22 d’abril 2013

Campanya contra la varroasi 2013


Des del Col·lectiu d'Abellaires volem informar a tots els apicultors simpatitzants del bloc que en breu iniciarem el sanejament contra la varroasi 2013, a fi de certificar correctament les llibretes ramaderes, tràmit sanitari obligatori per a tothom qui té abelles i que possibilita passar les inspeccions de camp del DAAM i el moviment de les arnes pel tot el territori estatal.

Els apicultors no adscrits al programa sanitari Apicesteve.cat i que estigueu interessats en sanejar les vostres abelles, podeu posar-vos en contacte amb el Col·lectiu através de la nostra bústia, i se us farà un pressupost. Igualment continua oberta la possibilitat d'assegurar les vostres arnes.

A l'espera de les modificacions del programa de lluita contra la varroasi, la tècnica emprada serà la mateixa de cada any, de manera que l'apicultor procedirà a col·locar en el 30% de les seves arnes una fulla satinada a nivell de fons sanitari o en el pitjor del casos, directament per la piquera o trescador durant 24 hores. Un cop recollides les mostres, aquestes seran enviades al veterinari de torn que procedirà a realitzar les seves lectures i certificació dels resultats. Cal enviar les mostres juntament amb les fulles pertinents de la llibreta ramadera, disposant del cens d'abelles actualitzat per aquest 2013.

Per a més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres

Col·lectiu d'Abellaires 

Foto: Esteve Miràngels 

21 d’abril 2013

20 d’abril 2013

LLONGANISSA A LA MEL

 montsec.info

Avui us proposem un plat ben senzill, amb la llonganissa com a protagonista, una recepta amb mel gentilesa de Cal Picarol (Fontllonga)

Ingredients:
  • Llonganissa
  • Oli
  • Vi blanc
  • Ceba
  • Brou
  • Mel del Montsec
  • Guarnició: Patata bullida amb pell, sal i romaní.
Preparació:
En una paella posar una mica d'oli, la llonganissa i la ceba tallada a la juliana.
A foc lent, quan la ceba es comenci a daurar, afegir un got de vi blanc i continuar amb la cocció fins que la llonganissa agafi color.

En un recipient petit posar una mica de brou i la mel del Montsec, escalfar al microones i afegir a la paella, removent durant un minut, reservar.

Posar al plat amb la patata bullida pelada i tallada en rodanxes amb pebre i servir... “Bon profit”

19 d’abril 2013

LADBERGEN

Aquest poble germànic està a mig camí entre les ciutats de Münster i Osnabrück. A la part superior del seu escut podem observar dues abelles d'or que acompanyen en la part inferior unes fulles vermelles .... Les abelles fan referència a l'apicultura, doncs en els landes de Ladbergen l'apicultura va ser una activitat molt generalitzada durant segles. 

18 d’abril 2013

LES ABELLES I LA DEMÈNCIA SENIL

 Christofer Bang

Les abelles recol·lectores són les més velles de la colònia, doncs les tasques de la llar són reservades a les abelles mainaderes. Aquest relleu laboral porta implícit un canvi en el funcionament del cervell de les abelles, com un procés degeneratiu, on les abelles més veteranes perden la capacitat d'aprendre noves tasques en el tram final de la seva vida. Aquest fet va conduir a nombrosos científics a estudiar aquest procés neurodegeneratiu, i buscar possibles afinitats amb les malalties del sistema nerviós de les persones grans.   

El més sorprenent de tot plegat és que les abelles veteranes són capaces de revertir aquest procés degeneratiu quan convé, o sigui quan la colònia per la raó que sigui perd la majoria de les seves abelles mainaderes, les recol·lectores són capaces de retornar als seus origens, millorant novament el seu sistema nerviós i augmentant la seva capacitat d'aprenentatge. Aquest fet ens interroga sobre quin seria el mecanisme a partir del qual, les abelles serien capaces de fer aquesta reversió, i si la força del col·lectiu seria capaç de millorar un estat patològic, i si aquesta troballa seria aplicable a malalts senils de l'espècie humana.

