La lluita eficaç contra les malalties busca la implicació de tothom.Qualsevol apicultor que vulgui desenvolupar correctament aquest programa sanitari té l’obligació de tenir al dia els seu llibre d'explotació.
L’apicultor haurà d’anotar al llibre d’explotació: la data d’inici i finalització del tractament; el tipus de tractament; la dosi; el nombre de ruscos tractats i la denominació del producte administrat (nom genèric i comercial). A més a més també haurà de notificar al veterinari responsable del programa sanitari les següents dades: data d’inici del tractament, nombre d’arnes tractades, producte emprat.
L’apicultor guardarà en el seu poder tota la documentació justificativa referent als tractaments realitzats en la seva explotació apícola en els darrers 5 anys. Aquesta documentació inclou necessàriament:
• Les factures dels tractaments adquirits, amb el segell de l’establiment autoritzat per a la seva venta
• Les receptes veterinàries relacionades amb els tractaments efectuats.
Aquests controls els efectuaran els mateixos apicultors a un 100% de les arnes de l’abellar i l’haurà de notificar al veterinari responsable del programa sanitari i també l’haurà d’anotar en el llibre d’explotació per a posteriors comprovacions.
La diagnosi d’una patologia infecciosa en un assentament apícola provocarà la posada en marxa d’un programa de quarantena amb la pertinent mobilització d’aquestes arnes a un nou assentament hospital allunyat com a mínim 5 km d’altres assentaments propis o aliens. Les arnes amb un historial clínic que inclogui patologies infeccioses quedaran incloses en el programa d’eradicació d’abelles de l’explotació apícola, quedant les colònies afectades fora dels programes de multiplicació i de generació de noves reines, menys en el cas que les arnes en qüestió incloguin en la seva pauta de tractament específic el canvi de línia genètica forçada per un canvi de la reina (Puerta i col., 2001) El programa de desinfecció (Puerta i col., 2001) d’arnes i quadres sempre seguirà el mateix protocol d’actuació, sigui quina sigui la patologia infecciosa detectada: • Pas 1: estimació del valor i l’estat de l’arna afectada. Les arnes velles seran destruïdes per incineració. Les arnes noves o en bon estat hauran de seguir els passos 2, 3 i 4 d’aquest protocol abans de la seva reutilització.
• Pas 2: rascat a consciència de ceres, pròpolis i altres substàncies enganxades damunt la fusta. Totes les deixalles obtingudes seran degudament incinerades.
• Pas 3: submersió dels materials de fusta en una solució al 10% de lleixiu o sosa càustica durant 20 minuts. A continuació el material serà esbandit amb aigua neta.
• Pas 4: flamejat homogeni de la fusta fins que aquesta adquireixi una coloració bruna.
Els altres estris de treball, com ara guants, raspalls, eines metàl·liques... que han tingut contacte amb arnes o fonts contaminades, hauran de ser degudament desinfectades amb la solució desinfectant descrita en el pas 3 d’aquest programa de desinfecció.
Aquest protocol de desinfecció també s’haurà d’aplicar quan es desconegui la causa de mort d’una arna i l’apicultor propietari decideixi la seva reutilització. En cas de preferir la seva eliminació, l’arna en qüestió haurà de ser incinerada.
La destrucció del material de fusta i productes de les abelles per incineració cal que s’adeqüi a la normativa vigent (Decret 64/1995 de 7 de març) respectant les mesures de prevenció d'incendis forestals. Durant el període de prohibició de fer foc, les arnes susceptibles de ser eliminades hauran de ser emmagatzemades en un espai tancat, que eviti amb tota seguretat el pillatge per part de les abelles.
Les arnes afectades per patologies no infeccioses rebran un tractament diferenciat, a partir de tècniques de maneig acurades que podran incloure un programa d’alimentació en cas d’amenaça de supervivència de la colònia per un procés climàtic o patològic i mai quan hi ha entrada de nèctar. En qualsevol cas, l’aplicació de l’alimentació no té perquè ser igual per totes les colònies, i s'escollirà preferentment mel de la pròpia explotació.
Cada patologia apícola requereix d’un treball específic a desenvolupar per part del veterinari i pel propi apicultor propietari de l’explotació. Tot seguit es detallen les accions de diagnòstic, recollida i anàlisi de mostres, així com del(s) tractament(s).
Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat
foto: dailymail.co.uk
