por su peligrosidad para las abejas
La gran mayoría de los países de la UE ha respaldado la propuesta de la Comisión Europea de prohibir parcial y temporalmente este plaguicida
Reportaje - julio 16, 2013
Greenpeace aplaude la decisión de la Comisión Europea de restringir el
uso del fipronil, un plaguicida que se ha demostrado ser tóxico para las
abejas. Esta propuesta ha recibido hoy el apoyo de una gran mayoría de
los representantes de los países de la UE.
23 estados miembros de la Unión Europea (UE) votaron a favor de una prohibición temporal del fipronil, solo dos votaron en contra y tres se abstuvieron. Greenpeace considera que la prohibición temporal
propuesta es un nuevo paso para salvar a las abejas pero no será
suficiente para permitir su recuperación y que solo una prohibición
total a largo plazo puede ayudar a restaurar la salud de los
polinizadores.
Solo dos países han votado en contra: Rumanía y ESPAÑA.
16 de juliol 2013
LES CARACTERÍSTIQUES DE LA GELEA
stayiafarm.blogspot.com |
La
gelea és una substància viscosa, com una llet un xic aigualida i que presenta
una coloració nacrada. El seu gust és una mica àcid amb lleugers tocs dolços i
una olor que recorda al fenol.
El
consum humà de la gelea té uns efectes estimulants i recuperadors d’estadis
immunodeprimits. La gelea dóna un plus de vigor a les persones que es troben
sotmeses a un desgast físic i intel·lectual molt exigent. Per la seva enorme
potencialitat nutritiva, la gelea en estat pur s’ha de consumir amb precaució,
amb preses molt petites i pel matí en dejú. Aquestes ingestes controlades han
de venir acompanyades de períodes de supressió, doncs els seu consum continuat
no és recomanable i pot arribar a ser contraproduent.
Autor: Apicesteve.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)