17 d’abril 2013

EL MELAT

José A. de Miguel

Les abelles són capaces de recollir altres substàncies ensucrades i que no provenen de les flors, com per exemple les dejeccions dolces d’alguns insectes com els pugons (àfids). Els pugons són petits insectes que amb l’aparell bucal són capaços de punxar l’epidermis de les plantes i arribar fins al floema, tot succionant els sucres de la saba que transporten aquests vasos conductors. Els pugons duen a terme aquesta activitat a nivell de les fulles o dels brots tendres d’algunes plantes.

El número d’individus d’una colònia de pugons és molt elevat i es veuen obligats a consumir grans quantitats de saba per tal d’aprofitar els pocs compostos nitrogenats (aminoàcids) que aquesta porta en dissolució. En conseqüència, la quantitat diària de dejeccions ensucrades que excreten els pugons pot arribar a ser important. Aquestes dejeccions dolces dels pugons són recollides amb afany per les abelles, que en fan melat. Altres insectes, com les formigues, també les aprofiten com a font de sucres i fins i tot transporten els pugons d’una planta a una altra.

16 d’abril 2013

L'AGRICULTURA EN RISC

 greenpeace.org

La majoria del menjar que es serveix a les nostres taules en gran mesura depèn dels insectes com les abelles i el seu paper fonamental de pol·linització en l'agricultura, però l'ús de pesticides és cada vegada més freqüent, posant en perill el futur de les abelles i de la nostra agricultura. 

Un estudi científic sobre els pol·linitzadors i l'agricultura a Europa i publicat per Greenpeace posa de relleu la importància ecològica i econòmica de les poblacions d'abelles sanes. L'estudi posa l'accent en la urgent necessitat de prohibir els insecticides que malmeten les abelles, una prohibició que seria un primer pas fonamental per salvaguardar el procés de pol·linització dels insectes, com un instrument bàsic en l'agricultura i la producció alimentària a Europa.

15 d’abril 2013

ORIGEN I SUBCLASSIFICACIÓ D'Apis mellifica



El llinatge o línea evolutiva de l’Apis mellifica va aparèixer fa més de 6 milions d’anys a l’Àsia. Després de la seva diversificació es consolida de forma natural a l’Àfrica, Europa i l’Orient Mitjà i, mitjançant la seva introducció antròpica, a altres parts del món.

Hi ha diferents subespècies o, també àmpliament anomenades, races d’Apis mellifica, les quals es van diversificar fa més d’1 milió d’anys, aprofitant, es creu, els intervals de períodes càlids entre glaciacions. Les diferents races presenten característiques i comportaments diferents, sobretot, depenent de les condicions climàtiques a les que s’han adaptat. 

14 d’abril 2013

SERVEI D'ANÀLISISDE MELS


El Laboratori de Palinologia i Paleoecologia (PALAB) de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) és la seu d’una línia de recerca del CSIC, del mateix nom, que utilitza l’anàlisi pol·línica amb diferents finalitats, tan d’investigació fonamental com aplicada. PALAB es va fundar l’any 2008, però el seu personal compta amb una experiència de més de 30 anys en Palinologia. Actualment disposa de tot l’equipament i recursos (laboratori químic, microscopis, bases de dades, palinoteca, bibliografia, etc.) necessaris per a estudiar tots els diferents aspectes i aplicacions de la Palinologia. Podeu anar a la web de PALAB per a veure més detalls sobre les activitats de recerca.

A més de les habituals activitats de recerca ja esmentades, a partir de l’any 2012, PALAB ofereix el Servei d’Anàlisi i Caracterització de Mels. Aquest servei està dirigit a qualsevol sector comercial (apicultors, productors, associacions, cooperatives, envasadors, distribuïdors, comercialitzadors, consumidors, etc.) o particular interessat en la composició de les mels, l’origen botànic, les propietats organolèptiques i el tipus de consum aconsellat segons aquestes característiques.

13 d’abril 2013

ELS INSECTICIDES SÓN ELS CULPABLES

bbc.co.uk

L'ús d'un determinat grup d'insecticides està tenint un greu impacte sobre les poblacions de borinots, segons un equip de científics escocesos. Els investigadors de la Universitat de Stirling han trobat que encara que l'exposició a pesticides neonicotinoides sigui molt baixa, els efectes negatius sobre els borinots és alarmant. Les poblacions d'abelles estan disminuït dràsticament, i els científics diuen que és urgent prendre mesures per revertir aquesta decadència (fins a un 85%). 

La investigació va trobar que les colònies de borinots decreixient significativament després de l'exposició a aquests productes químics, fenomen ja conegut en apicultura amb el nom del colapse de les colònies o el síndrome del desabellament. El professor Dave Goulson, qui va dirigir la investigació Stirling, va dir:. ". Algunes espècies de borinots s'han reduït enormement, i fins i tot algunes espècies s'han extingit. Els borinots pol·linitzen moltes de les nostres collites i flors silvestres. L'ús de pesticides neonicotinoides en els cultius florents clarament representa una amenaça per a la seva salut, i amb urgència necessiten ser reevaluats pel que fa a la seva perillositat".

12 d’abril 2013

ALIMENTOS PATENTADOS? NO!

 Avaaz.org

Monsanto vs. la Madre Tierra


Es increíble, pero Monsanto y compañía han vuelto a la carga. Estas voraces empresas biotecnológicas han encontrado la manera de “controlar” un patrimonio natural que nos pertenece a todos: ¡nuestra comida! Están intentando patentar las frutas y verduras que comemos cada día, como el brócoli, los melones o los pepinos, forzando a agricultores de todo el mundo a comprar sus semillas, bajo la amenaza de ser demandados si se niegan.

Pero podemos evitar que compren, pedazo a pedazo, nuestra madre tierra. Empresas como Monsanto han encontrado lagunas en la legislación de la Unión Europea para salirse con la suya. Sólo tenemos que cerrarles dichos agujeros legales antes de que establezcan un peligrosísimo precedente global. Para lograrlo, necesitamos que países como Alemania, Francia y los Países Bajos (donde ya está creciendo la oposición) pidan que se vote por la paralización de los planes de Monsanto. La comunidad de Avaaz ya ha logrado en el pasado que los gobiernos cambien de postura y podemos conseguirlo de nuevo esta vez.
 

Muchos políticos y agricultores ya se han opuesto a estas patentes, pero necesitamos darles una inyección de poder ciudadano y presionar a estos países para que Monsanto mantenga sus garras lejos de nuestra comida. Firma ahora y comparte la petición con todo el mundo para ayudar a construir el clamor más grande de la historia en defensa de la comida.

Informa: Joan de Mata

11 d’abril 2013

LA POTENCIALITAT DEL POL·LEN

 keepingbee.org

El Dr Zachary Huang de la Universitat Estatal de Michigan recentment va escriure un comentari titulat "La qualitat nutritiva del pol·len afecta a la resistència  que tenen les abelles a l'estrès". El Dr Huang primer parla del que fa un bon pol·len, on són dos els components que les abelles necessiten: proteïna bruta i 10 aminoàcids essencials. Els millors pòl·lens tenen més de 25% de proteïna i el conjunt complet dels 10 aminoàcids 

No tots els pòl·lens de la natura tenen aquesta varietat d'aminoàcids, per tant les abelles acaben essent més fortes i resistents a les patologies (Nosema, Varroa, Virus...) quan disposen d'una gran varietat pol·línica. Si les abelles tenen bona dieta de pol·len, tenen una vida útil gairebé dues vegades més llarga que les abelles mal nodrides proteïnicament.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

Font: beeinformed.org

10 d’abril 2013

Treball sanitari diagnòstic i terapèutic


La lluita eficaç contra les malalties busca la implicació de tothom.Qualsevol apicultor que vulgui desenvolupar correctament aquest programa sanitari té l’obligació de tenir al dia els seu llibre d'explotació. 

L’apicultor haurà d’anotar al llibre d’explotació: la data d’inici i finalització del tractament; el tipus de tractament; la dosi; el nombre de ruscos tractats i la denominació del producte administrat (nom genèric i comercial). A més a més també haurà de notificar al veterinari responsable del programa sanitari les següents dades: data d’inici del tractament, nombre d’arnes tractades, producte emprat.

L’apicultor guardarà en el seu poder tota la documentació justificativa referent als tractaments realitzats en la seva explotació apícola en els darrers 5 anys. Aquesta documentació inclou necessàriament:

• Les factures dels tractaments adquirits, amb el segell de l’establiment autoritzat per a la seva venta

• Les receptes veterinàries relacionades amb els tractaments efectuats.


Aquests controls els efectuaran els mateixos apicultors a un 100% de les arnes de l’abellar i l’haurà de notificar al veterinari responsable del programa sanitari i també l’haurà d’anotar en el llibre d’explotació per a posteriors comprovacions.

La diagnosi d’una patologia infecciosa en un assentament apícola provocarà la posada en marxa d’un programa de quarantena amb la pertinent mobilització d’aquestes arnes a un nou assentament hospital allunyat com a mínim 5 km d’altres assentaments propis o aliens. 

Les arnes amb un historial clínic que inclogui patologies infeccioses quedaran incloses en el programa d’eradicació d’abelles de l’explotació apícola, quedant les colònies afectades fora dels programes de multiplicació i de generació de noves reines, menys en el cas que les arnes en qüestió incloguin en la seva pauta de tractament específic el canvi de línia genètica forçada per un canvi de la reina (Puerta i col., 2001) 

El programa de desinfecció (Puerta i col., 2001) d’arnes i quadres sempre seguirà el mateix protocol d’actuació, sigui quina sigui la patologia infecciosa detectada:

Pas 1: estimació del valor i l’estat de l’arna afectada. Les arnes velles seran destruïdes per incineració. Les arnes noves o en bon estat hauran de seguir els passos 2, 3 i 4 d’aquest protocol abans de la seva reutilització.

Pas 2: rascat a consciència de ceres, pròpolis i altres substàncies enganxades damunt la fusta. Totes les deixalles obtingudes seran degudament incinerades.

Pas 3: submersió dels materials de fusta en una solució al 10% de lleixiu o sosa càustica durant 20 minuts. A continuació el material serà esbandit amb aigua neta.

Pas 4: flamejat homogeni de la fusta fins que aquesta adquireixi una coloració bruna. 

Els altres estris de treball, com ara guants, raspalls, eines metàl·liques... que han tingut contacte amb arnes o fonts contaminades, hauran de ser degudament desinfectades amb la solució desinfectant descrita en el pas 3 d’aquest programa de desinfecció. 

Aquest protocol de desinfecció també s’haurà d’aplicar quan es desconegui la causa de mort d’una arna i l’apicultor propietari decideixi la seva reutilització. En cas de preferir la seva eliminació, l’arna en qüestió haurà de ser incinerada.

La destrucció del material de fusta i productes de les abelles per incineració cal que s’adeqüi a la normativa vigent (Decret 64/1995 de 7 de març) respectant les mesures de prevenció d'incendis forestals. Durant el període de prohibició de fer foc, les arnes susceptibles de ser eliminades hauran de ser emmagatzemades en un espai tancat, que eviti amb tota seguretat el pillatge per part de les abelles. 

Les arnes afectades per patologies no infeccioses rebran un tractament diferenciat, a partir de tècniques de maneig acurades que podran incloure un programa d’alimentació en cas d’amenaça de supervivència de la colònia per un procés climàtic o patològic i mai quan hi ha entrada de nèctar. En qualsevol cas, l’aplicació de l’alimentació no té perquè ser igual per totes les colònies, i s'escollirà preferentment mel de la pròpia explotació.

Cada patologia apícola requereix d’un treball específic a desenvolupar per part del veterinari i pel propi apicultor propietari de l’explotació. Tot seguit es detallen les accions de diagnòstic, recollida i anàlisi de mostres, així com del(s) tractament(s).

Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat

  foto: dailymail.co.uk

LA MEL I EL MELAT

suplments.com


La mel és el producte més abundant que fabriquen les abelles, de fet és la seva principal font d’energia, ja que destaca per la seva riquesa en glúcids. Les abelles fabriquen la mel a partir del nèctar que es troba localitzat en els nectaris o discs nectarífers de les flors. 

De totes maneres cal dir que la mel, des d’un punt de vista evolutiu, no és el primer producte que les abelles van transformar de les plantes amb flor, ja que inicialment les angiospermes tan sols oferien pol·len a les seves fidels visitants. Fou al cap dels anys, on l’estratègia d’oferir també nèctar es va anar imposant, doncs la fabricació del nèctar a partir de la sava elaborada, és més econòmica que la fabricació del pol·len. D’aquesta forma, les plantes amb flor es garantien l’atracció d’aquest petit insecte a canvi d’oferir-li un doble premi per la seva fidelitat, per una banda una recompensa dolça en forma de nèctar, i per altra un pol·len ric en proteïnes, vital en el cicle reproductiu d’ambdós.